Hi ha equips de futbol que juguen millor si no tenen la possessió de la pilota. Es diu això de l’Atlètic de Madrid de Simeone i alguns ho pensen del Reial Madrid d’Ancelotti. Sigui com sigui, en política també hi ha líders que estan més a gust amb el vent de cara que de cua. Pedro Sánchez ha presumit d’aquesta condició. Poc després d’accedir a la presidència del Govern va publicar Manual de resistencia, un llibre en el qual es vantava de ser la primera guanyadora d’una moció de censura, el primer secretari general elegit en unes de primàries contra l’aparell del partit i el primer líder de l’oposició que va dimitir per coherència amb les seves idees. En aquesta legislatura presumeix d’haver combatut una pandèmia, un volcà i una guerra. Però aquesta èpica no li és, de moment, suficient per remuntar en les enquestes. De manera que, quan falta menys d’un mes per a les eleccions andaluses en les quals es juga més que en les que va perdre a Madrid, ha decidit posar-se obstacles més grans i quedar-se sense socis estables, ni en el Govern ni en el Parlament. I en alguns moments sembla que vulgui quedar-se sense el suport d’una part del seu propi partit. Tornar a la resistència.