Sant tornem-hi amb l’espasa de Dàmocles sobre els indults del procés

Quan des del Tribunal Constitucional deixer de disparar canonades contra el Govern, li toca el relleu al Tribunal Suprem. És el que acaba de passar amb la decisió d’admetre a tràmit gairebé tots els recursos contra els indults concedits per l’Executiu de Pedro Sánchez contra nou dirigents independentistes condemnats pel delicte de sedició. La secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (Sala Tercera) ha resolt, per tant, exactament el contrari del que la mateixa sala cinquena va resoldre el gener passat. El misteri: un canvi ja previst al gener en la composició dels cinc magistrats de la secció. Això, se sabia, va estimular els recurrents a demanar en súplica (o reposició) la reconsideració –les súpliques davant els mateixos magistrats no solen tenir recorregut– sabent per endavant que la truita es giraria: per 3 a 2 han guanyat els que al gener van perdre per 3 contra 2. Segons s’ha apuntat, el canvi de composició de la secció ja estava anunciat. Perquè cada sis mesos, des de la reforma del recurs de cassació el 2015, els magistrats de les cinc seccions que formen la Sala Tercera del Suprem roten per formar la secció primera, anomenada Sala d’Admissió de Recursos. És l’encarregada de repartir els assumptes entre totes les seccions. Uns magistrats i magistrades surten i d’altres els substitueixen redistribuint-se alhora les ponències (és a dir, els magistrats o magistrades encarregats de presentar el projecte d’interlocutòries i sentències). Controvèrsies polítiques El 19 d’octubre del 2021, la secció quarta de la Sala Tercera va desestimar els recursos del PP i Vox contra el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat per 5 vots contra 2. En aquesta sentència, de primers de novembre del 2021, que va tenir com a ponent la magistrada Pilar Teso, s’advertia als partits que no havien «de dirimir controvèrsies» de caràcter polític anant a la justícia. El dret a recórrer exigeix ser afectat o perjudicat directe. No es tracta de defensar «en general» la legalitat. Per tant, la secció quarta ni va entrar en el fons de la qüestió, és a dir, la impugnació del nomenament de Dolores Delgado. Així, el gener passat, en el tema dels indults, a proposta de la magistrada ponent, Ángeles Huet, la secció quarta va votar per 3 a 2, en línia amb la dilatada jurisprudència de la Sala Tercera, exposada en la qüestió de Delgado, desestimar els recursos del PP i Vox, i 61 recursos més (7 per 9 indultats). No tenien legitimació activa –és a dir, ser afectats directes– per recórrer. Tampoc, doncs, va entrar a examinar la concessió dels indults. Relleus i jubilacions Però la magistrada Huet havia de deixar la secció cinquena i passar a la primera. I la seva substituta seria la magistrada Inés Huerta, que heretaria també la ponència cas de recurs de súplica. Clar com l’aigua. Els partits, que van anunciar un recurs davant el Tribunal Constitucional, van fer públic que acudirien abans en súplica a la secció cinquena. També es jubilava un dels magistrats que havien recolzat la majoria, Segundo Menéndez, que va ser reemplaçat per Octavio Herrero. El fet que va ser la crònica anunciada d’haver girat la truita. Els altres dos magistrats que havien votat a favor de l’admissió dels recursos al gener -Wenceslao Olea i l’exsecretari de Justícia Fernando Román)– juntament amb Inés Huerta van formar la nova majoria de 3 contra 2. La magistrada Huerta ja havia fet campanya a la Sala Tercera a favor que la impugnació al nomenament de Dolores Delgado passés de la secció quarta, en què es donava per perdut, al ple, en què esperava comptar amb majoria per tombar la designació. Per això va firmar una petició juntament amb vuit magistrats més. Però amb 9 firmes sobre 32 no n’hi havia prou per justificar la sol·licitud. La forma i el fons ¿Quina és la posició de Huerta sobre la forma i el fons? El 2015 la Sala Tercera va anul·lar un indult per defecte de forma a Miguel Ángel Ramírez, president de la UD Las Palmas i empresari del sector de seguretat, que havia sigut condemnat a tres anys de presó per obres il·legals al seu xalet en zona protegida. El recurs va ser presentat per Ecologistes en Acció. Els magistrats Huerta i Diego Córdoba van emetre un vot particular en què van qüestionar el dret a recórrer dels ecologistes. «L’associació recurrent, tot i que té com a finalitat estatutària la defensa i renovació del medi ambient, entès com a interès mediambiental genèric, no té la condició d’afectada/ofès pel delicte». És a dir: no n’hi ha prou amb l’interès «general» per tenir el dret a recórrer. Tanmateix, també assenyalaven que tindria legitimació activa «si hagués sigut part en el procés penal mitjançant l’exercici de l’acció popular atesa la naturalesa pública dels delictes mediambientals. No obstant, no va intervenir podent fer-ho». La confusió és evident: l’acusació popular defensa en general la legalitat mentre que ser acusació particular és, precisament, ser afectat o ofès. Facultat governamental Però, en qualsevol cas, Huerta sostenia sobre el fons: «L’indult és facultat potestativa no susceptible de ser combatuda en seu jurisdiccional, menys quan s’incompleixin els tràmits establerts per a la seva adopció (o quan, d’acord amb el suport fàctic s’adverteixi, grosso modo, un exercici arbitrari de la potestat, proscrit amb caràcter general). La seva concessió o denegació és un acte que no està subjecte al Dret Administratiu». ¿Cap on va Inés Huerta? ¿A canviar en la pròxima sentència la doctrina de la legitimació activa al mateix temps que la confirmació dels indults? O, com buscava en el cas Delgado, en aquest cas dels indults amb majoria en la secció cinquena, ¿avocar la decisió al ple de la Sala Tercera amb la idea que una majoria pot tombar els indults i provocar un caos polític? Tot i que sigui un viatge enlloc, l’espasa de Dàmocles sobre el Govern i la situació política confirma, un cop més, després del Pegasus l’Estat judicial i policial espanyol.

Sant tornem-hi amb l’espasa de Dàmocles sobre els indults del procés

Crònica d’una tombarella judicial anunciada del Suprem que transmet precarietat i inseguretat al Govern, tot i que sigui un viatge enlloc després d’uns mesos

El més llegit