Investigació

Explicació d’una sèrie de catastròfiques dissorts reals

El silenci de Joan Carles I només vol dir: una cosa és demanar disculpes per la caça d’elefants a Botswana, i una altra, assumir una defraudació fiscal i activitats ocultes a Suïssa i Jersey que han sigut «afinades» i exonerades

EUROPA PRESS / RAÚL TERREL

Joan Carles I sap col·locar missatges. Com amb Ernest Benach, el president del Parlament, que va acudir a la Zarzuela el 16 de desembre de 2003 per fer oficial l’elecció de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat. «Parlant la gent s’entén», li va dir el monarca. O quan enmig de la difícil situació de la Corona durant la instrucció del cas Nóos, la nit de Nadal del 2011, va abordar la corrupció i el descrèdit dels partits polítics i, implícitament, la investigació d’Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina: «La justícia és igual per a tothom». I quan va quedar destapada la cacera d’elefants que va ofrenar a Botswana el 14 d’abril del 2012 a la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein i el seu fill Alexander, que complia 10 anys, va sortir de l’hospital a Madrid i va dir: «Ho sento molt, m’he equivocat, no tornarà a passar». Espanya continuava sumida en la Gran Recessió iniciada el 2008 i en mig d’una taxa d’atur rècord (5,6 milions d’aturats i una taxa del 24,4%).