Quatre hores amb Felip VI, ¿què més pot sortir?

La llarga conversa entre Joan Carles I i Felip VI de dilluns passat 23 de maig al palau de la Zarzuela és presentada com l’única en profunditat que pare i fill han mantingut sobre el rei emèrit i les seves circumstàncies quan, en realitat, és una més de les que van sostenir i van conduir, segons els comunicats d’un i altre protagonista, a l’autodesterrament del primer el 3 d’agost del 2020 als Emirats Àrabs Units (EAU). Les notícies sobre les investigacions a Suïssa i a Espanya, precisament, van provocar, per la seva banda, els anuncis de Felip VI sobre renúncia a l’herència i retirada de l’assignació al rei emèrit de 194.232 euros anuals. I el retir, per part de l’emèrit, de la vida pública el maig del 2019, la sortida d’Espanya l’agost del 2020 i l’anunci que residirà de forma permanent en els EAU després d’arxivar-se, el 2 de març passat, les diligències d’investigació de la Fiscalia del Tribunal Suprem i l’aprovació a l’Agència Tributària de les seves regularitzacions fiscals per una mica més de 5 milions d’euros. ¿Què hi ha de nou, doncs, en la situació? Resposta: El procediment de la demanda civil de Corinna zu Sayn-Wittgenstein al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les. Cartes a la Zarzuela La Casa de sa Majestat el Rei no ha sigut aliena al curs dels esdeveniments. Perquè, els advocats del bufet de Londres, Kobre & Kim, van començar a dirigir-se a l’esmentada institució el març del 2019, a través de dues cartes –el 5 i el 18 de març– dirigides al cap de la Casa, Jaime Alfonsín. La del 18 de març va ser enviada dos dies després d’una trobada, el 16 de març, entre Joan Carles I i Corinna al seu domicili particular del barri londinenc de Belgravia –provocat per la primera carta del 5 de març– sense que s’arribés a cap pacte. La tercera carta, del 25 de març del 2020, ja era dirigida a nom de Felip VI, en resposta al comunicat de la Casa Reial en la qual el rei d’Espanya va anunciar que renunciava a l’herència del seu pare i es referia al seu desconeixement de la seva qualitat de beneficiari de les fundacions Lucum (Panamà, 2008) i Zagatka (Liechtenstein, 2003). «Com a mesura de bona fe, la nostra clienta convida la casa reial a aclarir que ella mai ha pretès «fer-li» xantatge ni li ha demanat cap compensació econòmica. Només vol que acabi la campanya ofensiva en contra seu i que es garanteixi la pau i seguretat d’ella i dels seus fills», assenyalava abans d’acabar. «La nostra clienta desitja aclarir que no té vídeos comprometedors ni informació perjudicial contra el pare de vostè, el rei emèrit, ni contra altres membres de la casa reial. Tampoc ha amenaçat mai el rei emèrit amb res d’això. Mai ho faria», assegurava la missiva del 25 de març del 2020. Demanda d’alt voltatge A finals del desembre del 2020, finalment, els advocats van presentar una demanda civil per presumptes actes d’assetjament, seguiment il·legal d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a Mònaco i Londres, les dues residències de Corinna. La tramitació d’aquesta està en fase de qüestions prèvies. Joan Carles I ha patit una primera gran derrota al dictar el jutge Matthew Nicklin una sentència contrària a concedir-li la sol·licitada immunitat sobirana amb costes a pagar (interinament) de 230.000 lliures (271.000 euros). Amb tot, a finals de maig, després de ser-li denegat un primer permís per apel·lar el 29 de març passat, la defensa de l’emèrit ho intentarà novament davant la Cort d’Apel·lacions de l’alt tribunal britànic. Tot i que la Casa de Sa Majestat el Rei coneix la demanda, ignora l’abast dels danys que pot provocar el fet que comenci la instrucció d’aquesta amb la presentació de proves i testimonis, si la defensa de l’emèrit no aconsegueix la llum verda per apel·lar davant el Tribunal. Els magistrats només autoritzen el recurs quan hi ha un punt de llei sòlid que mereix atenció. En altres termes, que la defensa no intenta simplement guanyar temps. Tot i que hi ha dues qüestions prèvies més –la llei britànica d’assetjament i una petició de declinatòria de jurisdicció perquè el cas es tracti a Espanya–, superada la batalla de la immunitat, no serà fàcil frenar la investigació judicial amb declaracions testificals i proves. Entre elles, la sol·licitud de compareixença a Londres del mateix Joan Carles I i personalitats com l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán. Confrontació judicial Una part especialment nociva de la confrontació judicial podria provenir del paper del CNI i a l’ús dels seus agents per part del Joan Carles I a través de la gestió de la relació amb Corinna que va fer Sanz Roldán. Aquest ja ha declarat davant la Comissió de Secrets Oficials i davant la justícia espanyola que, en efecte, va viatjar a Londres el maig del 2012 per reunir-se amb Corinna, però es va negar a entrar en el contingut –secret– de les converses que van mantenir a la suite numero 518, cinquena planta de The Connaught Hotel, al barri londinenc de Myfair. Una altra font de danys procediria de les relacions socials de Joan Carles I i Corinna. Algunes personalitats milionàries que freqüentaven quan eren parella i que més tard van ser testimonis –és el cas de Pepe Fanjul, el magnat del sucre, empresari d’origen asturià nascut a Cuba– de l’intent, per part del rei emèrit, de recuperar els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que va donar de manera irrevocable a primers de juny del 2012 a Corinna, i que aquesta es va negar a tornar-li. El procediment civil, si seguís endavant, pot acabar en judici llevat que les dues parts arribin a un acord per al qual l’examant de Joan Carles I exigeix una important quantitat de diners, encara sense quantificar. Felip VI, doncs, vol saber què més pot sortir. I Joan Carles I té totes les cartes per il·lustrar-lo.

Quatre hores amb Felip VI, ¿què més pot sortir?

Preocupació per les notícies que poden entelar la Corona espanyola si s’entra en el fons de la demanda de Corinna en el tribunal de Londres

El més llegit