La paràlisi de la inversió posa la relació entre ERC i el PSOE al límit

Hi ha una paraula en català que provoca freqüents esforços a qui mira de traduir-la al castellà. És atzucac. Formalment traduïda com a ‘callejón sin salida’, en català adquireix també un to de situació sorprenent davant la qual és difícil reaccionar. La publicació de les xifres d’execució dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), amb l’escàs 35,77% per Catalunya que adquireix un caire de greuge majúscul quan es compara amb el 183,97% portat a terme a Madrid, ha situat ERC i el Govern en un autèntic atzucac. ¿Què fer davant tant «incompliment», com diuen els republicans, del Govern de Pedro Sánchez? I és que la relació entre els executius central i català cada vegada s’assembla més a un quadro d’Escher, en què la manipulació de la perspectiva porta a la paradoxa visual. Un atzucac (PGE), dins un altre (‘Catalangate’) que, al seu torn, està immers en un altre (taula de diàleg). Per esmentar-ne només alguns, perquè si s’amplia el focus més enllà del Govern central cap al que és l’Estat, també la situació del català de les aules, i el paper de la justícia, podria donar peu a un altre atzucac. Les tres qüestions exposades que incumbeixen el Govern podrien donar, per si soles, peu a una ruptura entre els republicans i els socialistes. La dependència de la convocatòria de la taula de diàleg de l’agenda de Sánchez, bé sigui una Conferència de Presidents, bé unes eleccions a Castella i Lleó i, ara, a Andalusia, demostra, segons ERC, «que el president del Govern no té cap interès a trobar una solució al conflicte polític que ell mateix ha reconegut que existeix. No han plantejat ni una sola solució, a data d’avui». Sánchez ja va dir al Congrés que no tenia problema a veure’s amb Pere Aragonès i reunir la taula «al més aviat possible», però des de la Moncloa reconeixen que els comicis andalusos del 19-J, capitals per al PSOE, porten a ajornar les dues cites, per la hipotètica penalització dels seus votants i l’ús que en faci el PP. Recorden, a més, que mai hi haurà un acostament sobre dues qüestions nuclears per a l’independentisme: el referèndum d’autodeterminació i l’amnistia. Sis setmanes després que esclatés la trama d’espionatge a l’independentisme mitjançant el ‘software’ Pegasus, Esquerra continua esperant un gest de Sánchez en forma de desclassificació de documents que donés peu a una cimera entre els dos. «Cada dia que passa, creix més el distanciament», descriu un republicà. Relacions «estancades» Davant tot això, ¿pensa Aragonès ‘trencar’ amb el Govern central? «¿Trencar en el sentit de llançar una declaració altisonant que després obligui a plegar veles, perquè som una Administració que no recapta, no té l’aixeta dels diners i que depèn de l’Estat, a hores d’ara encara, per posar més trens en hora punta?, es pregunta una veu de la Generalitat que resumeix tot l’anterior amb «tenir una rebequeria». La seva resposta és «no, nosaltres no fem gestos de cara a la galeria que, al cap i a la fi, podrien perjudicar el ciutadà». Aquesta mateixa veu assenyala que les relacions «ja estan estancades». Una altra font de l’Executiu català va més enllà i les qualifica de «nul·les». L’objectiu «és portar els debats fins al final, perquè tots els ciutadans detectin qui compleix, i qui incompleix repetidament». Diverses fonts coincideixen que els «incompliments de Sánchez s’han d’abordar per separat». «Quant al dèficit d’execució dels PGE, es pot sobreactuar i fer saltar la banca o bé exigir i insistir en l’exigència que es compleixi el que està pactat i pressupostat. El Govern català està en aquesta segona opció». Una veu del partit apunta, sarcàstic, que sembla que «sigui ERC qui executa per sota del promès. No recordo que es critiqués Josep Antoni Duran i Lleida quan la inversió a Catalunya era la que era. La de sempre. Poca». «El Govern català no pot trencar, de facto, amb el Govern central. Això, en tot cas, ERC com a partit», remarquen diverses fonts. ¿Pot Esquerra, com a partit, alarmar-se per quedar com un Don Tancredo, davant l’electorat més independentista, pel que aquest públic pot entendre com un incompliment global, a un any de les municipals? La resposta més repetida a la seu de Calàbria és que «encara falta molt i poden passar moltes coses». Hi ha qui apunta que ERC rarament pren decisions mirant el calendari electoral. «El més greu és que els incompliments no són cap a ERC, sinó cap a la ciutadania. És obvi que Esquerra posa la cara perquè és l’única part que persegueix solucions i, per tant, qualsevol dilació o incompliment va contra nosaltres. Perquè ni Junts, ni