El Govern i la geometria variable: més difícil encara

La geometria variable que està practicant el Govern de coalició aquesta legislatura es pot complicar encara més en la recta final. Els 155 escons amb què el PSOE (120) i Unides Podem (35) van començar han anat minvant en la part morada: primer, quan la justicia va retirar l’escó d’Alberto Rodríguez com a conseqüència de l’execució de la condemna del Tribunal Suprem per clavar-li una puntada de peu a un policia el 2014 i el grup no el va substituir i, després, pel pas de Meri Pita al Grup Mixt en protesta per la «deriva orgànica» de la seva coalició. Amb només 153 suports assegurats, l’Executiu de Pedro Sánchez s’ha enfrontat a votacions transcendentals per al seu futur polític i les ha superat per la mínima. En el cas de la reforma laboral, ho va aconseguir gràcies a l’error d’un diputat del PP, Alberto Casero. I en el decret amb les mesures per pal·liar l’impacte de la guerra d’Ucraïna, pel flotador que li van llançar els cinc diputats d’EH Bildu després que ERC anunciés que votaria en contra. Ara, amb unes eleccions municipals i autonòmiques acostant-se (se celebraran el maig del 2023), l’Executiu perd un altre suport clau que tenien en Pedro Quevedo, representant de Nova Canàries. Les tortuositats del nacionalisme canari Aquest partit va néixer com una escissió de Coalició Canària (CC) fa 15 anys. Nova Canàries va germinar contra el que veien com a deriva dretana de CC i per desavinences en el pes territorial de cada illa. En les eleccions de novembre del 2019, tanmateix, es van tornar a ajuntar i es van presentar en coalició a la circumscripció de Las Palmas de Gran Canària: Quevedo (Nova Canàries) tindria l’escó que van treure fins al juny del 2022 i María Fernández, portaveu nacional de CC, el rellevaria després i fins al final de la legislatura. Al Govern de Sánchez aquest canvi li genera encara més inseguretat en el seu magre sistema d’aliances perquè fins ara comptava amb Quevedo en les seves sumes. NC considera que els seus aliats momentanis de CC van en «política de la mà del PP i Vox en les qüestions rellevants». CC va quedar apartada del poder de les illes el 2019, per una aliança del PSOE amb NC, després de 26 anys al capdavant de l’Executiu regional. Des de l’entorn d’Ana Oramas, portaveu de CC i diputada des del 2007, asseguren que és «llegenda» la tesi que el seu partit no ajuda l’Executiu, perquè l’ha «recolzat en més iniciatives que el PNB», soci habitual. Sí que va rebutjar la investidura del líder socialista (la cúpula de la seva formació havia ordenat l’abstenció), però la seva relació personal amb el seu homòleg del PSOE, Héctor Gómez, és «molt bona», com confirmen les dues parts, i també amb alguns ministres, com Yolanda Díaz, líder del sector morat. Però la parlamentària, en les seves intervencions, sí que s’ha mantingut com un fuet contra Sánchez en els plens. «El que vostè presideix avui no és un Govern, sinó una contradicció [...]. Una cosa molt estranya comença a passar quan un president ha de governar recolzant-se en els vots de l’oposició i amb els vots en contra dels socis d’investidura. S’ho ha de fer mirar, senyor Sánchez [...]. Vostè no acontenta ningú i traeix tothom. A vostè no és que no l’entengui jo, és que no l’entén ningú, ni els seus», li va llançar Oramas en l’última sessió, dimecres passat, en què li va criticar la seva «vergonyosa genuflexió davant el Marroc» pel gir del Sàhara. L’endemà, això sí, Oramas va votar a favor del dictamen del projecte de llei de plans de pensions –una altra iniciativa salvada per la mínima: 172 vots a favor per 164 en contra–, i en canvi Meri Pita es va posicionar en contra. «Ella no aguanta tant com Podem», apunten amb acidesa des de CC. Oramas també va recolzar la llei audiovisual, i en canvi tot el grup d’Unides Podem es va abstenir. Relleu per al debat de la nació Quevedo formalitzarà la seva renúncia a l’escó el 30 de juny i s’espera que la seva substituta, María Fernández, prengui possessió per al debat de l’estat de la nació, que es podria celebrar, segons les previsions de la Moncloa, en la segona setmana de juliol. Des de CC es continuen oferint a negociar iniciativa a iniciativa amb l’Executiu, tot i que li retreuen que no tingui «agenda legislativa», un «ordre de prioritats», i continuen detectant «supèrbia» en les negociacions, quan «viuen al dia». A la corda fluixa. Els socialistes assumeixen que cada setmana serà més complicat lligar suports. La legislatura entra en la seva recta final, tot i que quedi una mica menys d’un any i mig, el soroll dins la coalició no para i la relació amb els socis és més tensa. Sobretot amb ERC, cosa que obliga a negociacions més complexes per suplir els 13 escons independentistes i tirar endavant les iniciatives. Per això el Govern ha de calibrar els seus passos i mesurar bé els seus suports per no ensopegar i veure naufragar algun dels seus projectes. A la geometria cada vegada més endimoniada es podria afegir un altre element de preocupació per a Sánchez. Si el Tribunal Constitucional li torna l’escó, per falta de motivació, a Alberto Rodríguez, tampoc podrà comptar amb el seu vot segur. L’exdirigent va abandonar Unides Podem l’any passat, molt molest amb els seus dirigents per considerar que no l’havien defensat prou davant el PSOE, i la setmana passada va anunciar que crearà el seu propi partit, «d’obediència canària i amb caràcter popular». Així les coses, si tornés al Congrés, engrossiria el Grup Mixt i s’asseuria amb la seva paisana Pita, de Las Palmas. «Els canaris ens estan donant mala vida», es lamenten des de la direcció del PSOE. Les votacions de vegades surten per un escó i ara en perdran un més. I, més que mai, cada vot compta. Molt.

El Govern i la geometria variable: més difícil encara

L’Executiu encara la recta final amb els socis esvalotats i ara perd el vot assegurat de Nova Canàries

Unides Podem ha perdut dos escons al llarg de la legislatura: primer el d’Alberto Rodríguez i després el de Meri Pita

El més llegit