En el debat polític sobre el cas Pegasus, l’ús d’aquest ‘software’ per espiar dirigents de la Generalitat, hi ha altes dosis d’hipocresia. Com ha recordat en aquestes pàgines l’exdirector del CNI, Jorge Dezcallar, quan li ha convingut (durant els atemptats de l’11-M), al PP tampoc li ha importat obrir en canal les entranyes del centre d’espionatge per salvar la cara dels polítics, exactament igual com ara ha fet el PSOE. Pel que fa als independentistes, els que ho fossin de veritat no haurien de fer els escarafalls que fan, ja que seria lògic que, si volen tenir un Estat, sigui per tenir espies que vigilin aquells a qui els volguessin desmuntar. L’assumpte de fons és que la immadura opinió pública espanyola tendeix a fer un gra massa de qualsevol assumpte, des de l’espionatge fins a la regla, i a llançar-la des d’una o una altra trinxera com a arma llancívola. I es prescindeix del principi de realitat, dels sacrosants fets que aquí ho són tot menys sagrats.