No és només el Pegasus, sinó el CNI i el magistrat del Suprem, ¡estúpid!

El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espia, segons ja sabem, i ara no pot ocultar que va espiar dirigents independentistes amb autorització judicial. Magistrats del Tribunal Suprem rebutgen haver donat llum verda a intervencions «massives» de telèfons de dirigents independentistes. Siguem seriosos: ¿quin magistrat del Tribunal Suprem s’hauria negat a autoritzar intervencions telefòniques –presentades com a «puntuals» i «individualitzades»– davant una sol·licitud del centre, el 2017, per combatre una sedició-rebel·lió en curs, CNI dixit, susceptible d’afectar la «indissoluble unitat de la nació espanyola» consagrat per l’article dos de la Constitució? El magistrat a càrrec de supervisar les peticions del CNI a la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Pablo Lucas, sens dubte no s’hi hauria negat. I tampoc s’hauria resistit si la petició hagués recaigut en el suplent per a aquesta tasca, Julián Sánchez Melgar, magistrat de la Sala Segona de l’esmentat tribunal. Binomi hermètic Les autoritzacions per vulnerar drets fonamentals per part del CNI –entrada en domicili i intervencions telefòniques– les ha de donar, a partir del 2002, un magistrat del Suprem. Des del 2009, és Pablo Lucas. El 2019 va ser reelegit per tercera vegada, fins al 2024. En aquest sistema no hi ha més que el CNI, que demana la mesura, i el magistrat que l’autoritza. El ministeri fiscal, segons ja hem apuntat, no té cap participació en aquest binomi CNI-magistrat del Suprem. Per tant: l’afectat –el ciutadà espiat– no se n’assabenta ni en el moment ni més tard perquè el material el CNI no l’aporta a cap procediment. En un procediment ordinari, per contra, quan el jutge autoritza unes escoltes, el ministeri fiscal, tot i que les actuacions siguin secretes, coneix aquesta autorització i pot oposar-s’hi (abans d’autoritzar-les si el jutge li demana informe o posteriorment a la llum verda). I la part afectada ho sabrà a l’aportar-se les proves d’aquestes intervencions al procediment judicial. Però aquesta part no la coneixerà en el cas de les intervencions autoritzades del CNI. Perquè aquestes proves les utilitza en la seva investigació i no les presenta com a mitjans de prova en la causa o el judici. Ergo: no podrà recórrer-les mai. El mecanisme del Pegasus, si és possible, tanca aquest binomi hermètic CNI-magistrat del Suprem. Sistema més intrusiu El sistema utilitzat fins al Pegasus, que continua sent la norma en el Ministeri de l’Interior, la Policia i també el CNI –l’anomenat SITEL (Sistema d’Intercepció Telefónica)–, centralitza la informació rebuda de les unitats d’intercepció que les operadores de telefonia (TME, Amena, Vodafone i Telefónica de España) han incorporat a les seves xarxes. Per tant, en aquest sistema hi ha tercers a part del CNI i el Tribunal Suprem. Però, amb el Pegasus, fins i tot aquests tercers han desaparegut. És un sistema més intrusiu, permet activar la càmera d’un telèfon mòbil, apropiar-se dels missatges, monitoritzar reunions, controlar els telèfons a l’estranger. Sense que l’afectat se n’assabenti. «El sistema muntat a partir del 2002, durant el Govern de José María Aznar, havia d’esclatar algun dia. I això és el que ha passat amb el Pegasus i el CNI», assenyala un magistrat consultat per EL PERIÓDICO. «No pot crear-se una camarilla entre el CNI i el magistrat perquè encara quan confiïs absolutament en la seva probitat, ha d’estar subjecte a algun tipus de control. Perquè, altrament, com passa ara, se li creen problemes al CNI o al magistrat. O bé el CNI diu que tot s’ha fet amb control del magistrat, però aquest tampoc pot dir gran cosa perquè és secret. Si hi ha pel mig un fiscal, es pot invocar que hi ha un informe. És un filtre i una garantia fins i tot per al jutge. El problema que en amb el binomi existent CNI-magistrat del Suprem, el ciutadà queda totalment indefens. Drets vulnerats Si el que hagués obtingut el CNI, segons s’ha apuntat, s’hagués aportat a un procediment i al ciutadà afectat li porta conseqüències negatives, podrien demanar la nul·litat, però quan en cap moment l’obtingut en les escoltes s’utilitza com a prova, és diferent. El ciutadà podria argumentar, ara que el CNI sembla admetre que ha espiat, que la seva intimitat i dret a la confidencialitat han sigut vulnerats. Però com que la Constitució estableix que pot ser vulnerat amb autorització judicial, aquí pau i després glòria. Aquí hi ha autorització judicial i, per tant, no hi ha vulneració de drets. I, a més, es pot assenyalar que no s’ha utilitzat contra ell. També es podria argüir que el magistrat del Suprem haurà valorat si hi havia o no motius per escoltar el ciutadà. El sistema tancat CNI-magistrat del Suprem, en efecte, ha explotat. El Pegasus ha portat la situació al seu extrem, tenint en compte que el magistrat que autoritza no entra a estudiar el sistema que utilitza el servei d’intel·ligència.

No és només el Pegasus, sinó el CNI i el magistrat del Suprem, ¡estúpid!

El sistema de control de les intervencions telefòniques pel binomi servei d’intel·ligència-jutges del Tribunal Suprem ha esclatat: s’ha de reformar la llei i introduir el ministeri fiscal en l’autorització

El més llegit