Les claus de la llei audiovisual

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la Llei de Comunicació Audiovisual. Després de mesos de negociacions intenses i un final d’infart, la norma ha tirat endavant amb un estret marge i gràcies a l’abstenció del PP. A més, ha provocat la primera ruptura del Govern de coalició: el PSOE ha votat ‘sí’ a la norma i Unides Podem s’hi ha abstingut. A continuació, les claus de la llei: Producció en català, gallec o basc La llei recull l’obligació de «finançament anticipat d’obra audiovisual europea i promoció de la diversitat lingüística» per part de les cadenes de televisió i les plataformes de ‘streaming’. En concret, obliga els operadors que facturin més de 50 milions d’euros a l’any a destinar un 5% dels ingressos –un 6% en el cas de TVE– a la producció o compra de drets d’obres europees, de les quals un 70% hauran de ser en castellà o alguna de les llengües cooficials. Com a mínim, aquestes últimes han de suposar un 15% d’aquesta subquota. Això suposa, al final, un 0,525% dels ingressos de plataformes com Netflix o HBO i un 0,63% de TVE. ERC ho va xifrar en 15 milions d’euros anuals. També podran suplir aquesta obligació destinant el 5% dels seus ingressos al Fons de Protecció a la Cinematografia o el Fons de foment de la cinematografia i l’audiovisual en llengües cooficials diferents al castellà. Si les cadenes de televisió o les plataformes tenen ingressos inferiors als 50 milions, però superiors als 10, no tindran l’obligació de destinar una part a la producció concreta en llengües cooficials. Presencia en el catàleg A banda de l’obligació de finançar noves produccions, la norma estableix que les plataformes de ‘streaming’ hauran de reservar, com a mínim, un 6% del seu catàleg per a pel·lícules, sèries, documentals... en algunes de les llengües oficials de les comunitats autònomes. En el cas de la televisió pública nacional, haurà de destinar un mínim del 51% del temps d’emissió a obres europees, del qual la meitat ha de ser en castellà o en algunes de les altres llengües cooficials de l’Estat. Aquestes han de representar, almenys, un 15% d’aquesta subquota. És a dir, hauran de dedicar un 3,75% del temps d’emissió a obres en català, gallec o basc. Aquest últim punt no s’aplica a la resta de televisions generalistes, com Antena3 o Telecinco. El Fons de Doblatge Es crea un fons d’ajudes amb «la finalitat d’atendre al foment i protecció de l’ús de les llengües oficials de les comunitats autònomes promovent el doblatge i subtitulat d’obres audiovisuals». La norma no especifica la quantitat amb què es dotarà aquest fons, si no que es compondrà de les aportacions que facin les comunitats autònomes amb llengua oficial i l’Estat, «conforme a les disponibilitats pressupostàries aprovades anualment». A més, la llei recull que les plataformes de ‘streaming’ hauran d’incorporar en els seus catàlegs les versions lingüístiques de les obres que hagin sigut doblades o subtitulades en llengües cooficials sempre que no suposin una contraprestació econòmica. La producció independent Les televisions i les plataformes de ‘streaming’ han de dedicar un 3,5% dels ingressos a la producció independent, amb l’objectiu de fomentar la competitivitat del sector. No obstant, el PSOE va introduir una esmena en la norma que atorga l’estatus de productora independent a «les grans empreses audiovisuals», com per exemple Atresmedia o Mediaset, sempre i quan no donin servei a la seva pròpia cadena. Aquest canvi ha provocat l’enuig de les associacions de productors audiovisuals i ha posat en perill l’aprovació de la norma. Unides Podem, ERC i EH Bildu van votar no a la llei per aquesta esmena i el PSOE va necessitar l’abstenció del PP per aconseguir els vots necessaris. El finançament de RTVE Fins ara, la corporació de RTVE es finança, principalment, amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat, però també obté ingressos de la resta d’operadors televisius per la renúncia de la cadena pública als anuncis des del 2009. En concret, les cadenes estatals han d’aportar un 3% dels ingressos bruts que obtenen. La nova Llei General de Comunicació Audiovisual amplia aquesta obligació a les plataformes de ‘streaming’, com Netflix o Amazon Prime, i també a empreses d’intercanvi de contingut audiovisual, com Youtube, que hauran de col·laborar amb l’1,5% dels seus ingressos. Aquestes quantitats s’hauran d’abonar a RTVE al finalitzar l’any. Impuls a les dones La norma es queda bastant coixa quant a mesures per buscar la igualtat entre homes i dones en el sector audiovisual. El text indica que «es fomentarà la producció d’obres audiovisuals dirigides o produïdes per dones mitjançant la convocatòria d’ajudes amb càrrec al Fons de Protecció a la Cinematografia», però no s’ofereix cap xifra concreta. Únicament, obliga les televisions, tant públiques com privades, i les grans plataformes de ‘streaming’ a invertir un 1,05% dels ingressos que obtenen –un 1,26% en el cas de TVE– en la producció o compra de drets d’obres dirigides per dones. La xifra resulta totalment insuficient per a les associacions de dones del sector audiovisual. La regulació de la publicitat La llei també ofereix un nou sistema per a la regulació de la publicitat. Actualment, les cadenes de televisió poden emetre 12 minuts d’anuncis per cada hora, mentre que la norma acabada d’aprovar estableix la capacitat d’emetre 144 minuts entre les 6 del matí i les 6 de la tarda i 72 minuts entre les 6 de la tarda i les 12 de la nit. El temps és el mateix, però permetrà que les televisions puguin emetre blocs més llargs a determinades hores i reduir-los en d’altres. A més, s’estableix que per cada franja de 30 minuts, només es podrà tallar la programació un cop. També s’endureixen les normes sobre el contingut que es pot publicitar.

El més llegit