Els 5 consells d’Òmnium per evitar ser ciberespiat

Converses, fotografies, àudios i documents privats poden quedar al descobert en l’era del ciberespionatge. La privacitat i la seguretat digital poden ser transgredides per programes com Pegasus, que és capaç de sostreure informació sense gairebé deixar rastre. Aquest ‘software’ israelià es va colar al tauler polític quan es va destapar que més de 60 dirigents independentistes –entre ells, el president Pere Aragonès–, membres del Govern –inclòs el president Pedro Sánchez– i altres alts càrrecs van ser espiats a través dels seus mòbils. Perquè els ciutadans puguin aixecar murs de seguretat en les seves comunicacions, Òmnium Cultural ha redactat un manual amb diversos consells com l’ús d’una xarxa privada, l’encriptació dels dispositius, la desactivació de la geolocalització i de les notificacions i l’ús de contrasenyes alfanumèriques. Aquesta guia s’ha elaborat durant un mes i ofereix «una primera capa de seguretat per als activistes» per «fomentar l’educació en ciberseguretat», asseguren fonts de l’entitat, que compta amb un departament tecnològic específic. Missatgeria mòbil L’entitat recomana activar l’opció de missatges efímers als xats de WhatsApp, Telegram i Signal perquè el contingut sigui autodestruït en el termini de temps que l’usuari consideri òptim. D’entre la llarga llista d’aplicacions, l’entitat prioritza l’ús de Signal i el xat secret de Telegram perquè ofereixen més garanties de seguretat, tot i que aquells que tinguin coneixements avançats solen utilitzar Element, Matrix, Wire o KeyBase, ja que permeten registrar-se sense haver d’acreditar un número de telèfon o un correu electrònic. Més enllà del canal, Òmnium recomana no enviar notes de veu ni documents, no obrir missatges de desconeguts –així es van infectar alguns dels espiats amb Pegasus– i protegir els arxius amb contrasenyes. Trucades i videotrucades Qualsevol trucada pot ser interceptada amb sistemes específics de registre de veu, així que Òmnium aconsella als seus socis no donar detalls de la identitat ni de la ubicació de les persones amb qui parlen i que, en tot cas, s’utilitzi auriculars perquè no es pugui gravar la conversa sencera, sinó només una de les veus. La recomanació passa per l’ús de JITSI i per descartar les aplicacions de missatgeria més populars però, en tot cas, afirma que és més segur trucar a través de programes que directament pel telèfon convencional. Quant a les videotrucades, l’entitat aconsella tapar la càmera de l’ordinador i utilitzar un pseudònim. Correu electrònic Malgrat la popularitat i accessibilitat de Google –en aquest cas, Gmail–, l’organització demana evitar aquest proveïdor i prioritza opcions més segures com Protonmail, Telios i Thunderbird i activar sempre les claus PGP de protecció amb el programa Kleopatra, que permet encriptar les dades amb una clau pública però que només pot desxifrar el receptor amb una altra clau privada. Un dels consells més bàsics és que l’adreça d’‘e-mail’ no contingui dades personals que reconeguin la identitat de l’usuari. Recerques a Internet Descartat de nou el gegant Google i el Safari d’Apple, Òmnium proposa utilitzar LibreWolf, navegar en mode incògnit, no guardar les contrasenyes i esborrar regularment l’historial de recerques. Quant als arxius, s’opta per guardar-los sota contrasenya dins del dispositiu o al núvol. Trobades presencials L’entitat aconsella que les reunions presencials es facin amb els mòbils apagats i fora de la sala i que els ordinadors portàtils funcionin amb Linux. També recomana no prendre notes a mà en una llibreta –això recorda inevitablement la Moleskine del republicà Josep Maria Jové que va protagonitzar el judici del procés, en la qual anotava presumptament els preparatius de l’1-O.

Els 5 consells d’Òmnium per evitar ser ciberespiat

Pegasus: l’intrús que pirateja la política espanyola

1-O ¿On eren i on són els líders del procés?

El més llegit