Les escoltes del CNI: espiar Pere Aragonès va costar 43.000 euros

Quan el Centre Nacional d’Intel·ligència va entrar al telèfon mòbil de Pere Aragonès, cada punxada particular amb Pegasus costava 43.000 euros. És el preu mitjà de cada IOS-U interceptat amb el programa espia, tarifa vigent des de 2016 en contractes de NSO Group, la desenvolupadora israeliana de Pegasus, amb agències governamentals per a intercepcions telefòniques. Cada IOS-U en determina el cost. Amb aquest acrònim anomenen el fosc mercat de l’spyware a l’usuari del sistema operatiu de l’iPhone. Com més usuaris espiats, menys cost per número de telèfon. Poc abans del moment en què el CNI va adquirir Pegasus –segons va informar El País, per uns sis milions d’euros–, cada intercepció d’un número de Blackberry costava 50.000 dòlars (42.700 euros al canvi de l’època), mentre que les punxades a iPhone i Android costaven 55.000. Però aquest cost unitari baixa segons la mida del paquet d’usuaris, contractat amb la propietària del ‘software’, expliquen experts en ciberseguretat consultats per aquest diari. Amb prou feines ha variat des d’aleshores un preu d’inici: el de la instal·lació del sistema, 500.000 euros, vigent també el 2020, l’any en què va ser espiat l’avui president de la Generalitat. «El que sí que ha pujat, en freqüència i en cost, són les actualitzacions del programa, perquè cada tres o quatre mesos el desenvolupador troba vectors nous per atacar mòbils i se’ls ofereix als seus clients», explica un d’aquests especialistes i corroboren fonts de la Seguretat de l’Estat. Així, les 18 intercepcions autoritzades judicialment a telèfons intel·ligents d’independentistes –les que va comptar en el Congrés la ja exdirectora del CNI Paz Esteban– van suposar un cost aproximat de 775.000 euros. Amics de Berlusconi Amics de BerlusconiEn un mercat amb pocs clients i encara menys oferents, tres firmes interactuen amb NSO Group per a la distribució del seu programa espia en països occidentals, segons les fonts de la Seguretat de l’Estat. Una d’elles, DARS Telecom, és italoespanyola i té la seva seu en un pis del barri madrileny d’Argüelles, no gaire lluny de la Moncloa. Els socis Michele Tomba i Román José Sánchez es reparteixen l’administració de la firma, dedicada, segons declara al Registre Mercantil, a la «distribució i comercialització de solucions de telecomunicacions per a la intercepció legal de dades, veu, imatges...». DARS ha col·laborat amb les Forces de Seguretat de l’Estat en diverses ocasions, com en el desenvolupament –amb la Universitat d’Alcalá–, el 2016, del programa Quijote de rastreig de perfils a internet i xarxes socials, i també amb policies autonòmiques: un dels seus antics consellers, Ángel Herrero, va recollir el 2020 una mètopa honorífica pels seus serveis a la Policia Foral de Navarra sota el govern de la conservadora Yolanda Barcina. El directiu espanyol de DARS Román José Sánchez és descrit per les fonts consultades com un executiu de la ciberseguretat ben relacionat amb la Guàrdia Civil i amb l’Exèrcit, ja que ha compartit tornejos de golf amb els alts comandaments d’aquests cossos. La discreció és norma del negoci: han sigut en va les peticions d’aquest diari per contrastar-hi informació. El seu soci italià Tomba és l’únic que queda visible de l’entrada en la firma –el 2006, poc després de la seva fundació– d’un poderós i polèmic aliat: el consorci italià RCS Lab. Tomba és executiu d’aquesta marca, com també un altre exconseller de DARS, Alberto Chiappino. Els seus noms apareixen en el tràfec d’‘e-mails’ sobre escoltes a mòbils en l’escàndol Hacking Team, un cas d’espionatge semblant al de Pegasus que va esclatar el 2015 a Itàlia. Les sigles RCS signifiquen Remote Control System. Fins a 2015, aquesta empresa va ser contractista de la fiscalia italiana per a escoltes amb autorització judicial. L’any següent va ser processat el patró de RCS, Roberto Raffaelli, sota l’acusació d’haver passat al president italià Silvio Berlusconi gravacions obtingudes per encàrrec de la fiscalia. És a dir, desviació d’informació judicial secreta. Rafaelli va presidir la firma mitjancera italoespanyola entre 2006 i 2010. Competidors CompetidorsSegons les fonts consultades, per adquirir Pegasus es recorre a un dels mitjancers amb qui treballa la firma. Els altres dos més coneguts a Espanya són la contractista de ciberseguretat i defensa Excem i l’enginyeria britànica BAE Systems. Excem va ser fundada pel sefardita Mauricio Hatchwell Toledano, premi Príncep d’Astúries de la concòrdia. La seva empresa ha subministrat solucions informàtiques als ministeris de Defensa i Interior, similars al sistema d’espionatge Finfisher. La mateixa tecnologia és a la panòplia de BAE Systems, de capital britànic i nord-americà, fusió de British Aerospace i Marconi Electronic. A aquesta firma va recórrer Interior el 2015 per adquirir una eina d’escoltes remotes integrable en el seu sistema SITEL de punxades sota autorització judicial. No és Pegasus, aclareixen les mateixes fonts. En el mercat de l’spyware, els mitjancers contacten amb els desenvolupadors. Són una dotzena, la majoria israelians. NSO Group s’ha convertit en el més popular. Amb ell competeix Verint, experta nord-americana en mineria informàtica i seguretat de comunicacions bancàries. El capital britànic també se situa en aquest esglaó. El desembre de 2010, BAE Systems va adquirir per 1.200 milions de corones daneses (162 milions d’euros de l’època) ETI A/S, desenvolupadora de ciberintel·ligència militar amb seu a Copenhaguen. En aquest terreny de joc no sempre la pilota és estrangera. Sobre l’última gran compra d’una eina d’escoltes per a l’Estat va donar-ne notícia el BOE el 29 de novembre de 2019. Un mes abans s’havia tancat la finestreta d’admissió d’ofertes per a un concurs negociat sense publicitat per prestar un «servei integral d’intercepció de les comunicacions electròniques i conservació de dades». El va guanyar, per 45 milions d’euros, Telefónica. Va ser-ne l’única licitadora.

Les escoltes del CNI: espiar Pere Aragonès va costar 43.000 euros

Un dels mitjancers que venen Pegasus és una firma madrilenya amb socis italians processats per passar escoltes a Berlusconi

El més llegit