El Govern ha començat a dubtar de si disposarà o no de prou vots per convalidar aquest dijous en el Congrés el decret llei de mesures davant la guerra a Ucraïna, que inclou la subvenció directa de la gasolina. Fa una setmana donava per fet la seva aprovació, però la crisi oberta amb ERC, pel suposat espionatge amb el ‘software’ Pegasus a més de 65 càrrecs independentistes, ha posat en perill el seu recolzament parlamentari i el d’EH Bildu, ja que un dels seus diputats també hauria sigut escoltat a través del seu telèfon mòbil.

Malgrat que l’Executiu ha mirat de tapar el malestar dels republicans –un dels grups fonamentals de la seva majoria a la Cambra–, amb l’anunci d’una investigació interna al Centre Nacional d’Intel·ligència, que ha suposat assenyalar directament el CNI com a autor d’aquests fets, i la promesa d’explicacions en la comissió de secrets oficials, cap d’aquestes iniciatives ha aconseguit rebaixar la tensió. Al contrari, ha anat a més i tant ERC com EH Bildu han obert la porta aquest dimarts a no recolzar el decret llei.

«Obligar» el PSOE

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va avisar aquest matí que no descarten «tombar-lo» tot i que això pugui ser «lesiu» per a un partit d’esquerres. Però, va assenyalar, és «l’únic idioma que entenen, desgraciadament». «El PSOE no fa, se l’obliga», va sentenciar, un dia després que la direcció d’Esquerra apuntés des de Barcelona per primera vegada a aquesta possibilitat. I en la mateixa tessitura es troba EH Bildu.

Això altera absolutament els plans del Govern, que comptava amb el suport dels dos grups, tot i que el PP, que no ha revelat la seva postura, hi votés en contra. De fet, aquesta seguretat en què el decret llei sortia, al marge del vot dels populars, ha fet que la Moncloa desdenyi l’oferta de negociar que Alberto Núñez Feijóo va plantejar a Pedro Sánchez, en la seva primera reunió a la Moncloa, i que ha plasmat després en un document enviat a la presidència del Govern.

«Ho aprovaran o no»

L’Executiu li ha demanat recurrentment el seu recolzament, però no s’ha avingut a acceptar cap de les seves propostes. Aquesta postura no ha variat de moment, però el Govern ha començat a mirar en les últimes hores el PP davant la incògnita de què votaran ERC i EH Bildu. El mateix president, en la sessió de control en el Senat, va instar als populars a respondre «que faran, ho aprovaran o no», després de desgranar totes les mesures contra els efectes econòmics de la invasió russa d’Ucraïna i «protegir» el creixement.

El portaveu del PP, Javier Maroto, li va respondre que «no s’entén el seu recel» a incloure alguns dels plantejaments de Feijóo, que ha proposat una rebaixa d’impostos. «Si vol el nostre recolzament o el necessiti, no és seriós demanar-ho sense incloure cap proposta».

Sánchez va defensar que ell mateix va demanar el dirigent gallec acordar un pla nacional de resposta a les conseqüències i econòmiques de la guerra juntament amb una altra dotzena de pactes i «en el dia d’avui no sabem el que farà el PP». Això no va evitar que el cap de l’Executiu rebatés al PP la seva baixada d’impostos. «S’ha de ser coherent», va dir. «Quan han governat els han apujat». Però, va ressaltar, «és imprescindible que dijous vinent es convalidi un reial decret llei que esmorteeix les conseqüències de la guerra».

Aquesta apel·lació directa als populars, molt més intensa que en dies anteriors, es va realitzar també a la roda de posterior a la reunió del Consell de Ministres. La portaveu, Isabel Rodríguez, va cridar directament al PP al sí perquè la vocació de consens «es practica», no només es predica.

ERC: «Depèn del PSOE»

ERC no ha aclarit el sentit del seu vot i tampoc ho ha fet EH Bildu. Fonts republicanes consultades assenyalen que el que passi «depèn del PSOE». Queden, resum, «48 hores». Entre les principals reclamacions d’ERC figura que s’assumeixin responsabilitat polítiques, és a dir, que algú dimiteixi pel suposat ús de Pegasus. Des del Govern es nega que hagi existit espionatge i s’afirma que qualsevol actuació del CNI, en relació amb el referèndum il·legal de l’1-O o els disturbis a Barcelona i la resta de Catalunya l’octubre del 2019 després de la sentència del procés, ha comptat sempre amb aval judicial.

Però demà dimecres pot ser un dia crucial. Tant perquè es produeixi un acostament del Govern a ERC com perquè s’obri la via del PP. Pedro Sánchez, que no va voler parlar de l’assumpte de Pegasus en el Senat, va assegurar als periodistes que ho farà en el Congrés.