El rei Joan Carles va acordar amb Felip VI que les seves visites seran sense xou i quan les circumstàncies ho aconsellin

Són 7.473 quilòmetres. Aquesta és la distància –la que hi ha entre Madrid i Abu Dhabi– que el Palau de la Zarzuela considera necessària per mantenir, de moment, Joan Carles I allunyat de l’activitat de la Monarquia espanyola i en el destí escollit i gestionat personalment pel rei emèrit amb les autoritats dels Emirats Àrabs Units el 2020. I s’hi uneix una altra necessitat: la d’evitar a partir d’aquest cap de setmana, al començar el Campionat del Món de Vela de la classe 6 metres, un nou xou com el de Sanxenxo, durant la visita a aquesta ciutat gallega que va realitzar Joan Carles entre el 19 i el 23 de maig, quan va aterrar a Madrid per a la seva trobada de quatre hores amb el seu fill, el rei Felip VI. La circumstància que, els pròxims 29 i 30 de juny, Espanya serà la seu de la cimera de l’OTAN també és un esdeveniment a tenir en compte, assenyalen a EL PERIÓDICO fonts consultades. El 30 de maig passat, Felip VI, precisament, va dirigir un discurs al Teatro Real en l’acte del 40è aniversari de l’adhesió d’Espanya a l’Aliança Atlàntica en la qual va ratificar el compromís espanyol i la necessitat d’associar l’OTAN i la UE. No «contaminar» la cimera Aquestes fonts assenyalen que tant el Palau de la Zarzuela com el Palau de la Moncloa prefereixen ajornar la visita per no «contaminar» una cimera internacional amb notícies prèvies en els mitjans de comunicació amb una saga sobre la visita de Joan Carles I durant el mundial de vela. La Zarzuela està sent el blanc de crítiques que situen el president del Govern, Pedro Sánchez, com el dolent de la pel·lícula que protagonitza el rei emèrit pel seu autodesterrament a Abu Dhabi, i al qual Felip VI hauria d’oposar resistència. I, en aquesta censura, s’atribueix a la Moncloa que no promogui, per compensar la mala premsa del seu pare, una presència més gran de Felip VI en la vida pública i oficial espanyola. Rafael Spottorno, que ha sigut cap de la Casa de Sa Majestat el Rei Joan Carles i que més tard va renunciar al seu lloc de conseller de Felip VI per l’escàndol de les ‘targetes black’ de Caja Madrid –pel qual va ser condemnat en ferm a dos anys de presó–, va assenyalar la setmana passada que Felip VI és «infrautilitzat pel Govern». Segons va dir, «la Monarquia, sense el suport de les forces polítiques, té una vida molt fràgil». Objectiu tàctic No obstant, fonts consultades per EL PERIÓDICO estimen que mantenir a distància Joan Carles I no és una imposició com a tal de Pedro Sánchez, sinó un objectiu tàctic que coincideix amb les necessitats de Felip VI en aquesta etapa. Perquè, per exemple, quan fa un pas que la Casa de Sa Majestat el Rei considera rellevant, com va ser l’anunci del seu patrimoni l’abril passat –una informació que, abans de ser feta pública, el mateix Felip VI va comentar en un dinar celebrat en el Tribunal Constitucional–, va arribar un mes després Joan Carles I, al maig, amb les escenes de Sanxenxo. A la seva obra ‘El Mito de Sísifo’, Albert Camus apunta: «Dejo a Sísifo al pie de la montaña. Se vuelve a encontrar siempre su carga. Pero Sísifo enseña la fidelidad superior que niega a los dioses y levanta las rocas. Él también juzga que todo está bien. Este universo en adelante sin amo no le parece estéril ni fútil. Cada uno de los granos de esta piedra, cada fragmento mineral de esta montaña llena de oscuridad, forma por sí solo un mundo. El esfuerzo mismo para llegar a las cimas basta para llenar un corazón de hombre. Hay que imaginarse a Sísifo dichoso». Aquesta roca que havia d’empènyer com a càstig costa amunt Sísif, rei d’Èfira (més tard Corint), sempre rodava cap avall tot just fregar el cim de la muntanya. Doncs per això se sol dir «uan feina de Sísif». Complex escenari judicial Mentrestant, a Londres –i aquestes són notícies que desconcerten la Casa de Sa Majestat el Rei–, la defensa de Joan Carles I es troba a l’espera que els advocats de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l’examant de l’emèrit que l’ha demandat per presumpte assetjament, responguin a la seva sol·licitud de documents i peces prèvies per justificar la petició de permís per recórrer davant la Cort d’Apel·lacions la sentència del jutge Matthew Nicklin del 24 de març del 2022 contrària a la immunitat sobirana de l’emèrit. Els advocats de Joan Carles I esgrimeixen l’existència de noves proves en el seu interès per recórrer. «Si alguna cosa està clara, és que l’escenari de Joan Carles I es complica per moments», assenyala Josep Gálvez, flamant ‘barrister’ (especialista a litigar davant els tribunals) espanyol a Londres. «És un laberint del qual és molt difícil que surti ben parat», emfatitza. Corinna, per la seva banda, té experiència a pledejar en els tribunals britànics. Des de l’any passat, la seva empresa, Apollonia Holdings, companyia registrada a les Seychelles, manté un plet civil amb el seu exmarit, Casimir zu Sayn-Wittgenstein, resident a Alemanya, al qual reclama 50.000 lliures esterlines (58.800 euros), en concepte d’un préstec verbal realitzat el 2013 que, segons afirma, no li ha reintegrat, i puntualitza que els interessos totals des del 2013 ascendeixen a 76.309,91 lliures (89.700 euros). «Pel que sembla, posa demandes com qui va a comprar tabac », ironitza Josep Gálvez.

El rei Joan Carles va acordar amb Felip VI que les seves visites seran sense xou i quan les circumstàncies ho aconsellin

Els advocats ultimen els documents a Londres que busquen l’aval de la Cort d’Apel·lacions per recórrer la sentència que va denegar la immunitat de l’emèrit davant la demanda de Corinna

El més llegit