El Parlament tanca l’expedient per assetjament psicològic contra l’exlletrat major

La polèmica per les llicències per edat que va esclatar al Parlament va originar un conflicte entre lletrats i funcionaris que va arribar al punt que la Mesa va haver d’acordar, el 18 de gener, que es posés en marxa el protocol per a la prevenció, la detecció, l’abordatge i la resolució de situacions d’assetjament psicològic per una queixa de l’arxivera Blanca Martínez sobre els comportaments de l’exlletrat major, Antoni Bayona. Tres mesos després, l’expedient queda tancat per falta d’indicis i perquè, segons la resolució, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, es tracta d’un «conflicte interpersonal a causa de l’existència de persones amb interessos i objectius diferents» en l’àmbit laboral. Martínez, junt amb Bayona i una altra lletrada, Anna Casas, constituïen l’Òrgan de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (OGDAIP) i tots tres van dimitir a comptagotes, i per motius diferents, en l’embolic per la publicació de les llicències per edat. El 25 de novembre l’arxivera, que treballa en la direcció d’estudis parlamentaris sota les ordres de la Coordinadora Executiva i que havia sigut subordinada de Bayona quan aquest va deixar el càrrec com a lletrat gran, va presentar la seva renúncia com a membre de l’OGDAIP. En l’escrit de la seva dimissió va revelar que va rebre «una resposta extemporània i desmesurada, amb acusacions inconcretes però contundents de no actuar amb imparcialitat i de deslleialtat». Una situació que considerava que «no és pròpia de qui pertany a un òrgan col·legiat, que, com a tal, ha de tenir els fonaments del seu treball, el debat i el consens, i que hauria de basar el seu funcionament en el respecte a les persones, les seves idees i la llibertat d’expressar-les». En un correu enviat quan la informació sobre les llicències per edat ja era pública, l’arxivera va aclarir al personal del Parlament que va dimitir perquè el seu criteri dins de l’OGDAIP no era escoltat «de la mateixa manera» al no ser lletrada i per les «males formes» del seu company al no acceptar discrepàncies. La resolució Segons la resolució, firmada per la secretària general Esther Andreu, el 16 de gener un equip investigador del servei de prevenció va fer entrevistes a les parts implicades i als testimonis, i el 9 de febrer es va designar una lletrada responsable de l’assumpte, que va elaborar diversos informes. Aquests conclouen que no hi ha indicis d’assetjament psicològic i que es tracta d’«un conflicte interpersonal per l’existència de persones amb interessos i objectius diferents a causa d’un acte singular com a discussió puntual mitjançant crítiques constructives i avaluacions explícites del treball». «D’acord amb aquests informes, no s’evidencien indicis o conductes que resultin constitutives d’assetjament psicològic, com ara conductes de violència psicològica intensa dirigides, de manera reiterada i allargada en el temps, a una o més persones que actuen des d’una posició de poder no necessàriament jeràrquica amb el propòsit o l’efecte de crear un entorn intimidador que pertorbi la vida laboral de la víctima», resa el document. A partir d’aquí es plantegen mesures correctores com el compliment dels principis ètics ja establerts en la normativa interna i l’encàrrec al departament de recursos humans de l’organització d’una formació dirigida als caps dels departaments i als lletrats «per potenciar el treball en equip i l’estil de lideratge respecte als principis de dignitat, drets i valors que es preveuen en la Constitució i l’Estatut», així com formacions sobre el protocol que es va aprovar al desembre.

El Parlament tanca l’expedient per assetjament psicològic contra l’exlletrat major

La Cambra considera que la queixa de l’arxivera té a veure amb un «conflicte interpersonal» en l’àmbit laboral i proposa formacions per «per potenciar el treball en equip i l’estil de lideratge»

El més llegit