La crisi del Pegasus i el puzle del Govern: sedició, escoltes del CNI i indults

La crisi de les escoltes amb Pegasus és una crisi recurrent en els recolzaments d’ERC al Govern de Pedro Sánchez. Sense aquest tema, la reforma de la reforma laboral de Mariano Rajoy, per exemple, es perdia i va tirar endavant de xiripa, amb el miraculós vot erroni d’un diputat del PP. Ara és el decret per fer front a la crisi energètica i a la guerra d’Ucraïna, que es tramitarà com a projecte de llei, el que semblava col·locar Sánchez al caire del precipici, i al qual, si no hi ha errors en la votació, traurà EH Bildu de conflictes. Però l’arrel d’aquesta crisi recurrent és un problema estructural. Sánchez va donar suport a Rajoy en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya l’octubre del 2017. Ja en el Govern, l’Advocacia General de l’Estat i el Ministeri de Justícia –a càrrec de Consuelo Castro i Dolores Delgado, respectivament– van elaborar una qualificació jurídica en el judici dels dirigents del procés, que el tribunal presidit per Manuel Marchena va assumir, segons la qual els fets del setembre i octubre del 2017 encaixaven en un delicte de sedició, en lloc del delicte de rebel·lió defensat pels fiscals del cas. Les elevades condemnes per sedició van ser, doncs, instades per l’Advocacia de l’Estat, representada per la lletrada Rosa María Seoane. Del 2017 al 2020 I abans, durant la investigació dels fets, el 2017, sota el Govern de Rajoy i la vicepresidència de Soraya Sáenz de Santamaría –llavors responsable governamental del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)–, d’una banda, i el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, a càrrec del magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, de l’altra, van realitzar intervencions telefòniques a dirigents independentistes davant la «insurrecció» –tinent coronel de la guàrdia civil Daniel Baena dixit– que amenaçava la «unitat indissoluble de la nació espanyola» (article 2 de la Constitució). Cert és que també hi han hagut escoltes del CNI més tard, fins al 2020, segons una denúncia de Citizen Lab, de la Universitat de Toronto. I aquestes escoltes, com les anteriors a càrrec del CNI, han sigut autoritzades pel binomi CNI-magistrat del Tribunal Suprem, gairebé sempre, Pablo Lucas, integrant de la Sala Tercera. O el magistrat suplent (Julián Sánchez Melgar o Andrés Martínez Arrieta, magistrats de la Sala Segona). El Govern de Pedro Sánchez, com a part de la seva política de «desinflamació», va emprendre la tasca d’indultar parcialment (ja havia complert part important de la sentència a la presó), amb la crítica implacable, tot i que no vinculant per tractar-se d’indults parcials, de la Sala Segona del Suprem, segons la qual Sánchez s’apartava de les condemnes per subsistir gràcies al recolzament de la força política d’aquells beneficiats amb l’indult (ERC). Robles es posa a davant En el xoc parlamentari de dimecres passat, la ministra de Defensa, Margarita Robles, magistrada procedent en la seva última etapa de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, és a dir, de la qual forma el magistrat Pablo Lucas, ha defensat l’actuació del CNI posant el seu cos a davant. En altres termes, ha vingut a dir que qui ataqui el servei d’intel·ligència en tot cas ha de demanar el seu cap. ¡Bingo! El president Pere Aragonès li ha fet cas i ha sol·licitat la seva dimissió. Robles no improvisa. Leal des de la primera hora a Sánchez, la va acompanyar després en el «no és no» a la investidura de Rajoy i ara és la seva principal carta en la guerra d’Ucraïna, pel paper de l’Exèrcit espanyol, amb entrega d’armes al Govern de Zelenski. Si volen acabar amb Paz Esteban López, directora del CNI, va voler dir Robles a les Corts, abans hauran d’acabar amb mi. És a dir: aquí no es demana perdó, aquí no es vacil·la. Sap, doncs, la ministra de Defensa que no corre cap perill i potser per això ha sigut desafiadora. ¿Quina sortida hi ha? En el Govern s’assumeix que tothom sap que el CNI espia. És com a la pel·lícula ‘Casablanca’, quan el capità Renault es presenta al cafè del Rick i li explica que ha decidit tancar-lo: «¡Quin escàndol, quin escàndol, he descobert que aquí es juga!». El Govern, doncs, vol que s’examini la situació de les escoltes en la Comissió de Secrets Oficials per al qual s’ha constituït incorporant els «escoltats»: ERC i EH Bildu. Una de les conclusions que s’hauria d’extreure és que el binomi CNI-magistrat del Suprem que té l’exclusiva de resoldre l’autorització ha esclatat. I per a això, com a mínim, s’hauria d’incorporar al Ministeri Fiscal, com a garant de la legalitat, perquè informi sobre les peticions que realitza el CNI.

La crisi del Pegasus i el puzle del Govern: sedició, escoltes del CNI i indults

La crisi provocada per l’autorització del magistrat del Suprem a les intervencions telefòniques del servei d’intel·ligència remet a l’arrel de la inestabilitat governamental congènita a Espanya

El més llegit