Esperanza Casteleiro, nova directora del CNI

Esperanza Casteleiro Llamazares, secretària d’Estat de Defensa, número dos en l’estructura del departament que dirigeix Margarita Robles, ha sigut elegida pel Govern espanyol com a nova directora del Centre Nacional d’Intel·ligència. L’Executiu ha optat per una línia continuista després de la destitució aquest dimarts de Paz Esteban. Casteleiro, de 65 anys, és la persona fora del CNI que ha estat més en connexió amb la directora sortint, dins de la dinàmica de contactes «diaris i multinivell» entre el centre i el ministeri que confirmen fonts de la Seguretat de l’Estat. «Ella és el CNI», ha dit la ministra Robles per definir la que no només és la seva opció, sinó que també va ser la seva directora de gabinet. «Fa 40 anys que treballa i s’ho sap tot, o gairebé tot». La titular de Defensa l’ha presentat com una funcionària amb l’aval d’una llarga carrera en la intel·ligència de l’Estat. La figura escollida per suturar aquesta crisi en el servei d’espionatge és una de les que, en l’estructura de l’Executiu, rebia informes sobre el treball del CNI, i a qui se li suposa coneixement de les escoltes telefòniques que va emprendre el servei d’espionatge als líders independentistes. En tot moment, en l’anunci que ha fet avui, la ministra Robles ha combatut el concepte ‘destitució’. És a dir, segons la seva opinió, Casteleiro arriba com a resultat d’una «evolució» al centre. El perfil de Casteleiro és, de fet, molt semblant, per no dir paral·lel, al de Paz Esteban: carrera de funcionària forjada al llarg de dècades de treball en un servei que es deia Cesid i que es va refundar i va canviar de nom el 2002 amb totes dues dins. Àmplia experiència Esperanza Casteleiro té en el seu currículum un pas decisiu per la secretaria general del Centre Nacional d’Intel·ligència, igual com la seva predecessora, Esteban. Va ocupar aquest càrrec, el lloc executiu més important del centre, entre el setembre del 2004 i el juny del 2008, en temps de la direcció d’Alberto Sáiz, segon cap civil del servei en un intermedi de direcció no militar que el CNI va travessar entre els emblemàtics generals Emilio Alonso Manglano i Félix Sanz Roldán. Va ser amb Manglano al capdavant del servei, i el 1983 –de nou com Paz Esteban–, que Casteleiro va entrar al servei com a funcionària analista rasa després de deixar, com la seva antecessora i companya, la Facultat de Filosofia; en el seu cas, amb una especialitat en Educació. En ple apogeu dels governs socialistes de Felipe González, Casteleiro va ser una jove integrant de la Divisió d’Intel·ligència Interior del Cesid, llavors abocada en la prevenció del terrorisme d’ETA. La seva coetània Esteban era a la secció que mirava a l’exterior. Salvant l’estricta compartició al centre, la divisió d’Interior era la que tenia més contacte amb l’Agrupació Operativa de Missions Especials, AOME, el grup d’espies d’acció, sota comandament del polèmic coronel Javier Perote (mort el 2021), encarregada de treballs de col·locació o neutralització d’escoltes, entre altres delicades maniobres. De tots els candidats que s’han tractat aquests dies, Esperanza Casteleiro –apuntada com a successora per aquest diari– és la que millor coneix l’actual plantilla del CNI, ja que va ser nomenada cap de l’Àrea de Gestió de Recursos Humans. Abans de convertir-se en integrant de la cúpula, va tenir destins a l’exterior, a Lisboa i l’Havana. En la Divisió d’Intel·ligència Interior, Casteleiro va ocupar un altre lloc clau: el de cap de la secretaria tècnica d’aquesta àrea, sota el comandament d’un altre general emblemàtic del servei d’intel·ligència, Santiago Bastos Noreña, que va encapçalar una sorda baralla interna contra els seus col·legues colpistes després de la traumàtica experiència del 23-F. Abans de passar per la secretaria general del CNI, Esperanza Casteleiro va estar al capdavant de l’Àrea de Gestió de Recursos Humans entre el 2002 i el 2004. Coneix des d’aleshores perfectament els integrants d’una generació de funcionaris i funcionàries d’Intel·ligència, la seva pròpia generació, a la qual li ha arribat l’hora, una mica tardana, d’ocupar llocs de direcció dins del Centre. Tecnologia En el moment d’aquesta designació, Esperanza Casteleiro estava al càrrec de diverses polítiques d’adquisició d’armament i material al Ministeri de Defensa, i molt en contacte amb la indústria que el serveix. Encapçalava diversos projectes de millora tecnològica de l’estructura de ciberseguretat del Ministeri, en què diverses fonts assenyalen que la preocupació ja dura més de dos anys per les debilitats d’alguns flancs en matèria de comunicacions. I en el marc d’aquest treball havia compartit amb alguns sectors del Ministeri de l’Interior detalls d’importància. La seva vinculació amb aquesta altra pota de l’Estat es va consolidar sent cap de la Unitat d’Intel·ligència del CITCO, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, organisme majoritàriament policial, però amb una representació del CNI que va exercir precisament la que des d’avui és nova directora del Centre. La situació en el pla internacional de la seguretat, amb el conflicte armat més greu i important en territori europeu des de la II Guerra Mundial, i la inestabilitat al flanc sud-magribí d’interessos espanyols no feia aconsellable un canvi brusc al capdavant del CNI. Fins i tot es va arribar a estudiar en diversos fòrums de la seguretat de l’Estat la possibilitat d’una etapa interina amb l’actual secretari general del centre, el coronel Arturo Relanzón, al comandament de l’organisme a l’espera d’un nomenament que aplegués consensos polítics amplis. Casteleiro va declarar com a testimoni en el judici que es va celebrar en un jutjat de Madrid contra l’excomissari José Manuel Villarejo per calúmnies contra el CNI. El comissari va acabar absolt. La nova responsable de l’espionatge espanyol –segons informa Tono Calleja– va confirmar en la vista oral que s’havia reunit amb Villarejo, un fet que apareix reflectit a les agendes de l’excomandament policial.

El més llegit