Guanya el PP: el Govern no nomenarà els seus dos magistrats del TC abans de la renovació del CGPJ

El Partit Popular guanya la partida. El Govern de Pedro Sánchez no nomenarà abans de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –sense data encara– els substituts dels dos magistrats designats pel Govern de Mariano Rajoy –l’actual president, Pedro González-Trevijano, i Antonio Narváez– amb un mandat que caduca, després de nou anys, diumenge que ve 12 de juny. No és una solució pacífica. L’Executiu de Sánchez ha captat el missatge del PP i de la majoria conservadora del tribunal de garanties: els dos nomenats pel Govern no rebrien el plàcet preceptiu del TC, que ha d’examinar les designacions, perquè faltaria nomenar els dos magistrats per part del CGPJ caducat que, segons la vigent llei orgànica del 2021, no pot fer nomenaments. Si no es renova la terna, és a dir els quatre, els dos del Govern i els dos del CGPJ, res. González-Trevijano i Narváez, els dos mandats caducats, formen part de la majoria conservadora, i si s’abstinguessin a l’hora de resoldre sobre els magistrats que designaria el Govern, la majoria progressista (Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer, Cándido Conde-Pumpido, Ramón Sáez i Inmaculada Montalbán) podria imposar la seva presa de possessió davant la minoria conservadora (Santiago Martínez-Vares, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel) Però González-Trevijano i Narváez, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, es fan el desentès. I han deixat clar que no pensen abstenir-se. Si el Govern presenta els seus candidats –vet aquí el missatge– aquests dos vots permetrien «resistir» la seva pròpia substitució, amb la qual cosa prolongarien l’exercici de les seves funcions més enllà de la seva data de caducitat, el diumenge 12 de juny. La clau andalusa I sobretot, es crearia un enfrontament entre el Govern i la majoria del TC, recolzat pel PP i Vox, en plena campanya de les eleccions autonòmiques d’Andalusia, que si ja auguren un desenllaç favorable a la dreta i la ultradreta alhora que una nova derrota del PSOE després de Castella i Lleó, amb una nova crisi constitucional hàbilment presentada pels mitjans de comunicació de la dreta –¡ai la incapacitat de Sánchez de governar sense provocar embolics!–, la situació podria empitjorar. Per tant, el Govern comprèn, segons fonts consultades, que no és el moment de presentar batalla nomenant a través del Consell de Ministres diguem, aquest dimarts 7 de juny, per exemple, els dos magistrats per substituir els dos que caducaran el diumenge 12 de juny. Ni tampoc fins després de la renovació del CGPJ que, en tot cas, si es produeix, serà després de les eleccions d’Andalusia. El PP no vol obrir un flanc en la campanya perquè Vox l’ataqui per negociar amb Sánchez. ‘¡Vade retro!’ Complir els terminis que marca la Constitució no està entre les seves prioritats. El TC, doncs, quedaria a l’espera de la renovació del CGPJ i aquest dependrà primer del resultat de les eleccions andaluses, tot i que fonts governamentals consideren que Alberto Núñez Feijóo sí que firmarà aquesta renovació a posteriori. Els conservadors, sense complexos La majoria conservadora del TC es veu forta. I sense complexos. Després d’un parèntesi de gairebé set mesos, aquesta majoria, liderada pel president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, ha tornat –després de tombar els dos estats d’alarma– amb força a les clatellades al Govern, al considerar inconstitucional la reforma legal (llei/3/2020) que va donar als tribunals superiors de justícia el poder d’autoritzar o vetar les mesures contra la covid-19 adoptades per les comunitats autònomes –aprovada per majoria aclaparadora, amb el suport del Partit Popular, al Congrés i el Senat–, completant així la demolició de la bastida legal aplicada per la pandèmia. El TC va canviar de composició l’octubre passat amb dos nous membres conservadors –Concepción Espejel i Enrique Arnaldo–, però la disciplina de vot s’ha mantingut incòlume. Fins i tot alguns membres conservadors que a l’examinar el primer esborrany de la sentència del llavors ponent, Andrés Ollero, havien expressat el seu desacord, ara, amb la ponència d’Enrique Arnaldo, l’han considerat més complet i han canviat el seu criteri inicial. La majoria creu que el PP té raó en les crítiques de les mesures i legislació del Govern per la covid-19. En suma: que havia d’haver impulsat una nova llei, la llei de pandèmies, en lloc d’aplicar la llei de l’estat d’alarma. I aquesta és la idea que hi ha rere la inconstitucionalitat dels estats d’alarma i confinaments i l’exigència que el Govern havia d’haver declarat l’estat d’excepció. La minoria progressista del TC ja ha anunciat un vot particular. És interessant assenyalar que, segons estimen els magistrats Conde-Pumpido, Balaguer, Montalbán, i Sáez, va ser el Govern de José María Aznar, l’any 2000, el que va atribuir el control de les mesures limitadores de drets fonamentals a la jurisdicció contenciosa administrativa. En aquesta normativa es va assignar la competència als jutjats mentre que en l’aprovada el 2020 es feia una distribució entre jutjats i tribunals superiors de justícia, en funció del caràcter individual o general de les mesures. Segons els magistrats que emetran el vot particular, «la normativa anul·lada és perfectament constitucional perquè té expressa cobertura en l’article 117.4 de la Constitució i no afecta en absolut a la separació de poders ni a la independència judicial». Precisament, l’article assenyala que «els jutjats i tribunals no podran exercir funcions diferents de la potestat jurisdiccional, tret de les que expressament els siguin atribuïdes per llei en garantia de qualsevol dret». Però el rodet és el rodet. I en aquesta ocasió, la majoria conservadora s’ha vist, si és possible, més forta malgrat tenir un magistrat que pateix una llarga malaltia, Alfredo Montoya, perquè ha aconseguit el suport d’un magistrat del contenciós administratiu de la talla de Juan Antonio Xiol, del sector anomenat progressista.

El més llegit