El PSOE aguanta la respiració per no enfonsar-se en el seu feu històric

El PSOE d’Andalusia, la maquinària electoral antany gairebé perfecta, greixada després de 37 anys en el poder, tanca aquest 17 de juny la seva campanya autonòmica, potser, més amarga i difícil. Mai va tenir els pronòstics a favor, però d’aspirar a una remuntada i de somiar a millorar els seus 33 escons del 2018 i fins i tot guanyar, ha passat a creuar els dits per mantenir aquest terra, per no desplomar-se. El 19-J no fa gaire bona pinta per al candidat i secretari regional, Juan Espadas, i ho saben en la federació, la joia de la corona del partit, igual que a Ferraz i a la Moncloa. Però en el PSOE-A encara s’aferren al «corrent de vot ocult» i a l’evidència que les enquestes van errar en el passat, reiteren a la cúpula, perquè el 2012 els sondejos assenyalaven el popular Javier Arenas com a president de la Junta i les urnes li van arrabassar aquest objectiu, gràcies a la suma dels socialistes amb IU. I el 2018 Susana Díaz no pensava perdre el Govern i a Juanma Moreno el PP li havia preparat la seva mortalla política, i va passar el contrari. «És que aquest era l’objectiu de les enquestes... desmobilitzar i treure’ns l’ànim... Però això és el PSOE d’Andalusia», assenyala enèrgic un alt cap de la cúpula regional, que confia que la poderosa estructura de la federació, amb implantació i arrelament inequívocs en la comunitat (458 alcaldes d’un total de 785 municipis, un de cada 200 andalusos és militant), faci la seva feina i aixequi les males expectatives que planen sobre el 19-J. Repetir els 33 diputats del 2018 es considerarà com una prova superada, sense cap tipus d’escarafalls, perquè aquella va ser la seva pitjor dada històrica i encara va aguantar com a primera força. Baixar d’aquest registre aprofundirà la sensació de crisi. El pitjor escenari és precipitar-se per sota de la barrera psicològica de les 30 actes. Una cosa que tampoc es descarta. Però hi haurà una altra xifra important per mirar aquest 19 de juny: el nombre de votants. Van ser 1.010.889 els electors del 2018, el 27,94% dels sufragis. Baixar del llindar del milió de votants serà igualment un altre avís al partit. Totes les xifres estaran en relació amb les que aconsegueixin els rivals. Perquè si el PP, el gran favorit, assoleix la majoria absoluta, la lectura serà més ombrívola, però com més se n’allunyi, més encoratjador serà el resultat dels socialistes. Ja hi ha una xifra garantida: el vot per correu s’ha duplicat, i això per al PSOE-A és un bon senyal. La seva gran esperança, amb la qual van arrencar la campanya, era recuperar el mig milió d’electors més que sí que van apostar per Pedro Sánchez en les generals del 2019 i que es van quedar a casa en les autonòmiques en les quals Díaz era la candidata. Per això l’eslògan d’aquesta cita: ‘Si votem, guanyem’. «Parar la dreta i la ultradreta» En l’equip més directe d’Espadas repeteixen que «fins diumenge, fins que es tanquin les urnes, hi ha partit». «I lluitarem fins a l’últim minut», indiquen. Se senten «satisfets de la gran campanya» del seu líder, perquè ha recorregut, en tot just 15 dies, 6.000 quilòmetres (un total de 18.000 des que va ser proclamat candidat, al gener) i ha pogut sentir una «receptivitat i un carinyo que no capten els sondejos». Aquesta absència de rebuig de la seva candidatura, afirmen, els fa pensar que el resultat serà millor del previst el 19-J. El seu missatge central, el que ha repetit moltes vegades, és que només el PSOE-A «és capaç de parar la dreta i la ultradreta» i que aquests quatre anys han sigut «perduts» per a l’autonomia. «Menys dretes i més dretes, això és Andalusia», deia Espadas en el tancament de campanya, al moll de les Delicias de Sevilla, davant uns 2.500 