El jutge García-Castellón, tècnicament en condicions de reobrir Kitchen amb les noves proves

«És Villarejo, ¡estúpid!». Aquest breu recordatori i els indicis ja existents en el cas Kitchen havien de cridar a la cautela al jutge Manuel García-Castellón. Però no. En una operació d’anar per feina, va dictar el 29 de juliol del 2021 la interlocutòria de tancament de la investigació. Ja sabem: és una data ideal quan un ja ha pres la decisió de donar carpetada a un procediment que t’emplena el cap amb preocupacions al llarg de cinc anys per culpa del cas Tàndem, del qual Kitchen és una de les 30 peces. També havia de cridar a la prudència de la secció tercera del Penal de l’Audiència Nacional. Però no. La secció tercera va desestimar el 20 d’abril passat el recurs de la Fiscalia Anticorrupció, i de tots els 12 recursos, en què se sol·licitava prorrogar la investigació per aprofundir en els indicis que afectaven la part «política» del cas: és a dir a la llavors secretària general, María Dolores de Cospedal, i al seu marit, Ignacio López del Hierro. Però a García-Castellón li interessava abans que res anul·lar la imputació de tots dos i si això passava per tancar les diligències, doncs tant pitjor per a elles. Els fiscals només demanaven una pròrroga de la investigació i es queixaven perquè el jutge García-Castellón es resistia a travessar una frontera en les seves indagacions: el PP. «Però el que sembla és que aquest pas no es vol fer. Hi ha una rotunda negativa en aquesta direcció. Com si s’hagués establert un cordó o inacceptable línia vermella que no es pogués traspassar en la investigació» sostenien el seu recurs d’apel·lació. L’argument principal que va utilitzar la secció tercera del Penal per donar suport a García-Castellón, un magistrat que sol apallissar per la seva manera d’instruir les causes del seu jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, va ser el següent: els indicis contra Cospedal i López del Hierro «no són signe inequívoc de la participació [de tots dos] en els fets investigats». Segons els magistrats, les relacions entre el trio Cospedal-Villarejo-Del Hierro referent a l’intercanvi de dades sobre diferents temes de corrupció del Partit Popular es remuntaven al 2009, quan va esclatar el cas Gürtel. Si les anotacions i àudios incorporats en la causa reflectien una etapa molt anterior al muntatge de l’operació Kitchen 2013-2016, precisament l’interès de Cospedal per la informació de Villarejo –la que tenia i la que havia d’obtenir– conduiria a Kitchen. I aquests eren els rastres que a partir dels contactes del 2009 els fiscals volien seguir. Doncs és el que els «nous àudios» aporten ara. Sentim Cospedal buscant desesperadament la «llibreteta» dels sobresous del PP i en les seves converses amb Villarejo li demana que faci tot el possible per avortar la seva publicació. operació que després continuarà amb la conversió de la Policia Nacional en una sucursal del PP orientada a trobar més papers comprometedors en poder de l’extresorer nacional Luis Bárcenas que podrien fer caure el govern de Mariano Rajoy després del seu primer any de vida, quan les autoritats suïsses van informar al jutge Pablo Ruz, el desembre del 2012, que l’extresorer va arribar a acumular a diversos bancs suïssos una fortuna de 48,2 milions d’euros. ¿I aquestes noves gravacions? ¿On eren? ¿Per què les parts en la causa no disposaven del material? Fonts fiscals assenyalen a aquest diari que és molt probable que el material pogués ser en el sumari, però sense desencriptar. I que per aquesta raó mai es va poder tenir en compte. Però, en tot cas, toca al jutge García-Castellón iniciar diligències per aclarir les coses. El primer que ha fet en ocasions similars és demanar el material publicat pels mitjans de comunicació. I a continuació precisar si en efecte reflecteix el material confiscat al seu dia a Villarejo al seu domicili. García-Castellón, per tant, està en condicions d’ordenar d’ofici la reobertura de les diligències d’investigació del cas Kitchen, tenint en compte que els sobreseïments de María Dolores de Cospedal i d’Ignacio López del Hierro són provisionals, precisament perquè això permet adoptar la decisió de reobrir la causa si això fos necessari. Si aquest curs no es produeix, les acusacions i defenses podria, després de passar pel jutge, sol·licitar a la secció tercera del Penal la seva intervenció per aconseguir la reobertura després de passar pel jutge. ¿Qui pot estar filtrant els àudios? Els camins de Villarejo són inescrutables. Però cal tenir en compte que la seva mentalitat treballa amb les dates simbòliques. I una d’aquestes dates és la proximitat del final del judici oral de les tres peces de la causa Tándem –les de ‘Pintor’, ‘Iron’ i ‘Man’– per les quals es juga 109 anys de presó i l’ús de la seva última paraula, a la qual l’excomissari atorga –com passa diàriament a Espanya– una «importància històrica». Més prosaicament: el tronar de l’escarment.

El més llegit