Espanya es torna a parar durant quinze dies. Ara per les eleccions andaluses. Si els treballadors i les empreses ho deixessin tot cada vegada que es juguen el seu futur, com fan els polítics, el país fariafa llida. La guerra segueix i la inflació, tot i que la vicepresidenta Calviño ho continuï negant, persisteix. Els analistes es comencen a preocupar per la inflació subjacent que provoca el que denominen l’efecte de segona ronda, és a dir, que ja no puja el preu del que escasseja (l’energia), sinó de tots els productes que pateixen aquest increment, fins al punt d’afectar els salaris. El Govern inteocnta ultar aquest efecte amb la propaganda de les dades de l’ocupació que amaguen una realitat amarga: hem canviat la temporalitat per la intermitència o la parcialitat, que continuen sense garantir sous de qualitat i cotitzacions suficients. La inflació serà el gran tema del segon semestre, especialment a partir de l’augment dels tipus d’interès, que serà un segon estímul a la reducció del consum. I si les famílies deixen de gastar i la indústria continua patint els problemes de subministrament, el sector serveis (el turisme) no serà suficient per garantir el ritme de la recuperació que necessita l’economia espanyola.