simpatitzants, segons la xifra proporcionada per l’organització. En la federació andalusa insisteixen que costa creure que «l’esquerra quedi tan jivaritzada com diuen els sondejos», amb un PP al caire de la majoria absoluta i un Vox, atropellat per la seva pròpia campanya, també alt. Dubten que el president de la Junta, Juanma Moreno, pugui ocupar aquest lloc central en la comunitat més poblada d’Espanya. Però el que ha passat, analitzen a Ferraz, és que el dirigent popular ha sabut construir-se un perfil d’home moderat, que no espanta. «Això va pel camí que el PP ens substitueixi com a partit central d’Andalusia. I això és preocupant, perquè llavors no saps com respondre», s’escolta a la seu federal. Tant a Sevilla com a Madrid es recorda que el que ha llastat Espadas han sigut els dos anys i mig amb Susana Díaz encara al capdavant del PSOE, més preocupada en la seva pròpia supervivència que «a fer oposició a Moreno». «I no se’l pot guanyar en un mes, ni en un any», observen. Com diu un responsable de la seu regional de San Vicente, «en plena pandèmia hi va haver un excés de lleialtat del PSOE cap a Juanma, cosa que el PP no va tenir cap a Pedro Sánchez», i la conclusió és que «s’ha deixat créixer massa el president». I això que ha «sestejat», que ha sigut «un indolent», com li deia aquest divendres la número dos per Sevilla, Adela Castaño. «A Andalusia cal votar aquell que es mulla. ¡Prou tonteries, prou que la política es converteixi en un teatret!», va exclamar Espadas en aquest últim míting. «¡Ens sobraran vots, les enquestes a la paperera!», va cridar Espadas, per sacsejar-se el pes dels mals pronòstics i arengar els seus seguidors. Una comunitat de 6,6 milions d’electors El 19-J tindrà, inevitablement, una doble lectura. Per al PSOE-A, per la seva resistència (o no) en una terra que ha modelat durant quatre dècades. La convicció que Espadas, «corredor de fons», seguirà, passi el que passi, és total. Pot ser que hi hagi «soroll», fins i tot que se’l pugui qüestionar, però el líder regional vol continuar, caminar en certa mesura sobre els seus passos, perquè el 2011 no va conquerir l’alcaldia de Sevilla (se la va endur el PP), però després la va assolir el 2015. «No se’l mourà, a Juan. Rotundament no», convenen a Ferraz. Espadas és l’home que va elegir Sánchez fa any i mig per guanyar Díaz en les primàries i com a aposta a mitjà i llarg termini per a la Junta. Per a Ferraz i per a la Moncloa, les urnes mesuraran la fortalesa del Govern de Sánchez en l’últim examen abans de les municipals i autonòmiques de maig del 2023. Perquè Andalusia, amb 6.641.856 electors, aporta 61 escons al Congrés i ha sigut el viver de les victòries socialistes en generals. Una ensopegada greu en la comunitat augmentarà la pressió interna sobre ell. A l’Executiu veuen possible un «impuls» amb el nou curs polític, sense que això suposi una remodelació del Gabinet. Però a Sánchez sempre li agrada reservar-se el seu quadern blau. Dirigents federals i ministres s’han bolcat en la comunitat, s’han multiplicat en mítings, però la presència del president ha sigut més continguda en aquesta campanya: tres únics actes. La Moncloa no ha volgut assumir més riscos, dona per feta la derrota i mira cap a davant. Però els números, si són especialment dolents, interpel·laran sí o sí Sánchez. Tots en el PSOE contenen la respiració i intenten esquivar la tragèdia.

El PSOE aguanta la respiració per no enfonsar-se en el seu feu històric

Els socialistes confien almenys a retenir els 33 diputats del 2018, però s’exposen a empitjorar les dades de Díaz davant un puixant Moreno

Ferraz i la Moncloa intenten esquivar les lectures nacionals, tot i que un mal resultat pressionarà Sánchez a menys d’un any ja de locals i autonòmiques

El més llegit