Sánchez i Robles nomenen «un dels nostres» al capdavant del CNI

La carambola de les escoltes creuades ha funcionat. Pedro Sánchez, en una operació de prestidigitació i bonapartisme pur, s’ha elevat per sobre de tots i ha utilitzat la bala que guardava a la recambra des del moment en què va enviar el ministre de Presidència, Félix Bolaños, a denunciar que el seu telèfon i el de la ministra de Defensa, Margarita Robles, havien sigut espiats, ¡també!, després de conèixer-se que els mòbils de 63 dirigents i activistes independentistes van ser piratejats amb el sistema Pegasus. La confirmació posterior que, a més, entre els 18 independentistes espiats pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb autorització del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas s’incloïa Pere Aragonès, quan era vicepresident i conseller d’Economia, segons va informar Paz Esteban, la directora cessada aquest dimarts, a la Comissió de Secrets Oficials dijous passat, va facilitar la carambola. Triple carambola El president de Govern ha matat tres ocells amb el tret al cap d’Esteban. En primer lloc, els ha donat als independentistes, i en especial a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el seu trofeu. En segon lloc, amb la destitució ha enviat un avís a navegants dins del CNI sobre l’existència de límits. I, ‘last but not least’, ha nomenat «un dels nostres», Esperanza Casteleiro, al capdavant de l’agència d’intel·ligència, entre altres coses, per garantir la vigència de línies vermelles d’ara endavant, i com a missatge a Podem que s’oblidin de tombar Margarita Robles. La ministra de Defensa ha tingut el projecte de nomenar Casteleiro, amb dilatada trajectòria d’acció com a espia a l’exterior, directora del CNI, fa temps. Relacions tenses Les relacions entre Robles i el general Félix Sanz Roldán, nomenat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, no van ser bones. El juliol del 2019, quan va vèncer el seu segon mandat, podia ser l’ocasió. Però no. Perquè el Govern estava en funcions i no podia proposar el nomenament d’un nou director. Paz Esteban, número dos del CNI com a secretària general, va assumir la direcció de forma interina. Robles va comptar des del moment en què va assumir el ministeri de Defensa, el juny del 2018, amb Casteleiro com a cap del seu gabinet. I el gener del 2020, la ministra de Defensa i el president Sánchez van decidir que era més convenient confirmar Paz Esteban com a directora. Però, alhora, la carrera de Casteleiro va fer un salt, passant de cap de gabinet de Robles a secretària d’Estat de Defensa, número dos de la ministra, el juliol del 2020. Era evident que el camí de Casteleiro cap a la direcció del CNI era expedit. Només era qüestió de temps i d’oportunitat. «Una persona d’acció» «Es pot dir que, per primera vegada en la seva història, el PSOE compta amb una directora del CNI de tota confiança que procedeix de la Casa i que, a més, és una persona d’acció. També és rellevant que hagi fet els seus passos en la política i l’acció governamental», explica a EL PERIÓDICO una font pròxima al Govern de Pedro Sánchez. Casteleiro ja va ser número dos del CNI, en la seva qualitat de secretària general entre el 2004 i el 2008, quan el ministre de Defensa Pepe Bono va col·locar com a director Alberto Sáiz, que va sortir enmig de grans tensions de l’agència, situació que va donar lloc al general Sanz Roldán. «És una espia de carn i ossos», assenyala una altra font consultada. «Ha treballat molt a l’exterior i també en temes de terrorisme en el CITCO (Centre d’Intel·ligència i contra el Terrorisme Organitzat)», afegeix. Precisament, el seu rostre va transcendir als mitjans el 15 de gener del 2021 quan va haver de testificar a petició de la defensa de l’excomissari José Manuel Villarejo en el judici d’injúries i calúmnies instigat per l’Advocacia de l’Estat en nom del general Sanz Roldán. L’excomissari acusava el CNI d’haver filtrat una fotografia seva d’una presumpta operació antiterrorista a Melilla. Casteleiro va declarar que ignorava la presumpta missió i que no havia despatxat amb Sanz Roldán sobre l’assumpte. Treball a tres bandes La destitució de Paz Esteban ha sigut una operació que ha requerit una divisió del treball a tres bandes en el Govern. D’una banda, la informació del Citizen Lab, el grup d’experts de la Universitat de Toronto, sobre la intervenció dels telèfons de 63 dirigents i activistes independentistes va sacsejar l’estabilitat del Govern en el moment en què s’havia de votar el pla anticrisi per aturar els efectes de la guerra d’Ucraïna. De seguida, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, i la ministra Robles van aparèixer enfrontats en relació amb la responsabilitat sobre la punxada dels telèfons del president Sánchez i el de la mateixa ministra, segons l’informe del Centre Criptològic Nacional (CCN), dependent del CNI. No obstant, el tancament de files entre Bolaños i Robles, divendres passat 6 de maig, augurava una reconducció dels problemes amb una política de control de danys a expenses de la directora del CNI, Paz Esteban. Robles, enfortida «Era impensable que Sánchez prescindís de la ministra de Defensa precisament durant la crisi d’Ucraïn», va assenyalar la font pròxima al Govern. Paz Esteban ha caigut sense que ningú ofereixi una explicació de fons. «És que el 1995 les punxades eren il·legals. I no només va caure el director Emilio Alonso Manglano, sinó que van dimitir el ministre de Defensa, Julián García Vargas, i el vicepresident Narcís Serra. Aquí cal imaginar-se per què ha sigut apartada Paz Esteban i, a més, els que semblaven tocats per l’escàndol, com era el cas de Margarita Robles, surten amb més poder», diu la font. És la prestidigitació de Sánchez, ¡estúpid!

Sánchez i Robles nomenen «un dels nostres» al capdavant del CNI

Tres ocells d’un tret: entrega del cap de Paz Esteban als partits independentistes, avís a navegants per als espies més recalcitrants amb la nova directora i escac a Podem en defensa de la ministra de Defensa

El més llegit