El cap de les clavegueres policials va confessar que la compra del material d’espionatge israelià va ser «opaca»

El 16 de setembre del 2013 el Govern d’Artur Mas presentava un manifest que promovia el Pacte Nacional pel Dret a Decidir (Pacte Nacional pel Dret a Decidir), que en el Govern de Mariano Rajoy va ser vist com un autèntic desafiament sobiranista. A les agendes del comissari José Manuel Villarejo, un dels promotors del denominat «projecte Barna» o «operació Catalunya» per investigar sense control judicial els líders polítics catalans, aquesta declaració va tenir una repercussió evident. L’excap de la Unitat Central de Recolzament Operatiu (UCAO) Enrique García Castaño, conegut amb el sobrenom de ‘El Gordo’, i a qui a les agendes de Villarejo se l’identifica com a «Big» [Gran], va informar el comissari jubilat que s’havien decidit a adquirir el sistema d’espionatge israelià de l’empresa Rayzone Group, un dels propietaris del qual Matia Caspy va ser intermediari en una venda de Pegasus, tal com va avançar EL PERIÓDICO. «Big. Compra d’equip per encàrrec de Pino», va escriure Villarejo aquell mateix 16 de setembre del 2013. I unes línies més avall el comissari va redactar un succint resum de la conversa que havia mantingut aquell mateix dia amb el llavors director adjunt operatiu (DAO) de la Policia, el màxim càrrec uniformat del Cos Nacional de Policia (CNP), Eugenio Pino: «També sobre compra opaca d’equip de CC [control de comunicacions]». Aquestes dues anotacions sobre l’adquisició, suposadament fraudulenta, d’aquests equips israelians que permeten irrompre als telèfons, ordinadors i dispositius mòbils no estan aïllades a les agendes, que van ser intervingudes pels fiscals del cas Tàndem, Miguel Serrano i Ignacio Stampa. Des d’almenys el 21 de maig del 2013 Villarejo estava apuntant al seu diari actuacions inequívoques que confirmen la denúncia que va interposar l’excap d’Assumptes Interns de la Policia Marcelino Martín-Blas contra el mateix Eugenio Pino i el llavors cap de gabinet d’aquest, José Ángel Fonts Gago, en la qual al·ludia a les evidències del suposat pagament realitzat a la firma Rayzone Group, a canvi de l’entrega en un hotel de Barcelona d’un material per espiar. «Compren la màquina» «Big [García Castaño]. M’ha avisat que compren la màquina. 500 Brasil, 800 jueva», va redactar el 21 de maig del 2013. Un mes després, el 17 de juny del mateix any, un altre contacte policial, «Agil» [segons les fonts consultades podria tractar-se d’Agustín Linares] informa el comissari jubilat de les seves relacions amb una empresa d’espionatge: «Té contacte amb equip jueu de CC [control de comunicacions]. Al juliol, és de nou García Castaño el que dona compte a Villarejo de «gestions sobre màquina CC». I el 24 de juliol aquest mateix comissari informa de l’«entrega d’equip. Amb Mariano». En aquest últim cas es tractaria del comissari Mariano Hervás, que va ser imputat inicialment en el cas Kitchen, d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, tot i que finalment l’Audiència Nacional va decidir no asseure’l a la banqueta al no trobar indicis que realitzés en aquest cas una conducta delictiva. I el 9 d’agost prossegueix: «Mariano. Ajustos de dades i pendent de concreció del dia de recollida». El 7 d’octubre de 2013 Villarejo resumeix una nova conversa que manté amb «Mariano». «Entrega de telèfon nou per a cuiner [Sergio Ríos, l’exxòfer de Bárcenas que segons la Fiscalia Anticorrupció va cobrar fons reservats a canvi de sostreure informació a l’extresorer]. «Pendent de proves de CC [control de comunicacions]». El 24 de desembre del 2013 Villarejo ja identifica de forma completa «Mariano Hervás. Felicitació, menjava amb Pin [Eugenio Pino], Agil [Agustín Linares] i Big [García Castaño]. Tema CC». I dos dies després, després del dinar al·ludit anteriorment, Villarejo escriu la referència que li trasllada García Castaño sobre el que s’havia parlat en la reunió: «Big menjava amb Agil i Pin. Anava també Mariano per parlar de la màquina de CC que els jueus estan oferint». «Trobades» i «demostracions» Tal i com va avançar EL PERIÓDICO, l’empresari israelià Matian Caspy, que segons la premsa israeliana va exercir d’intermediari de l’empresa NSO Group –la propietària del sistema d’espionatge Pegasus–, també va subministrar a les ‘clavegueres’ de la Policia del Govern de Mariano Rajoy un sistema que permetia irrompre als telèfons i dispositius mòbils sense deixar rastre. Així consta en una carta d’invitació enviada el 31 de juliol del 2014 per Caspy, un dels propietaris de la firma Rayzone Group, al llavors director adjunt operatiu (DAO) de la Policia, Eugenio Pino, en la qual s’al·ludeix als sistemes d’espionatge InterApp i Esprínter, però no a Pegasus. En la missiva la firma israeliana fixava una