La factura d’emergència de la covid a Barcelona: 75 milions d’euros entre 424 empreses

El 14 de març del 2020 irrompia una situació d’excepcionalitat per un llavors desconegut virus que posava en alerta totes les administracions. L’exigència d’una resposta urgent per adaptar les institucions a una quotidianitat confinada sota estat d’alarma va convertir en habitual la contractació per la via d’emergència per respondre ràpid a la falta de subministraments, serveis i obra pública. L’Ajuntament de Barcelona va destinar un total de 75,7 milions d’euros a comprar mascaretes, a obres per recondicionar l’espai públic, a dotar-se de material perquè els seus empleats teletreballessin i a reforçar els serveis socials per atendre, entre d’altres, les persones sense llar, a les quals l’ordre de confinament les va agafar sense un sostre propi sota el qual confinar-se. Un total de 995 contractes van ser adjudicats pel consistori entre març i desembre del 2020 a 424 empreses i 52 particulars, segons les dades analitzades per EL PERIÓDICO recollides del portal de transparència municipal. ¿Qui es va emportar aquests contractes? Des de companyies com el grup Barceló, propietari de 250 hotels de quatre i cinc estrelles en 22 països diferents i que va aprofitar que la pandèmia va tallar el flux de turistes per llogar-li allotjaments al consistori que dirigeix Ada Colau per valor de 13,9 milions d’euros, fins a fundacions com Sant Joan de Déu (1,4 milions) i Creu Roja (1,2 milions), que van reforçar l’atenció domiciliària a persones dependents i vulnerables. Tot això, passant per empreses de serveis de menjar com ara SERHS Food Area SL (1,9 milions) i de seguretat com Barna Porters Seguretat SL (1,5 milions) que van jugar un paper destacat en l’operatiu de la Fira de Barcelona per acollir persones sense llar. El volum dels contractes La carpeta social va ser la que va centrar l’acció del govern municipal durant l’estat d’alarma, tenint en compte que el sistema sanitari i les residències són competència de la Generalitat. En consonància, l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS) va ser l’organisme que va gastar més per la via d’emergència, i concentra més de la meitat del pressupost executat. No obstant, l’obra pública –amb especial protagonisme de l’urbanisme tàctic–, va centrar bona part del gruix dels comptes, ja que el consistori va dedicar més de 12 milions d’euros a obra pública i, d’aquests, 8,4 milions d’euros a urbanisme tàctic. Això és, entre altres obres, l’ampliació de voreres i l’adaptació de l’espai públic a la reobertura de les terrasses. L’acomodació dels funcionaris al teletreball va suposar 4,7 milions d’euros entre ordinadors portàtils, tauletes, telèfon mòbils i llicències; mentre que l’ajuntament va destinar 3,8 milions d’euros a diverses campanyes publicitàries actives en plena pandèmia per informar els barcelonins sobre la covid o serveis públics a la seva disposició, així com per impulsar la reactivació econòmica després del desconfinament. Per diverses d’aquestes partides de despesa el Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes van fer un toc d’atenció a l’ajuntament al considerar que no complien els supòsits de tramitació d’emergència recollits a l’article 120 de la llei de contractes del sector públic, que únicament contempla l’ús d’aquesta contractació exprés si es donen esdeveniments catastròfics, situacions que suposin greu perill o necessitats que afectin la defensa nacional. És a dir, no és que siguin irregulars, però el consistori no hauria d’haver optat per la via d’emergència per tramitar-les o hauria d’haver-ho justificat millor. «El Tribunal de Comptes es va centrar només en la contractació d’emergència de prestacions vinculades directament o indirectament amb la covid, sense que hi hagi detectat cap anomalia rellevant per exigir cap tipus de responsabilitat», apunten des de l’ajuntament. L’operatiu de la Fira Menys de tres setmanes després de decretar-se el primer estat d’alarma, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar al recinte de la Fira de Barcelona un refugi per acollir 1.200 persones sense sostre. Un espai que va estar obert més d’un any i que va requerir un desemborsament substancial per part del consistori, ja fos en el lloguer del recinte, aliments, neteja, desinfecció covid o vigilància. Un total de 5,8 milions d’euros van anar directament a costejar aquest espai, als quals es poden afegir moltes altres contractacions per a altres serveis d’acollida habitacional, reservats per a dones sense llar o persones amb problemes d’addiccions, a més de serveis d’atenció telefònica per a la prevenció del suïcidi, entre d’altres. Per això empreses com Progess i Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), societats limitades o sense ànim de lucre, han aconseguit contractes per valor d’1,4 milions d’euros cadascuna. Les dades de transparència de l’ajuntament no revelen una alta concentració pel que fa a contractació d’emergència, exceptuant-ne el grup Barceló, que va rebre gairebé dos de cada 10 euros del pressupost municipal assignat per aquesta via. La segona companyia que més import va rebre en contractes va ser CRC Obras y Servicios SL, amb un paper protagonista en la reforma del Fòrum i una recepció per això de 3,1 milions d’euros. La tercera va ser SERHS Food Area SL, amb 1,9 milions d’euros en contractes de servei a domicili per a persones vulnerables o de menjars al dispositiu de la Fira. En l’altre extrem d’aquestes grans empreses hi ha 52 autònoms, com el que va confeccionar un paquet de mascaretes per al personal municipal a canvi de 174,24 euros.

La factura d’emergència de la covid a Barcelona: 75 milions d’euros entre 424 empreses

L’Ajuntament barceloní va adjudicar 995 contractes per a serveis i equips que pal·liessin els efectes de la pandèmia

Colau va comprar mascaretes a meitat de preu que Almeida a l’inici de la covid

Urbanisme tàctic, publicitat i ordinadors: els contractes sota lupa

El més llegit