Pols a Junts: Similituds i diferències entre Jordi Turull i Laura Borràs

Passi el que passi en el congrés que Junts per Catalunya celebrarà el 4 de juny, Jordi Turull i Laura Borràs seran, en un càrrec o un altre, les figures clau de la formació de cara al futur en un context de renovació d’equips en el partit de Carles Puigdemont. L’expresident ha decidit cedir el testimoni en la presidència, seguint els passos de l’encara secretari general, Jordi Sànchez. Aquestes són les similituds i diferències entre un exconseller d’origen convergent i llarga trajectòria política i una presidenta del Parlament amb un currículum polític més curt però intens. El discurs Jordi Turull (Parets, 1966) ha passat, en paral·lel a l’evolució del procés, de defensar les tesis oficials de Convergència a proclamar la necessitat de tornar a passar a l’acció, com es va fer l’1-O, per aconseguir la independència de Catalunya. El seu espai ideològic sempre ha sigut el que marcava oficialment CiU al seu moment, després el PDECat i, finalment, Junts. És a dir, va defensar la reforma laboral del Govern del PP que va recolzar CiU, com ara defensa la posició de Junts basada en el rebuig gairebé frontal de les polítiques de l’Executiu central. Quant al procés, després de passar per la presó al ser condemnat a 12 anys i posterioment indultat pel Govern de Pedro Sánchez, ha mantingut un discurs contundent: «No he demanat perdó». Proclama la necessitat de la unitat independentista per reprendre la iniciativa i aconseguir la independència mitjançant l’«acció», que comportarà sacrificis, i no descarta la unilateralitat més aviat que tard. Laura Borràs (Barcelona, 1970) s’ha proclamat sempre «filla de l’1-O» al marge dels partits i ha basat el seu discurs en la necessitat d’exercir l’autodeterminació. En campanya va prometre «activar» la declaració d’independència si guanyava en les eleccions. Discurs similar al de Turull, que promet «culminar» aquell «mandat». Borràs ha mostrat el seu rebuig del pacte de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona i ha firmat sense dubtar-ho a favor de bloquejar qualsevol acord amb els socialistes. Com a presidenta del Parlament va prometre, en la seva intervenció inaugural, que cap institució espanyola, política o judicial, cometria «ingerències» sobre la sobirania de la Cambra catalana, però mesos després, en el cas Juvillà, va acatar la retirada de l’escó al diputat per ordre judicial. Ideològicament no s’ha involuctrat massa i en campanya va evitar concretar la seva posició en temes com la fiscalitat i la política laboral. L’origen Turull procedeix de la política de partit i és conegut per ser un home d’aparell. Va començar en les joventuts de CDC, va ser regidor a la seva ciutat (Parets del Vallès), va ser diputat a la Diputació de Barcelona, va ocupar un càrrec institucional (a l’Institut Català del Voluntariat) ja el 1996 i en el partit va passar de la direcció comarcal a manar en el grup del Parlament. Després del pas pel PDECat, es va unir a Junts. No s’ha apartat del guió oficial, tot i que ha viscut moments de molta incertesa: quan no va ser elegit per dirigir el PDECat o quan no va aconseguir ser investit president de la Generalitat perquè la CUP no el va recolzar la vigília d’ingressar a la presó. Sempre ha mantingut la fidelitat interna, però també ha tingut clar en tot moment la necessitat d’un canvi a fons de la formació. I en el procés va formar part del nucli dur que va succeir els consellers que, com Neus Munté a la Presidència, van deixar el Govern poc abans de l’1-O en desacord amb el que es portaria a terme. Borràs no procedeix de la política de partit i presumeix d’això. La seva trajectòria es movia en el món acadèmic. Va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes i la seva carrera ha sigut meteòrica en pocs anys: de consellera de Cultura va passar a candidata de Junts per Catalunya en les eleccions generals. No va aconseguir un resultat gaire favorable i, després d’això, va tornar a la política catalana com a candidata a la presidència de la Generalitat. Després d’aconseguir la tercera posició, va decidir no optar a formar part del Govern de Pere Aragonès, d’ERC, i va ser elegida presidenta del Parlament amb el vot dels republicans. És experta en teoria de la literatura i literatura comparada. A nivell polític, ha defensat la unitat independentista i s’ha decantat sempre per les posicions de Puigdemont i de l’expresident Quim Torra. Els recolzaments Turull compta amb un recolzament rotund de bona part dels càrrecs del partit i en el Govern, tal com ho demostra el manifest al seu favor fet públic el 3 de maig, coincidint amb el pas enrere de Puigdemont. L’exdirigent de CDC ja comptava amb un nucli de càrrecs en la Generalitat i en el partit que el recolzava com a futur líder en detriment de l’actual secretari general, Jordi Sànchez. Es tracta de càrrecs procedents de CDC, com Josep Rull, Damià Calvet i Meritxell Budó, entre d’altres, així com figures del partit descontentes amb Sànchez que consideren Turull com la persona ideal per posar ordre en el partit. Borràs s’ha envoltat d’un grup de fidels en el Parlament i compta amb el suport incondicional de l’expresident Quim Torra. Tots ells enalteixen la presidenta perquè està al marge dels partits per anar fins al final en els seus postulats independentistes. Entre les bases del partit, en tots els actes en els quals participa –que són molts– aconsegueix gestos d’entusiasme i fervor i això fa que tant ella com el seu entorn confiïn cegament a guanyar totes les partides contra els aparells dels partits. Tot i que té recolzaments, Borràs també té detractors de pes que admeten que té ganxo com a cartell electoral però li retreuen personalisme, falta de coherència i de trajectòria política. Els hàndicaps El punt feble de Turull, segons alguns càrrecs de Junts, és el seu passat netament convergent –en un partit que avui reivindica precisament superar les anteriors sigles polítiques– i el fet, per exemple, que acompanyés Oriol Pujol a declarar davant el jutge pel cas ITV, que va acabar en condemna per comissions il·legals. El taló d’Aquil·les de Borràs és que té pendent un judici per malversació relacionat amb la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Ella vincula el cas a la «repressió» de l’Estat, però internament es té en compte que una possible condemna pot truncar la seva carrera o, com a mínim, limitar-la.

Pols a Junts: Similituds i diferències entre Jordi Turull i Laura Borràs

La presidenta del Parlament i l’exconseller confirmaran dimarts si pacten o si disputen el lideratge del partit

El més llegit