el PSOE estan per buscar respostes als problemes», pondera una veu, conscient que ja s’ha instal·lat en l’inconscient la idea que ERC dona un recolzament gratis a un Govern que no li dona ni les gràcies. El ‘pagafantisme’. Hi ha qui fins i tot es mig ofèn i recorda que, després del ‘Catalangate’, ERC, al Congrés, «ja va començar a intervenir en la qüestió». Tant a la plaça de Sant Jaume com al carrer de Calàbria esperen que Sánchez faci moviments en tots els àmbits. ‘Esperar’ no com expressió d’anhel, sinó com a conseqüència lògica d’un escenari «gens encoratjador» per als socialistes. «Ells són els que tenen el problema», resumeix una veu del partit. «Se’ls complica molt el calendari. ¿A qui recorreran per aprovar uns nous Pressupostos, com la UE els està exigint, gairebé asfixiant? ¿Quantes derrotes al Congrés poden assumir? ¿Quantes lleis poden quedar-se al tinter? ¿Quina estabilitat per al seu Govern vol Sánchez per al semestre que presidirà la UE?», exemplifica tot d’una una font que reconeix que la situació ha arribat a un límit. I sentencia: «Ells han de moure fitxa. Perquè només depèn de Sánchez». La veu mig ofesa d’abans, en la mateixa línia que l’anterior es pregunta: «¿Què pensa fer el PSOE perquè no es trenqui tot? Perquè si no canvien i, sobretot, si no compleixen, la ruptura serà inevitable». Des de la reforma laboral fins a la llei audiovisual «No ens posem formidables amb ERC», responen en canvi des de la cúpula del PSOE, i recorden que diverses últimes iniciatives –la reforma laboral, el decret anticrisi, la llei audiovisual i la d’impuls dels plans de pensions d’ocupació– han tirat endavant amb el vot en contra dels republicans. Tampoc van avalar, incideixen, totes les pròrrogues del primer estat d’alarma. Els socialistes, per tant, continuaran amb la geometria variable: «Juguem amb Ciutadans, amb Bildu o amb qui se’ns posa davant. L’important per nosaltres és que les mesures no descarrilin. Ens agradaria treure-les amb els que compartim sensibilitat ideològica, però operen altres factors», analitza un alt cap de Ferraz en fil directe amb Sánchez. Ni el Govern ni el PSOE preveuen cedir, almenys per ara, a les exigències d’ERC. Consideren que, en resposta a Pegasus, ja han fet tots els passos possibles –l’últim, la setmana passada, l’anunci d’una pròxima llei de secrets oficials i una nova regulació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)– i no n’hi haurà més. És a dir, que no es desclassificaran documents d’ofici. Només es farà a petició del jutge. I Sánchez no entregarà a ERC el cap de la seva ministra de Defensa, Margarita Robles. Així les coses, encara no hi ha data per a una trobada de Sánchez-Aragonès ni per a la taula, però a Ferraz i la Moncloa culpen el Govern català, per la seva «competència interna amb Junts, que sempre ha intentat rebentar el diàleg». Però tampoc es veuran les delegacions del PSOE i ERC pròximament. Amb els republicans, diuen des de Ferraz, hi ha «diferents cercles de confiança», com el pont entre la vicesecretària general, Adriana Lastra, i el portaveu independentista a Madrid, Gabriel Rufián, i quan falla un cercle, n’hi ha un altre». «Nosaltres seguim parlant amb ERC com amb els altres grups, dia a dia», remarquen en la direcció del partit. Des de la cúpula del Grup Socialista al Congrés ratifiquen aquesta visió i adverteixen que res es desbloquejarà en els segons esglaons fins que no es produeixi la cita dels dos presidents. «Però per al que queda de període de sessions [aquest juny, perquè al juliol ja són vacances parlamentàries i aquí s’agendará el debat de l’estat de la nació], ja no esperem res. Els recolzaments a les iniciatives que queden per tramitar estarien lligats». El següent gran repte seran els Pressupostos del 2023. Els socialistes sí que confien a tirar endavant els últims comptes de la legislatura amb ERC. Però també tenen clar que, si el projecte no té els vots assegurats, «no es portaran a la Cambra». «Presentar-los per perdre, perquè siguin tombats, no», remarquen. Les lectures del PSOE i ERC són diametralment oposades. Els republicans diuen estar al límit, però per Ferraz i la Moncloa la interlocució no s’ha trencat i, en tot cas, no és l’única formació sòcia. Perquè des de l’Executiu central ja es dona per fet que teixir aliances serà cada dia més complicat ja que la legislatura entra en la recta final. En l’últim any i mig, amb les eleccions andaluses pel mig.

La paràlisi de la inversió posa la relació entre ERC i el PSOE al límit

Esquerra adverteix que sense gestos de Sánchez la ruptura «serà inevitable», però els socialistes descarten nous passos

El més llegit