L’economia espanyola creixerà aquest any molt menys del que es pressuposava. I les despeses creixeran molt més. L’increment del PIB serà d’un 4,3% quan havia de ser d’un 7%. I les pensions s’hauran d’augmentar en un 6%, que serà aproximadament la inflació a final d’any. El mes passat va ser del 8,4%. En l’horitzó, una pujada dels tipus d’interès per a l’estiu. Tot això quan la guerra d’Ucraïna just acaba de començar i la pandèmia no acaba de marxar. Si ho traslladem a l’economia domèstica, vol dir que cobrarem un 40% menys de sou a final d’any, que hem d’ajudar amb més diners els membres de la família que no treballen i que amb el que cobrem podrem comprar menys coses mentre les quotes dels crèdits que paguem pujaran i representaran un percentatge més alt dels nostres ingressos. És a dir, que podem comprar menys coses i, en determinats casos, en deixem de pagar algunes altres. Entre el soroll de Pegasus i el galimaties de la dreta, el Banc d’Espanya ha donat aquesta setmana una xifra esgarrifosa: els crèdits en risc d’impagament ja sumen 94.000 milions d’euros. Perquè es facin una idea, el rescat bancari de Rajoy el 2012 va ser de 64.000 milions d’euros. I el total dels fons europeus per a Espanya sumen 140.000 milions. Aquesta situació està generant molta preocupació entre els empresaris i normalment el seu malestar és l’avançament del que patirà el conjunt de la població.