Així quedarà la immersió lingüística a Catalunya amb la nova llei del català

La nova llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària serà aprovada aquesta setmana després que el PSC, ERC, Junts i els comuns hagin tancat un acord per encaixar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga que el 25% de les classes siguin en castellà. Aquesta nounada legislació –que tirarà endavant amb el recolzament d’un 80% dels parlamentaris– impacta en l’actual model d’immersió lingüística perquè fixa el català com a llengua vehicular i reconeix el castellà com a llengua curricular, donant marge als centres educatius per acomodar sense percentatges els seus projectes lingüístics a les dues llengües. Aquests són els canvis que es portaran a terme: La llengua vehicular La llei de política lingüística de 1998 diu que el català «s’ha d’utilitzar normalment» com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’educació no universitària. La nova legislació pactada a quatre bandes fixa que el català és la llengua «normalment utilitzada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida dels nous alumnes», mentre que el castellà «és utilitzat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre». Els projectes educatius L’apartat 3 de l’article 21 de la llei vigent apunta que l’ensenyament del català i del castellà «ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d’estudi», de manera que tots els alumnes «sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria». El document que serà aprovat aprofundeix que l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà «han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius perquè els alumnes aconsegueixin el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria». Això es tradueix en un canvi rellevant perquè de cara al futur «la determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de la normalització lingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques». Això vol dir que la presència d’una o una altra llengua ha de ser determinada «exclusivament» per «criteris pedagògics i de forma singularitzada per a cada un dels centres educatius». També es deixa sobre paper que els projectes lingüístics seran validats pel Departament d’Educació, eximint així de possibles represàlies sobre els directors o els docents. El suport lingüístic Actualment la llei de política lingüística contempla que qualsevol alumne que s’incorpori al sistema educatiu de Catalunya «ha de rebre un suport especial i addicional de l’ensenyament del català». Aquest article, que va ser discutit, en el nou text es resumeix que el català és la llengua «d’ús normal en l’acollida dels nous alumnes».

Així quedarà la immersió lingüística a Catalunya amb la nova llei del català

El pacte entre el PSC, ERC, Junts i els comuns fixa el català com a llengua vehicular i garanteix el castellà com a llengua curricular

El més llegit