El TC anul·larà l’expulsió d’Alberto Rodríguez del Congrés per falta de motivació

La decisió d’expulsar del Congrés el diputat canari d’Unides Podem, Alberto Rodríguez, té els dies comptats. La ponent de la sentència sobre el recurs d’empara del diputat expulsat, María Luis Balaguer, estudia dues vies per anul·lar la decisió de la presidenta de les Corts, Meritxell Batet: a través de la mesura cautelar de restitució provisional de l’escó fins que es resolgui en sentència el fons –la impugnació del cessament– o denegar la cautelar i esperar a anul·lar la decisió en la sentència. El problema de fons està tancat: la decisió de Batet de l’octubre del 2021 no va tenir motivació. És a dir, no va explicar els fonaments de la seva decisió. Aquest és un dels arguments que ja va aflorar, segons fonts judicials consultades, quan el ple del Tribunal Constitucional va aprovar l’admissió a tràmit del recurs, va rebutjar adoptar una mesura cautelar urgent, imminent, però va obrir alhora una peça per valorar la mesura cautelar normal i escoltar les al·legacions de les parts –el diputat Rodríguez, la secretaria general del Congrés i a la fiscalia–. Normalment, el TC és reticent a adoptar mesures de caràcter cautelar –per exemple, en aquest cas restituir provisionalment l’escó mentre dirimeix el fons de l’assumpte, és a dir, si la resolució ha sigut apropiada–, perquè considera que, en cas de concedir-la, estaria anticipant la decisió de la sentència. Però, també l’opció contrària és simètrica: denegar-la seria tant com rebutjar el recurs pel qual es demana la restitució de l’escó. Però el raonament d’una «anticipació de sentència» val, sobretot, per a casos d’una persona que està a la presó i que, per exemple, se’n denega la llibertat provisional perquè podria fugir o destruir proves. En aquestes circumstàncies, una decisió de llibertat provisional pot tenir conseqüències que influeixin en la decisió en sentència. Batet va expulsar Rodríguez per un procediment sumari, una situació de fet, sense aturar-se en els raonaments i l’explicació del seu acte. Confrontada amb la urgència Confrontada a una situació en què el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, la va instar a executar una sentència de presó de 45 dies convertida en multa –que no especificava l’anul·lació per sempre, en el que quedava de legislatura de l’escó–, i també Vox a la Mesa del Congrés i públicament, amb l’amenaça d’una querella per desobediència –el fantasma de la presidenta del Parlament Carme Forcadell–, Batet va resistir primer i es va doblegar després a les pressions i insinuacions procedents del Suprem. En les seves tres comunicacions –a Rodríguez, a la secretaria general del Congrés i a la Junta Electoral Central (JEC)– Batet defuig clarament explicar que ha cessat el diputat. Passa la pilota a la JEC, i aquesta tampoc es pronuncia, com sí que ho ha fet en altres casos. Per exemple, en el del diputat de la CUP Pau Juvillà, per a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictaminar incompatibilitat sobrevinguda. Aquí, en el cas de Rodríguez, la JEC es limita a fer de notari a complir el que li envia Batet. La via de fet de Batet va privar del càrrec el parlamentari canari, però a més ha deixat sense representació des de l’octubre del 2021 60.000 electors que el van votar. Rodríguez, precisament, al comunicar-se-li l’expulsió, va advertir que no es parlava del seu cessament, sinó que havia de ser reemplaçat per qui seguís a la llista. I va preguntar per carta a Batet sobre les causes. El 3 de novembre del 2021, la presidenta va contestar que les raons eren la «sentència i el procediment a què va donar lloc». Les preguntes de Batet Però és que ella mateixa, darrere d’aquesta aparent seguretat, havia defensat el contrari juntament amb els lletrats de les Corts. I va mantenir contactes amb Marchena, a qui va demanar aclariment. El president de la Sala Segona del Suprem li va contestar que no era allà per assessorar ningú, però igualment li va enviar un aclariment que el tribunal havia fet davant una petició de Rodríguez. I que no contestava a Batet. La pregunta era: què havia de fer a l’executar la sentència. Perquè el tribunal no ho deia. Insinuava que havia d’expulsar Rodríguez, però la sentència no ho deia. La Sala Segona va refusar aplicar el que la Constitució estableix. És a dir: després de jutjar, fer executar el que s’ha jutjat. Cosa que condueix a donar una resposta si sorgeixen dubtes. Falta un any i mig per acabar la legislatura. En aquestes condicions el temps apressa. Perquè si és clar, com a mínim, que l’expulsió de Rodríguez ha sigut adoptada sense ser motivada, ¿quan es restituirà l’escó? ¿Quan quedin pocs mesos per al final de la legislatura? La conclusió del tribunal Adoptar la mesura cautelar, que és el primer aspecte que s’elucidarà, seria donar una resposta, tot i que tardana, ja que el recurs d’empara espera des de l’any passat, a la sol·licitud de la mesura cautelar de restitució provisional de l’escó mentre es resol el fons. Si no hi ha motivació –segons conclourà el tribunal– es dona en aquest cas el que es diu «aparença de bon dret», és a dir, que el recurs d’empara té el seu fonament. Per tant, no s’estaria anticipant una sentència que podria ser contrària a la mesura cautelar de restitució provisional de l’escó. La Fiscalia del Tribunal Constitucional ha informat contra la mesura cautelar, però no per rebutjar el fons de l’assumpte sinó per considerar, en la línia tradicional, que concedir-la seria anticipar la sentència. Amb mesura cautelar o no, l’execució sumària dictada per Batet quedarà anul·lada. La rellevància de la resolució El TC té davant una decisió de rellevància, no només per un cas que afecta el dret fonamental d’un diputat i els seus electors, i, per tant, el funcionament de la democràcia, sinó també perquè ha de resoldre si dona resposta als problemes que se li plantegen en termini a través del recurs d’empara. Perquè tramita recursos amb un retard enorme, cosa que implica un desfasament respecte a la realitat. És el que ha passat amb el vot delegat de Carles Puigdemont al Parlament, quatre anys després, acabada la legislatura; o el recurs d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i d’altres sobre el seu vot delegat després de ser suspesos com a diputats per l’article 384 del Codi Penal, o els estats d’alarma quan ja s’ha acabat la pandèmia. «I ara queda un any i mig de legislatura. Set mesos per reparar el dret de l’‘ius in officium’ de Rodríguez i el dret dels seus electors, amb el lloc vacant a l’espera que el TC hi doni resposta i no n’està donant, o hi donarà una resposta tardana, això és inacceptable», assenyala la font judicial consultada. ¿’Fiat iustitia pereat mundus’? ¿Que es faci justícia tot i que mori el món? A cadascú el seu.

El TC anul·larà l’expulsió d’Alberto Rodríguez del Congrés per falta de motivació

Hi ha dues vies per restituir l’escó: a través de la concessió de la mesura cautelar de tornar-lo provisionalment o en la sentència de fons sobre el recurs d’empara del diputat que va cessar la presidenta Meritxell Batet

El més llegit