El jutge es disposa a tancar la investigació per terrorisme contra els CDR

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón es disposa a donar per tancada la instrucció de la causa que segueix contra una dotzena de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que va processar per pertinença a organització terrorista, al posar data a l’última diligència que està pendent: la presa de declaració de sis guàrdies civils que van participar en la redacció dels informes que van servir per sustentar l’acusació que pesa sobre els membres del CDR. Després de diversos intents de citació en dates que es van haver de canviar al no poder desplaçar-se a Madrid algun dels advocats defensors perquè els coincidia amb altres diligències judicials, fonts jurídiques van assenyalar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que el magistrat ha fixat per al 20 de juny la declaració dels agents. Els lletrats podran interrogar-los sobre qualsevol punt inclòs en les conclusions a les quals van arribar i per les quals el titular del Jutjat Central numero 6 va ordenar la detenció de gairebé una desena de persones en l’operació Judes, el setembre de 2019, i dos anys després se’n van processar 13 per integració en organització terrorista, 9 dels quals també per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. Aquesta decisió de García-Castellón resultava contradictòria amb la de la Sala Penal que els havia deixat en llibertat unes setmanes abans a l’entendre que les substàncies precursores que es van trobar en el seu poder «no són explosives per si soles». Des d’aleshores, el jutge només ha aixecat el processament a un. Ha sigut per raons mèdiques, a l’entendre que no tenia «les facultats mentals precises per prendre consciència, per exemple, de les conseqüències jurídiques de les seves respostes a l’interrogatori de l’acusació», una situació que el deixava indefens davant el «poder sancionador de l’Estat». Accés a les gravacions L’excarceració dels presos per part de la Sala Penal de l’Audiència Nacional no va ser l’únic revés que va rebre la instrucció del magistrat per la via dels recursos que van interposar les defenses. Aquestes també van aconseguir tenir accés a les gravacions originals i seguiments als quals havien sigut sotmesos els seus defensats. La sol·licitud cursada per alguns dels lletrats obeïa que, a través d’un escrit fiscal, van tenir notícia que el procediment derivava d’un altre previ obert el 2017 i declarat secret. Consideren imprescindible conèixer-lo per poder exercir convenientment la defensa dels seus clients. En compliment d’aquesta resolució, el magistrat procedirà a entregar els àudios requerits als advocats del col·lectiu Alerta Solidària, que exerceixen la defensa i que disposaran d’uns 10 dies per estudiar-los abans que les actuacions entrin en la fase intermèdia i s’elevin a una de les seccions del Penal de l’Audiència Nacional per preparar el seu enjudiciament. García-Castellón, fins ara amb el suport de la fiscalia de l’Audiència Nacional, afirma que els processats formaven, dins dels CDR, el denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), que considera una cèl·lula integrada per individus de diferents comitès que «evidencien una gran radicalitat» i a la qual s’havien encarregat accions més delicades perquè tenien més predisposició i entrega «a la causa». Segons el jutge, el seu objectiu final com a organització era aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la violència per forçar les institucions a concedir per la via dels fets la seva separació de la resta d’Espanya.

El jutge es disposa a tancar la investigació per terrorisme contra els CDR

El magistrat posa data a la declaració dels guàrdies civils que van redactar els informes que els atribuïen la fabricació d’artefactes explosius

El més llegit