Un TC amb quatre magistrats caducats resoldrà el recurs del PP sobre l’avortament

Aquest dimecres 1 de juny ha fet 10 anys des que l’1 de juny del 2010 el Partit Popular va presentar el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs que permetia avortar lliurement en les 14 primeres setmanes de l’embaràs i en certs casos fins a la 22a. Va ser el president del PP, Mariano Rajoy, qui encapçalava la llista de 50 diputats que firmaven el recurs. Però quan va governar, un any i mig després, a partir del desembre del 2012, va incomplir la seva promesa de derogar la llei i va cremar la carrera política del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, abandonant-lo quan ho estava intentant. El president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, ha indicat internament que col·locarà el recurs en l’ordre del dia d’un dels plens del juny. Durant aquest mes el TC celebrarà dos plens. El primer començarà el dimarts 14 de juny i el següent tindrà lloc l’última setmana del mes. Precisament, els nou anys del mandat de González-Trevijano, proposat pel Govern de Rajoy juntament amb el magistrat Enrique López (que va haver de dimitir el 2014 per anar amb moto per Madrid sense casc i ebri), el juny del 2013, vencen el diumenge 12 de juny. Així mateix, també caducaran en aquesta data els mandats de tres magistrats més: Antonio Narváez (que va substituir López) i els dos magistrats escollits pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Juan Antonio Xiol, actual vicepresident, i Santiago Martínez-Vares. Per tant, si es compleix la intenció anunciada pel president del TC, el recurs d’inconstitucionalitat de la llei d’avortament del 2010 es resoldrà per un tribunal de garanties que compta amb quatre magistrats amb un mandat que estarà caducat, entre els quals els del president i el vicepresident, González-Trevijano i Xiol, respectivament. Perquè, en el millor dels casos, si es porta al primer ple del juny, aquest no començarà fins al dimarts 14 de juny, amb els mandats vençuts. Si s’afegeix el fet que ja existeix una nova llei de l’avortament aprovada pel Govern de Pedro Sánchez en el Consell de Ministres del 17 de maig que haurà de ser debatuda al Parlament i que previsiblement estaria a punt per entrar en vigor a principis del 2023, la gestió del TC d’aquest recurs, que ja fa 12 anys que és al congelador, contribueix a remarcar l’anomalia en què discorre l’activitat del tribunal de garanties. ¿Podia haver-se evitat aquesta situació? ¿És un error forçat o no forçat? Pablo Casado, el president del PP que va fer de l’incompliment de la Constitució a l’hora de renovar en termini les institucions una de les seves principals cartes per denunciar el caràcter presumptament il·lícit del Govern de Pedro Sánchez per arribar a la Moncloa gràcies a la moció de censura, va canviar de cavall, per dir-ho així, enmig del riu. Perquè a mitjans d’octubre del 2021 va acordar amb Sánchez la renovació dels quatre mandats caducats del TC i en diverses institucions de l’Estat. Un cinquè magistrat malalt Per tant, la següent renovació, la dels quatre magistrats del TC que ara vencen, estava en línia amb la nova orientació, en què també es podria incloure l’elecció del nou CGPJ, tant de Casado, que va anunciar diverses vegades la seva disposició a pactar, com d’Alberto Nuñez Feijóo, que també ho va fer. Si González-Trevijano va decidir que el TC, amb el seu mandat i el dels altres tres magistrats caducats, és el que s’ha de pronunciar sobre el recurs d’inconstitucionalitat del 2010 contra la llei de l’avortament és perquè coneix o intueix que la data del 12 de juny passarà sense la renovació de les quatre places. A més, s’ha d’afegir que un cinquè magistrat, Alfredo Montoya, està malalt i no sembla que s’hagi de reincorporar al tribunal. Tot i que Nuñez Feijóo i altres dirigents del PP afirmen que el TC no és un problema important i que el Govern faria millor de preocupar-se per qüestions com la inflació, la seva posició no és neutral, això és, està subjecta a un conflicte d’interès. Perquè mentre ara el PP té una majoria de magistrats conservadors al TC, si es produeix l’obligada, constitucionalment parlant, renovació del 12-J, la perdria, obrint-se una nova etapa amb majoria progressista. Per tant, es pot presumir un interès polític partidista en la seva conducta. Una circumstància que, d’altra banda, salta a la vista en el tema de la llei de l’avortament, recorreguda precisament pel PP fa 12 anys, i que ara resoldrà un TC amb quatre mandats caducats, dos dels quals corresponen a magistrats proposats pel Govern de Rajoy. Davant el venciment d’aquests mandats –dels magistrats González-Trevijano i Narváez– el Govern ha de complir la seva obligació: nomenar els dos substituts. «Que cada pal aguanti la seva vela», diu una font judicial consultada. L’argument que la majoria conservadora pot impedir la presa de possessió d’aquests magistrats perquè faltarien els dos que correspon nomenar el CGPJ, que té prohibit nomenar-los –llei orgànica de 2021–, «no hauria de portar el Govern a continuar sent comparsa del PP». Tampoc hi ha una prohibició expressa de la Constitució i hi ha antecedents que és possible que els magistrats designats pel Govern assumeixin sense els nomenats pel CGPJ.

Un TC amb quatre magistrats caducats resoldrà el recurs del PP sobre l’avortament

El president Pedro González-Trevijano ha avançat dins el tribunal de garanties que col·locarà la qüestió en l’ordre del dia del juny deu anys després de la seva presentació i quan el Govern ha aprovat una nova llei

El més llegit