La majoria dels jutges són gent de bé. Com la majoria dels polítics, futbolistes i periodistes. Però alguns sucumbeixen als cants de sirena dels empresaris o dels càrrecs públics que els permeten grimpar en la seva carrera professional. No tota la cúpula judicial està marcada políticament, però el sistema de promoció dels jutges deixa moltes escletxes perquè jutges sense escrúpols facin tractes amb polítics sense escrúpols. El més alarmant no és que passi això, sinó que el propi gremi no ho denunciï. L’omertà és el que converteix l’excepció en regla. Aquesta setmana, una conjunció d’interessos ha portat de nou un ésser menyspreable com l’excomissari Villarejo al primer pla de l’actualitat. Les terminals mediàtiques de la Moncloa han rescatat els àudios de les seves converses amb dirigents del PP i s’han emportat de cop les restes de Pegasus del tauler polític. I l’excomissari s’ha prestat al joc per escalfar el seu al·legat final en un dels judicis que té en marxa. Però això no és el més rellevant.