L’advocat de Puigdemont es querella per almenys 19 atacs que ha patit amb Pegasus

Fa dies que l’advocat Gonzalo Boye treballa contrarellotge per l’espionatge amb Pegasus. I no només per denunciar el patiment de l’expresident Carles Puigdemont i la vintena de persones afectades que també representa, sinó el seu propi. Aquest dimecres s’ha querellat per delicte de descobriment i revelació de secrets contra les empreses israelianes NSO i Q Cyber Technologies, la luxemburguesa Osy Technologies, tres dels seus responsables i les persones que estiguin involucrades en la intromissió il·legítima del seu telèfon. La querella, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, explica què és Pegasus i situa la utilització del ‘software’ maliciós «en el context polític a Catalunya». En el seu cas, com a advocat defensor de Puigdemont i dels exconsellers que van fugir amb ell, però també de l’expresident català Quim Torra, de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, o de l’excap d’ETA Jose Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, Josu Ternera. Assegura haver sigut víctima entre gener i maig de l’any 2020 d’almenys 18 atacs mitjançant Pegasus, a través de missatges SMS que contenien un enllaç «maliciós», disfressat de notificacions de Twitter relacionades amb suposats tuits d’organitzacions com l’oenagé Human Right Watch o el diari ‘The Guardian’. Un altre atac va ser el 30 d’octubre d’aquell any, cosa que «coincideix amb esdeveniments rellevants a efectes professionals del querellant, com a lletrat en exercici», perquè 48 hores abans havia sigut arrestat Josep Lluís Alay», excoordinador de Polítiques Internacionals. Per això al secret de les comunicacions i al dret a la intimitat que té com qualsevol ciutadà, hi suma el secret professional i el dret de defensa dels seus clients. Vendre o cedir dades Boye considera que s’han vist afectats amb la intromissió en les seves dades protegides, que es van emmagatzemar «als servidors d’NSO Group i des d’allà són administrats i remesos, totalment o parcialment, als seus clients que són, en definitiva, qui en fan ús sense que es descarti, en aquests moments, que els propis querellats poden fer ús d’aquestes dades o cedir-les o vendre-les». Considera que això és fonamental «fins i tot quan la seva utilització es porti a terme en el marc d’una investigació judicial –que no és el cas– per la comissió d’un presumpte delicte –autorització que, en el cas dels fets relatats en la querella, ni tan sols sembla que hagués existit»–, cosa que resulta «incompatible amb les disposicions sobre mesures d’investigació tecnològica establertes per la llei d’enjudiciament criminal». Afirma que fixa que només pot ser «executada per funcionaris públics espanyols i sotmesa a un estricte control judicial en el desenvolupament i la pràctica», i això la fa incompatible amb un espionatge legal del CNI. Segons la querella, veta la participació de les empreses estrangeres contra les quals es dirigeix perquè considera que «formen el conglomerat que ha operat Pegasus i s’han beneficiat de la comercialització de l’aplicació i a través dels comptes bancaris de la qual han passat els pagaments pels serveis prestats», que reclama que s’investiguin. Context independentista En el seu escrit, de 109 pàgines i l’estructura del qual reproduirà en pròximes querelles, Boye relata «la innombrable quantitat de mesures adoptades per diversos estaments de l’Estat espanyol, especialment des de les altes instàncies jurisdiccionals així com per part de radicals sectors dins de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, a fi de reprimir el dret a la participació política» de Puigdemont i els exconsellers declarats en rebel·lia, així com altres líders independentistes catalans fins a sumar-ne almenys 65. L’advocat destaca que ha sigut espiat «durant el temps en què ha estat portant les defenses de molts altres polítics catalans, i es va convertir en objectiu de campanyes de desprestigi, infundades acusacions fins i tot penals», per la qual cosa «hi ha sobrats elements per iniciar una investigació amb relació a l’espionatge practicat sobre el seu dispositiu mòbil entre gener i maig del 2020, així com també el 30 d’octubre del 2020 sense que es descarti que durant tot el període analitzat el sistema d’espionatge hagi estat activat, que és una cosa que s’haurà de determinar en el curs de la present investigació». Risc de manipulació Afirma que qui «fa l’atac mitjançant aquest ‘software’ espia no només té la possibilitat de tenir accés il·limitat a tota la informació d’un sistema d’informació, inclusivament les dades més sensibles i íntimes d’una persona, i d’extreure’n de forma remota i secreta aquesta informació i transmetre-la per a la seva anàlisi a un servidor en què és allotjada per ser reproduïda quan sigui necessari», sinó que també «té la possibilitat de vulnerar la integritat d’aquesta informació, modificant-la o contaminant-la segons el seu desig mitjançant la introducció, fins i tot, d’arxius o dades que mai van ser a l’esmentat dispositiu». Per si el jutge a qui li correspongui l’escrit té dubtes sobre el que es denuncia, el text afegeix que «Pegasus també va implicar la intercepció de les trucades entrants i sortints, dels missatges de text, de la missatgeria instantània, d’aplicacions com Skype, WhatsApp, Viber o Facebook, així com també la probable gravació d’escoltes telefòniques ambientals i la captura d’imatges des de la càmera del dispositiu». L’escrit destaca que «el denominador comú de la gran majoria» dels espiats és que estaven «vinculats políticament pel sector de la societat que representaven o a què pertanyien –en aquest cas, la minoria nacional catalana–, la qual cosa permet presumir, fundadament, que aquells atacs haurien sigut dirigits de manera organitzada i concertada», per la qual cosa demana que s’investigui si al seu darrere hi ha hagut una organització criminal. «Estimem que aquestes àmplies, complexes i esteses en el temps operacions d’espionatge informàtic» estaven «instrumentades a les finalitats de supervisar il·legalment els processos polítics catalans». Diligències a practicar Entre les diligències que proposa hi figura prendre declaració com a pèrits als set experts de Citizen Lab que firmen l’informe objecte de la querella i oficiar el Parlament Europeu perquè aporti els vídeos d’un acte del Grup Popular europeu celebrat el 10 de febrer, així com prendre declaració als seus organitzadors. També demana una comissió rogatòria a Israel i comprovar tots els moviments de diners que s’han pogut produir entre organismes espanyols i les empreses querellades o els seus responsables, dels quals també demana que siguin investigats els viatges a Espanya.

L’advocat de Puigdemont es querella per almenys 19 atacs que ha patit amb Pegasus

Denuncia la intromissió en la seva intimitat i com afecta el secret professional i el dret dels seus defensats

Assegura haver sigut espiat entre gener i maig del 2020 mitjançant enllaços a Twitter i després de l’arrest d’Alay

El més llegit