Així va començar l’Ave del Desert

Al puzle dels fets descrits dimarts passat a l’arxivar-se l’última peça relacionada amb l’adjudicació de l’obra del tren d’alta velocitat conegut com a l’AVE del Desert, hi ha un forat negre. I és el primer pas en aquesta operació. Es tracta d’una carta que va escriure el llavors rei Joan Carles I al vice primer ministre de l’Aràbia Saudita. Segons relata l’informe del fiscal Luis Pastor, «el 2006 la Saudi Railways Organization (SRO) obre la licitació per a la construcció, amb finançament públic, d’una línia ferroviària d’alta velocitat entre les ciutats de La Meca i Medina, anomenada Haramain High Speed Railway». En aquestes dates, la carta del rei Joan Carles I, a què ha tingut accés El Periódico és del 13 de març del 2006. Tant els termes de la missiva amb capçalera del Palau de la Zarzuela i la firma del rei, així com el «correu» secret a través del qual el monarca cursa el document són suggerents. Joan Carles I i la reina Sofia són a un mes de fer un viatge oficial d’Estat a Riad previst per als dies 8-10 d’abril del 2006. El rei d’Espanya es dirigeix al vice primer ministre saudita i important membre de la Casa dels Saud. Es tracta del primer viceministre (2005-2011) i ministre de Defensa, el príncep coronat de l’Aràbia Saudita Sultán bin Abdullaziz Al Saud, anomenat Sultán el bo, en què anunciava la seva visita oficial entre el 8 i 10 d’abril del 2006. Segons deia, aniria «acompanyat d’una important delegació d’Espanya i ens centrarem a millorar la nostra relació política i econòmica. Espero veure sa Altesa Reial en ordre a considerar certs detalls que sens dubte promourien una relació més estreta entre els nostres respectius països...» Vet aquí el paràgraf significatiu: «Estic enviant aquesta carta amb una persona de confiança, la senyora Shahpari Zanganeh, per coordinar privadament la possibilitat d’aquesta trobada». Zanganeh, d’origen iranià, filla d’una cantant d’òpera, era llavors consultora de la seva pròpia empresa EPIC i dona del multimilionari traficant d’armes saudita Adnan Khashoggi. Joan Carles I enviava un segon missatge: «La senyora Zanganeh també presentarà a sa Altesa Reial una carta oficial del president i (CEO) conseller delegat d’Indra, un dels nostres conglomerats espanyols líders, qui agrairà l’oportunitat de reunir-se amb l’equip de representants que encertadament designi per abordar oportunitats futures». El llavors president d’Indra, Javier Monzón, va entregar a Zanganeh, al seu torn, una carta per al vice primer ministre saudita en què li suggeria reunir-se «abans de o en ocasió de la visita del rei d’Espanya al seu Regne el pròxim mes d’abril». Τambién apuntava que Shahpari Zaganeh era la persona a qui recomanava per realitzar aquelles gestions necessàries amb empreses i representants locals a Riad. La visita oficial del 8-10 d’abril del 2006 va tenir lloc quan Joan Carles I i l’assessora alemanya d’origen danès Corinna zu Sayn-Wittgenstein eren amants des del 2004. Corinna va viatjar en l’Airbus A-310 de la Força Aèria Espanyola als seients reservats als membres del govern, el ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratines, i el ministre d’Indústria, José Montilla. Joan Carles I i Corinna van visitar l’Agència Saudita d’Inversions Internacionals (SAGIA) en què el rei va fer un discurs sobre les possibilitats que oferia Espanya, mentre la reina Sofia estava de visita a l’hospital Príncipe Sultán Abdulaziz. En un comunicat del Kingdom Holding Company, el potent grup empresarial amb base a Riad que presideix el príncep Al Walid Bin Talal, s’apuntava: «La princesa Corinna va acompanyar el Rei i una delegació espanyola a l’Aràbia Saudita en una visita d’Estat com a consellera estratègica de la delegació». Per la seva banda, Shahpari Zanganeh es va desplaçar amb avió privat per invitació de Juan Miguel Villar Mir, l’home fort de la constructora OHL, pilar del projecte saudita. En la presentació dels projectes empresarials a Riad, un de les persones que va intervenir va ser el ministre de Finances saudita, Ibrahim ben Abdulaziz Al-Assaf. Va ser, precisament, Al-Assaf qui, el 8 d’agost del 2008, dos anys després d’aquelles trobades a Riad, va ordenar la transferència al compte de la fundació Lucum 505523 de 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) després que l’ambaixador saudita a Washington, Al Jubeir, transmetés a Arturo Fasana, gestor del rei Joan Carles I a Ginebra, la necessitat d’obrir un compte bancari a Suïssa per rebre els fons. En el seu relat de fets, la Fiscalia Anticorrupció apunta que «cinc testimonis relacionats amb la realització del projecte –ja fos com a consellers delegats, directiu d’una de les empresa o assessor legal–, van indicar que Zanganeh va realitzar tasques de gestió com la recerca de subcontractes al país o mediar davant les autoritats del país. Respecte activitat real, prestant diversos serveis als membres del consorci Al Shoula durant l’execució del projecte, constant la seva intervenció en diversos actes i reunions...». No obstant, la recomanació dirigida al vice primer ministre de l’Aràbia Saudita acredita que tants contactes i relacions no van portar Shahpari Zanganeh (que va pactar gairebé 95,7 milions d’euros per a la seva empresa) a prescindir del suport institucional inicial de Joan Carles I per donar el tret de sortida de l’operació al més alt nivell.

Així va començar l’Ave del Desert

La carta de Joan Carles I que va recomanar la dona de Khashoggi com a comissionista, «forat negre» de l’arxiu

El més llegit