Res ha passat des de dijous, només el pas del temps. I dijous, a Madrid, el president Pere Aragonès va llançar una advertència al Govern central en forma d’ultimàtum a l’assenyalar que era «inviable qualsevol forma de col·laboració entre governs i entre partits» si Pedro Sánchez no actuava amb contundència respecte al ‘catalangate’. Res ha passat, ni tan sols s’ha sentit la veu de Pedro Sánchez sobre el tema, excepte el pas del temps, malgrat que el ministre de Presidència, Félix Bolaños, s’entrevistés a Barcelona amb la seva homòloga de la Generalitat, Laura Vilagrà. ERC segueix a les misses, 96 hores després. I 96 hores menys fins a la votació del decret d’ajuts econòmics per les seqüeles de la guerra d’Ucraïna.

I si alguna cosa ha canviat és que, dijous, els republicans fins i tot feien més èmfasi en les «explicacions» que en l’«assumpció de responsabilitats». I aquest dilluns, la portaveu i secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta ha esmentat ja les dimissions.

Es regiren els republicans quan se’ls pregunta sobre el sentit del vot d’aquesta setmana al Congrés, no per la improcedència o no de la pregunta, si no perquè consideren que torna a triomfar el marc mental del Govern espanyol. «No pregunteu què farem, sinó que què farà Pedro Sánchez. En la seva resposta hi trobareu la nostra». No és una frase textual de ningú, però és l’aire que es respira a la seu d’ERC, al carrer de Calàbria.

Mentrestant, i com que encara falten llargs dies per discórrer, els republicans accepten obertament que el ‘no’ al decret és una opció, una possibilitat. I també que, ja que aquest decret té com a origen les mateixes peticions de Pere Aragonès (va posar com a condició per assistir a la Conferència de Presidents de març que s’abordés la qüestió) se senten una mica pares d’aquestes mesures que pretenen diluir els efectes de la sobreinflació sobre els ciutadans. L’atzar no ha donat a ERC un decret fàcil de tombar, per les enormes conseqüències que tindria.

Però, amb tot, l’assumpte de l’espionatge és considerat una enorme línia vermella que no s’arregla amb «mesures cosmètiques», va dir Vilalta. És més, ja la simple cirurgia de guerra, en forma de cap tallat tampoc posaria fi al serial. Esquerra es formula massa preguntes, la majoria, fins i tot, més pròpies del benestar emocional individual que polítiques. «¿Qui espia?, ¿on és la informació que s’ha recollit?, ¿continuen espiant?, ¿quin ús es farà de la informació personal personal que ja és a les mans de qui espiava?. Les explicacions i responsabilitats, per tant, han canviat a «dimissions i explicacions». Això, i el pas del temps.