Llegir poc i molt d’humor: la recepta política per sortir viu de les xarxes socials

Cada dia poden rebre 10.000 o 15.000 missatges a les xarxes socials. Milers d’usuaris que, molts cops amagats en l’anonimat, aboquen a Twitter les seves opinions, les seves crítiques i, sobretot, els seus atacs. Els polítics, a una banda i l’altra de l’espectre ideològic, han fet de la xarxa social de l’ocellet blau una via directa de comunicació amb la ciutadania. Però és un canal bidireccional. I el que els arriba no sempre és bo. Insults i amenaces estan a l’ordre del dia. La recepta per sobreviure en aquest món, recomanen diversos diputats a EL PERIÓDICO, és llegir poc i molt d’humor. «Un 90% dels missatges no els llegeixo i amb l’altre 10% ric», assegura el portaveu d’Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique. El dirigent morat és una de les estrelles polítiques que hi ha a Twitter, amb més de 600.000 seguidors. Sense mossegar-se mai la llengua, sol dir a les xarxes socials el que pensa. I les reaccions no se solen fer esperar. «La veritat és que, a mi, no m’afecta», diu sobre els insults que li solen arribar, tot i que reconeix que al principi no va ser tan senzill. Al portaveu de Ciutadans, Edmundo Bal, li passa una cosa semblant. L’afecta «poc» el que puguin dir d’ell a Twitter. El seu pas per la jurisdicció social i penal com advocat de l’Estat el va fer madurar: «M’han dit de tot en els judicis, fora dels judicis, esperant-me a la sortida...». En la seva conversa amb aquest diari deixa caure que aquest joc ja s’ha passat. «Els molt infantils es creuen que et faran mal i que això t’afectarà. Els comunico que no és així. M’ho prenc com una medalla», diu sobre els que dia rere dia disparen missatges ofensius contra ell des de les xarxes socials. Traspassar totes les línies Ignorar els missatges, no obstant, no és sempre una opció. La diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, va ser una de les pioneres a Twitter i ja fa més de vuit anys que va haver de presentar una denúncia per amenaces rebudes en aquesta xarxa social. El problema és que era necessari que la matriu de Twitter als Estats Units autoritzés donar la informació sobre la IP des de la qual es va publicar el missatge. La cosa va acabar en no-res. Des de llavors, Oramas va rebre, primer, els atacs de seguidors d’Unides Podem per criticar Pablo Iglesias i, després, de Vox. «Va ser horrorós. Posava un vídeo sobre una intervenció sobre Sanitat i em deien de tot. Era insultada per 3.000 usuaris. Se’m bloquejaven les xarxes socials», explica. La diputada canària puntualitza que «l’esquerra mai fa connotacions sexuals, el contrari que l’extrema dreta». Alguns d’aquests missatges inclouen explicites referències a la violència sexual. Va arribar un punt que es va veure obligada a introduir un filtre amb més de 200 paraulotes per evitar aquests tuits, però van trobar la fórmula d’esquivar-ho introduint punts i guions en les paraules. El costat bo Més enllà de la capacitat de cada un per fer front a aquest grau d’agressivitat, Bal apunta també al fet que aquests atacs no només afecten la persona a qui va dirigida, si no tot el seu cercle social. «Les persones del teu entorn, que t’estimen, s’indignen. El que he de fer és calmar-les. A mi aquests missatges em fan gràcia, però a les persones que m’envolten no els en fa tanta», assegura el diputat taronja. Malgrat tot, cap s’ha plantejat abandonar les xarxes socials. Bal admet que també rep molt recolzament dels seus seguidors després de les seves intervencions al Congrés; Echenique es queda amb el carinyo que li arriba quan miren d’«humiliar-lo» per la seva condició de persona amb discapacitat ; i Oramas perquè és «l’única forma» que arribi fins a les Canàries la seva tasca parlamentària.

Llegir poc i molt d’humor: la recepta política per sortir viu de les xarxes socials

Els diputats més reconeguts del Congrés fan front cada dia a milers de missatges, molts amb contingut ofensiu

El més llegit