Joan Carles I completa els seus documents per apel·lar a Londres a l’espera de la resposta de Corinna

Els advocats de Joan Carles I van presentar divendres passat 10 de juny la sol·licitud formal (‘application’) a la Cort d’Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les (‘High Court’) per recórrer la sentència del jutge Matthew Nicklin del 24 de març que va denegar la immunitat del rei emèrit i va dictaminar que ha de respondre a la demanda civil per presumptes actes d’assetjament, persecució il·legal i difamació de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein sense aquesta protecció sobirana. Fins ara, havien demanat als advocats de la seva examant certes peces i documents amb l’argument que hi havia noves proves. Aquesta petició ja ha tingut resposta per la qual cosa els advocats de Joan Carles I han completat el material de l’apel·lació (‘appeal bundle’) sent el mateix enviat aquesta setmana a la demandant. El material consisteix en documents o evidències juntament amb l’anomenat ‘skeleton’, l’escrit amb els punts de dret i raonaments que justificarien l’autorització per apel·lar la sentència del jutge Nicklin. Una vegada que els advocats de Corinna presentin la seva contestació i les seves proves, dirigits a demanar que no s’autoritzi l’apel·lació perquè el que es busca és retardar la investigació del jutge Nicklin, es formarà el rotllo complet de la causa. La Cort d’Apel·lacionsdesignarà el jutge o la jutge perquè estudiï els arguments. Si ell o ella conclou que hi ha punts de dret reals –és a dir, si no es tracta simplement de guanyar temps– es passarà a la fase de ‘case management’, assenyalant-se a audiència perquè s’exposin els arguments per part dels anomenats ‘barristers’ (lletrats encarregats de presentar el cas davant el tribunal) de les dues parts. Εl jutge Nicklin va demanar a l’advocat Daniel Bethtlehem el 29 de març passat, al rebutjar la seva sol·licitud davant el jutge perquè reconsiderés en súplica o reposició la seva sentència contrària a la immunitat del 24 de març, que actuessin amb celeritat i el mantinguessin informat sobre la marxa del procediment d’apel·lació. El jutge va advertir que la causa no ha de patir dilacions indegudes, tenint en compte que encara queden dues qüestions prèvies pendents, a part de la immunitat. Comunicació defectuosa Una es refereix al que Joan Carles I considera una defectuosa comunicació de la demanda civil, que se li va enviar directament per WhatsApp al telèfon mòbil de l’emèrit davant la impossibilitat d’aconseguir la recepció al palau de la Zarzuela. Segons els seus advocats, abans de comunicar la demanda els lletrats de Corinna s’havien d’adreçar al Foreign Office (Ministeri d’Afers Estrangers anglès) per sol·licitar autorització, circumstància, que, segons asseguren, hauria impedit la tramitació. L’altra qüestió prèvia és la petició de Joan Carles I d’una declinatòria de jurisdicció, a saber, amb l’argument que l’assetjament denunciat per Corinna no encaixa en la llei anglesa, els advocats assenyalen que seria millor remetre el cas a Espanya perquè se seguís el procediment en els tribunals civils espanyols. Els lletrats de Corinna han rebutjat les dues qüestions prèvies i tots els indicis que han sortit de les audiències respecte a la disposició del jutge Nicklin no són gaire prometedors per a Joan Carles I. Costos costosos De manera que quan resulti resolta la qüestió de la immunitat sobirana o d’Estat invocada per la defensa del rei emèrit, en cas de tornar a perdre (la del primer intent davant el jutge Nicklin ja li ha suposat a Corinna clavar-li a Joan Carles I una primera queixalada de costes de 230.000 lliures esterlines o 271.000 euros, que ha hagut de dipositar cautelarment), el procediment podria entrar en el fons amb celeritat, és a dir, es passarà a veure els arguments i les proves que esgrimirà Corinna sobre l’assetjament que imputa a Joan Carles I i a l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), general Félix Sanz Roldán des del 2012 fins al desembre del 2020, data de presentació de la demanda a Londres. Tant el viatge de Joan Carles I a Sanxenxo i Madrid, el maig passat, com la recent anul·lació del segon viatge a Sanxenxo per al Campionat Mundial de Vela de sis metres, han reforçat la posició dels advocats de Corinna de cara al recurs d’apel·lació. Perquè han pogut provar el que ja es va debatre en les audiències del desembre passat en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les: que Joan Carles I pot ser membre de la família reial però no forma part de la Casa de Sa Majestat Felip VI (‘household’ en anglès), tenint en compte que, com es va reflectir àmpliament als mitjans de comunicació el maig passat, no va poder passar la nit al palau de la Zarzuela. Sobre la cèlebre reunió presumptament de quatre hores entre Joan Carles I i Felip VI i set més amb la resta de familiars a la Zarzuela el dilluns 23 de maig, fonts consultades per aquest diari matisen ara que en realitat la reunió entre tots dos no es va allargar més d’una hora. «Després d’una conversa d’una hora, Joan Carles I va mantenir altres reunions, entre altres amb la reina Sofia i es va dedicar, sobretot, a recollir documents del seu antic domicili de la Zarzuela per entregar als seus advocats, material necessari per a la seva defensa», va assenyalar la font. Un jutge o una jutge «Ja és difícil que abans del julioles pugui tancar el tema de la immunitat. Només quan els advocats de Corinna, que aquests dies han rebut el material produït pels advocats de Joan Carles I, elevin la seva resposta, el tribunal nomenarà un jutge o una jutge per resoldre», va assenyalar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el ‘barrister’ Josep Gálvez, de Delcanto Chambers, el bufet londinenc d’advocats. Fins ahir, encara estava pendent el procediment d’apel·lació de l’entrega de l’esmentada resposta. Encara sense ‘Lord Justice’ o ‘Lady Justice’.

El rei Joan Carles completa els seus documents per apel·lar a Londres a l’espera de la resposta de Corinna

Una vegada que els advocats de la seva examant responguin als seus arguments sobre la immunitat, es nomenarà un jutge o una jutge per decidir si se li dona llum verda o no per recórrer a la Cort d’Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les

El més llegit