Escac del jutge a Anticorrupció. ¿Què fem amb el ‘cas Kitchen’?

¿És inconcebible que la Fiscalia Anticorrupció s’oposi a la reobertura del ‘cas Kitchen’ en vista de les noves proves que poden aportar els últims àudios, coneguts fins ara, de converses entre la llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i el comissari José Villarejo el 2013, dirigides a impedir la publicació dels ‘papers de Bárcenas’ i de les del 2017, en què Cospedal, llavors ministra de Defensa a part de secretaria general del PP, parla amb el llavors excomissari, després de l’‘operació Kitchen’ consumada? No ha sigut la Fiscalia la que ha sol·licitat aclarir la situació dels nous àudios. L’acusació popular del Partit Socialista Obrer Espanyol a la peça Kitchen ha sol·licitat el divendres 20 al jutjat central número 6 de l’Audiència Nacional la reobertura de la causa per aclarir la situació de les noves proves que les parts desconeixien. I, d’existir, la seva incorporació. ¿Aquests àudios formen part de les actuacions? ¿Són àudios que no han sigut desencriptats encara? ¿És procedent fer un informe pericial sobre el contingut? El jutge Manuel García-Castellón ha preguntat aquesta setmana a la Fiscalia Anticorrupció la seva posició respecte de l’escrit del PSOE. En altres termes, ¿els fiscals s’adheriran a la sol·licitud que s’incorporin els àudios, en cas d’haver-hi en la causa, al sumari? «Amb tot, el primer que s’hauria de discernir és si existeix alguna irregularitat. A saber, si els àudios existeixen, ¿per quina dita material no ha sigut conegut durant la instrucció de la causa i ara surt com a resultat d’una filtració a mitjans de comunicació?», assenyalen fiscals consultats. En altres ocasions, el jutge García Castellón, davant circumstàncies semblants s’ha dirigit immediatament als mitjans i ha enviat una comissió per obtenir una còpia del que ha estat publicat. Ara ha decidit preguntar a la Fiscalia Anticorrupció. Si ja la Fiscalia Anticorrupció va recórrer en un escrit de noranta pàgines el que qualificava d’un tancament de les investigacions «sorprenent» i «en fals», un recurs que va ser desestimat per la secció tercera del Penal de l’Audiència Nacional, l’aparició de noves proves reforcen la posició a favor de continuar investigant sobre la implicació del Partit Popular, personificada en la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Al confirmar la decisió de tancament del jutge García-Castellón, els magistrats de la secció tercera van assenyalar que les reunions entre Cospedal i Villarejo sobre el ‘cas Gürtel’ havien sigut molt anteriors al 2013, quan va començar l’‘operació Kitchen’ (2013-2016), i que les proves contra ella no eren «inequívoques» al punt de mantenir-ne la imputació. Els fiscals sol·licitaven la pròrroga de la investigació. Al recurs apuntaven que després de les declaracions de Cospedal i del seu marit Ignacio López del Hierro en qualitat d’imputats «cap de les diligències practicades posteriorment ha desvirtuat aquells indicis ni de bon tros les respectives declaracions judicials. Les declaracions del seu cap de gabinet, José Luis Ortíz Grande, que va manifestar reiteradament i sense titubejos que les reunions mantingudes [amb Villarejo per al seguiment del ‘cas Gürtel’ i els documents en poder de Bárcenas] per la investigada Cospedal van ser moltes més que les tres o quatre reconegudes per Cospedal i, el que és més rellevant, que la majoria de les reunions, i en tot cas la primera d’elles va tenir lloc a iniciativa de la seva cap». Els àudios coneguts ara confirmen que les afirmacions del cap de gabinet de Cospedal eren certes. És a dir: que els contactes amb Villarejo eren molt més freqüents del que ella va declarar. És més, el 2017, un dels àudios, publicats al diari ‘El País’ i al diari digital ‘Fuentes Informadas’, quan Cospedal era ministra de Defensa a més de secretària general del PP, tots dos parlen de la necessitat d’acabar amb el que llavors era director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán. -Villarejo: «Hem d’aconseguir això, afluixar aquest paio [Sanz Roldán]» -Cospedal: «Primer afluixar a aquest paio i segon desfer-nos [del fiscal] Grinda. Ja li ho he dit [al fiscal general de l’Estat José Manuel] Maza». -Villarejo: «Això és, això és molt important. Això és un càncer. Perquè a més Grinda té contaminat [al fiscal Juan José] Rosa i en té alguns. [De] tot el que passa allà [en Anticorrupció] té una còpia el Generalíssim [Sanz Roldán] als dos minuts. Totes les operacions que et puguin fer mal, a Ignacio [López del Hierro], tot el que no sigui protegir a la petita [la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría] i si poguessin donar un tall al president [Rajoy] l’hi donaria» -Cospedal: «Sííí». -Villarejo: «Perquè ells van a l’assetjament i demolició, volen desgastar per aparèixer la noia aquesta com a salvadοra». A la interlocutòria d’arxiu, el jutge qüestionava els indicis contra Cospedal per les reunions amb Villarejo. «No es pot criminalitzar el dret de reunió», afirmava García-Castellón. No obstant, precisament els indicis a partir de la investigació de Gürtel primer i els ‘papers de Bárcenas’ després, l’‘operació Kitchen’ més tard i les converses del 2017, són reveladores d’una col·laboració permanent en el temps, entre el 2009 i el 2017, entre Cospedal i Villarejo. Una relació que, com s’infereix del diàleg reproduït, abordava temes com els d’acabar amb fiscals en funció dels objectius compartits per tots dos, ministra de Defensa-secretària general del PP i comissari en servei i jubilat després.

El més llegit