cita per a l’11 d’agost del mateix any 2014 amb la intenció de realitzar «una prova de camp» que incloïa «una demostració en viu d’un sistema GSM passiu tàctic», especifica el document, que completa que les reunions es portarien a terme després de les «trobades» i «demostracions» que havien mantingut en dates anteriors amb la cúpula policial del Govern de Mariano Rajoy. A les agendes es constata també alguns suposats treballs que es podrien haver fet des de l’entorn de Villarejo: «Agil [Agustín Linares] proposa a Pin [Eugenio Pino] que la pàgina de l’Assemblea de Catalunya la poden penetrar, no col·lapsar, i per pocs diners, menys que uns brasilers que s’han ofert per 90». «Pirateja l’Assemblea de Catalunya» I el 17 de desembre del 2014 Villarejo diu que Agustín Linares, «amb un grup de xinesos, és el que pirateja les pàgines de l’Assemblea de Catalunya [sic]. A més equips per interceptar. Es mostra mosca amb Big [el comissari García Castaño]». Dos mesos després, el comissari escriu el motiu pel qual Linares estava enfadat amb García Castaño: «Agil diu que Big té la màquina que val tres milions per als ‘canutos’ [telèfons, en argot policial]». El 20 d’octubre del 2021 García Castaño va negar en la compareixença que va realitzar en el Congrés per la comissió del cas Kitchen que hagués comprat l’equip a Rayzone Group: «No el tenim. El vaig intentar comprar jo fa set anys i no el tenim. Fins on jo conec, no el tenim, perquè no teníem fons econòmics i, a part, no ens el van vendre. No ens el volien vendre». Precisament, els diaris de Villarejo mostren els problemes que hauria tingut la policia del Govern de Mariano Rajoy per abonar els suposats pagaments als quals s’havia compromès. I segons el comissari, que no concreta si el pagament era per a aquestes màquines israelianes o per a altres treballs, haurien recorregut a la llavors secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que el 2013 i el 2014 també era el president del Govern de Castella-la Manxa. No està imputada El 20 d’abril passat la Sala Penal de l’Audiència Nacional va rebutjar continuar investigant l’actuació de María Dolores de Cospedal i del seu marit, Ignacio López del Hierro en l’espionatge a Luis Bárcenas, i va decidir arxivar les acusacions de la Fiscalia Anticorrupció contra el matrimoni. Els magistrats van restar importància a les anotacions que al·ludien als pagaments presumptament realitzats per Cospedal i el seu entorn: «Aquestes anotacions i missatges no són prou indicis de participació d’Ignacio López del Hierro o María Dolores de Cospedal en els fets investigats ja que queden debilitats pels testimonis dels investigats José Manuel Villarejo, Sergio Ríos i Andrés Manuel Gómez Gordo», van especificar els jutges en la seva interlocutòria. No obstant, EL PERIÓDICO ha confirmat que Villarejo va al·ludir almenys en una desena d’ocasions als pagaments als quals s’hauria compromès Cospedal amb els policies de les clavegueres, tenint en compte que Eugenio Pino va explicar al comissari jubilat l’11 de desembre del 2013 que «no tenia fons per pagar el pendent». El 13 de maig del 2013, en ple «projecte Barna» o «operació Catalunya», Villarejo assegura que «MD [María Dolores de Cospedal] està disposada a tot». El 21 de maig posterior el comissari comunica al cap de gabinet de la llavors presidenta de Castella-la Manxa, José Luis Ortiz, –sempre segons les agendes–, que hi havia «un pagament pendent». «MD comprèn que s’ha de pagar el pendent i valora que se segueixi amb el tema catalino», diu una anotació de l’1 de juliol del 2013. «Cinc rebuts de Cospe» A l’octubre el comissari torna a informar a «Ortiz» que estaven «al 30%». I el 6 de novembre: «Cospedal preocupada pels 5 pagaments de 200». El mateix dia, García Castaño li parla d’un milió (1K) i no de «5 entregues de 200». L’11 d’octubre, l’excap de l’UCAO subministra a Villarejo «dades sobre el milió entregat a Caja C. M.». El 20 i el 28 de novembre del 2013 el presumpte capitost del clan policial parla de nou amb García Castaño i amb Eugenio Pino «dels pagaments pendents a Cospe» i de «cinc rebuts de Cospe». Amb el canvi d’any, el febrer del 2014, el comissari li reclama a «IHL» [Ignacio López del Hierro] que pagui. Promet fer-ho», escriu Villarejo, que el 15 de setembre del 2014 conclou: «Cospe. 18.15 a Orfila. Canvi al final a la seu. 7ª Demana que faci una anàlisi d’Esquerra. Comprèn que vulgui jubilar-me. Promet pagar el deute de 100».

El cap de les clavegueres policials va confessar que la compra del material d’espionatge israelià va ser «opaca»

Les anotacions dels diaris de Villarejo evidencien que la ‘policia política’ del Govern de Rajoy va aconseguir material d’espionatge israelià «Em va avisar que compren la màquina», va escriure el comissari jubilat

El més llegit