La tornada de Joan Carles I a Espanya aquest dijous, després de gairebé dos anys d’estada als Emirats Àrabs, ha tornat a reobrir el debat sobre allò que els socis de l’Executiu de Pedro Sánchez i bona part de l’espectre social consideren una ‘operació de blanquejament’ que no servirà per amagar un greu problema reputacional entorn de la figura del pare del rei, i això amb independència del forrellat a les investigacions sobre l’origen del seu patrimoni per part de la Fiscalia del Tribunal Suprem. 

Darrere de la figura del rei emèrit hi continua havent ‘clarobscurs’ judicials que el perseguiran durant l’ estada a Sanxenxo (Pontevedra), ja que les indagacions es van tancar per causes formals, com van ser la inviolabilitat de l’exmonarca fins a l’ abdicació el juny del 2014 –prevista a l’article 56 de la Constitució–, la prescripció d’altres conductes i la impossibilitat de perseguir-lo per frau fiscal després de les dues regularitzacions amb Hisenda per 678.393,72 a finals del 2020 i 4.395.901,96 euros més el febrer del 2021, respectivament.

L’arxivament de les tres diligències fiscals obertes al seu dia –pel cobrament d’una suposada comissió de gairebé 65 milions d’euros per la construcció de l’AVE a la Meca, per l’ús de targetes de crèdit opaques i per un fons al paradís fiscal de Jersey– va evitar l’obertura d’una causa judicial en el Tribunal Suprem, competent per investigar l’exmonarca atesa la seva condició d’aforat, però no ha pogut dissipar tots els dubtes sobre l’origen de la fortuna.

Dubtes sobre fons a Zagatka i Jersey

Aquests dubtes s’apunten als mateixos decrets d’arxivament firmats pelfiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, que va assenyalar expressament en aquests documents que no s’havia pogut «determinar amb precisió la procedència i la quantia dels fons» consignats en els comptes de la Fundació Zagatka, vinculada al seu cosí Àlvar d’Orleans. Des d’aquesta entitat es van abonar entre el 2014 i el 2018 –és a dir, després de l’abdicació del monarca– abundants despeses «per l’ús d’avions privats i serveis d’allotjament originats per Joan Carles de Borbó, els seus familiars i pròxims».

Els mateixos dubtes va apuntar la Fiscalia respecte al compte a Jersey, que fins on van arribar les investigacions guardava fons que podrien procedir de donacions fetes entre els anys 50 i 70 del segle passat per diferents persones per tal de donar suport al sosteniment del llavors príncep. 

Amb relació a aquest fons i l’existència d’una presumpta fortuna amagada del rei Joan Carles hi havia sospites des de finals dels anys 90 arran d’una investigació d’Anticorrupció després de la suspensió de pagaments de la filial espanyola de la Kuwait Investment Office (KIO), al front de la qual es trobava l’empresari Javier de la Rosa, molt pròxim al monarca. 

Part de l’esmentat puzle es va conèixer en el decret d’arxivament, que va revelar que Joan Carles I va ser beneficiari, fins al 2004, de dos ‘trust’ residenciats a l’esmentat paradís fiscal anomenats Tartessos i Hereu, que havia constituït el seu amic Manuel de Prado i Colón de Carvajal. El diplomàtic va ser condemnat en el cas KIO per apropiació indeguda de fons procedents de la societat kuwaitiana, uns diners que mai van aparèixer.

Les comissions de l’AVE quedaran impunes

Igualment es va posar fi a la investigació pel cobrament d’una suposada comissió per la construcció de l’AVE a la Meca, ja que la Fiscalia espanyola no va poder establir que els (100 milions de dòlars) 64,8 milions d’euros que el rei de l’Aràbia Saudita va entregar a Joan Carles I –a través de la fundació Lucum a Suïssa– tinguessin cap vinculació amb l’adjudicació del projecte. Es va concloure llavors que aquesta quantitat devia ser «un regal» que va rebre com a cap de l’Estat, cosa que podria ser constitutiu d’un delicte de suborn, però que «estaria clarament prescrit».

Es tractava una conclusió esperada, i més després de la decisió adoptada uns mesos abans per la Fiscalia Suïssa a l’arxivar, per falta de proves, una investigació paral·lela que va obrir després de conèixer que Joan Carles I havia rebut els diners i se’ls havia donat al 2012 a qui era la seva amant llavors Corinna Larsen, investigada per presumpte blanqueig.  

El fiscal belga Yves Bertossa va apuntar, no obstant, que tant el rei com Corinna Larsen van tenir «una voluntat d’amagar» els fons utilitzant la Fundació Lucum, creada a Panamà, i empreses establertes en paradisos fiscals (les Bahames). El tema ha quedat definitivament tancat després de la decisió d’Anticorrupció d’arxivar també la part que havia quedat viva respecte als empresaris que van firmar els contractes per a la construcció de la infraestructura.  

Serrells a Hisenda

Amb totes aquestes vies tancades, l’Agència Tributària hauria pogut agafar ara el relleu, a l’existir marge per actuar per la via administrativa sobre «alguns serrells» corresponents als anys en els quals la responsabilitat tributària encara no ha prescrit, però que no van permetre imputar-li cap delicte a l’emèrit, ja que el total defraudat no va superar els 120.000 euros, segons van advertir després de l’arxivament des de l’Associació d’Inspectors d’Hisenda.

Entre aquests ‘serrells’ pendents hi hauria algunes de les despeses realitzades per les fundacions que va fer servir l’entorn del monarca, com Zagatka. Entre ells, el de la compra de tres armes de foc el juny del 2018 per un valor total de 102.000 euros que l’aristòcrata va donar a l’exmonarca.

Joan Carles encara té, no obstant, una causa pendent fora del nostre país, des que el 24 de març el Tribunal Superior de Londres dictaminés que l’exmonarca espanyol no té immunitat legal a Anglaterra després de l’abdicació i, per tant, és procedent la demanda per assetjament interposada en contra seu per la seva examant Larsen. A la resolució, apuntava que la Constitució espanyola no regula el règim jurídic d’un rei abdicat, però que el reial decret d’abdicació va establir que Joan Carles I continuaria utilitzant el títol de rei de per vida, però com a títol «honorari».

L’examiga íntima del monarca reclama una indemnització pels costos del seu tractament mèdic de salut mental, per la «instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció» i per la contractació d’«exdiplomàtics i exfuncionaris del Govern» perquè intervinguessin a fi de «posar fi a l’assetjament» que diu que ha rebut per part de Joan Carles i de membres dels serveis d’intel·ligència (CNI) espanyols.

Finalment, també està pendent saber si el Tribunal Europeu de Drets Humans (TSDH) admet el recurs presentat el passat mes d’abril per IU i el PCE per la inacció de la justícia espanyola en el cas del rei emèrit.