Senyor Rubiales, s’hauria de tranquil·litzar | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

Jo no l’anomenaré ‘Rubi’ perquè aquest apel·latiu carinyós només l’utilitzen els homes del cercle íntim i de poder del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol. Aquells senyors amb qui té companyonatge, negocis, peticions de favors... El que seria el ‘soft power’ de tota la vida, relacions mútuament beneficioses que voregen els límits de l’ètica sense saltar-se la legalitat (o sí). Malgrat no ser una dona pertanyent a aquest cercle, m’he pres la llibertat d’utilitzar aquest espai que em brinda EL PERIÓDICO per oferir alguns consells al senyor Rubiales. 1. S’hauria de tranquil·litzar Com que vostè es pren la llibertat de donar consells a periodistes com Ana Pardo de Vera, hauria d’estar disposat també a rebre’n. No sé si vostè hi està molt acostumat o no, però s’està davant la premsa donant explicacions, el nerviosisme no el pot portar a faltar el respecte als professionals que fan preguntes. Contesti sense entrar a valorar qui li fa la pregunta, sense voler desprestigiar el professional i, si no té resposta satisfactòria per a les qüestions que se li plantegen, admetre errors i contradiccions sempre dona una pàtina d’humilitat que mai va malament en situacions de crisi reputacional com la que vostè està travessant. 2. No utilitzi les dones i els nostres drets com a coartada per als seus negocis Ens pot semblar pitjor o millor que vostè hagi decidit sanejar els comptes dels equips de futbol espanyols i, de passada, pujar-se el sou a costa d’agafar un torneig espanyol i endur-se’l a l’Aràbia Saudita. Un ‘win-win-win’. Els oligarques saudites tenen una competició de màxim nivell mentre blanquegen el seu règim autoritari i vostès hi guanyen una fortuna. Els aficionats el segueixen per la televisió o la ràdio i els que s’ho puguin pagar se’n van d’excursió al país dels xeics. Tot correcte, senyor Rubiales. El que no té gaire sentit és intentar anar de Simone de Beauvoir i autoproclamar-se com l’aconseguidor de drets feministes al món. Vostè és un aconseguidor sí, però de diners. Presumeixi del seu compte de resultats, però no que les dones tinguin lavabos als estadis de futbol, perquè en un país on les dones són ciutadanes de segona, afirmar que vostès ho fan per elles resulta un insult a la lluita feminista. 3. Tenir filles no significa respectar les dones L’argument més utilitzat del masclisme patri per negar la seva condició és autoproclamar-se fills de dona i, els que poden, pares de dona. No l’hi recomano. Jo no sé si vostè és feminista i creu en la igualtat de drets entre homes i dones, però ja li dic jo que ser fill o pare d’una dona no garanteix res. A les proves em remeto: el 100% de la població mundial som fills o filles de dona, gairebé el 50% dels pares tenen filles i ja veu vostè com està la societat a ple segle XXI, que hem de reivindicar que som la meitat de la població i que, en la majoria de les societats del món, continuem sent discriminades pel fet de ser-ho. Senyor Rubiales, potser seria vostè més creïble com a defensor de les dones si depurés responsabilitats de les denúncies d’assetjament i tingués una directiva més paritària en la seva organització. 4. Mentir és un mal negoci El València Club de Futbol s’ha personat com a víctima en el repartiment arbitrari i injustificat, segons l’equip xe, dels diners que vostè diu que eren bàsicament per als clubs més humils. Així que la imatge de Robin Hood que vostè es va voler marcar l’altre dia en la roda de premsa no sembla respondre a la realitat del negoci que tants «pals» ha reportat als comptes dels grans clubs, de l’empresa de Gerard Piqué, de la Reial Federació i, diguem-ho també, de la seva butxaca. 5. No es victimitzi, tot i que sigui víctima Ser víctima d’un pirateig és una les violacions més greus que pot patir un home. Una dona, desgraciadament, no (senyor Rubiales, com que el veig molt conscienciat amb el feminisme, si ho vol, un dia parlem de la violència masclista). És clar que vostè ha sigut víctima d’un delicte, si és que aconsegueix demostrar-ho davant la justícia. Però d’allà a comparèixer com si la màfia li volgués tallar els frens del cotxe, hi ha un bon tros. No li recomano que es victimitzi més del necessari, perquè és una estratègia que demostra debilitat. Si vostè no té res a amagar, si la seva relació amb Piqué no li ha reportat una situació avantatjosa respecte dels seus companys de competició, si vostè està tan orgullós del que ha aconseguit i va amb el cap tan alt, no es preocupi. Tota polèmica passa, però no es passi de la ratlla amb la victimització perquè semblarà que té motius per estar intranquil.

Senyor Rubiales, s’hauria de tranquil·litzar | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

És clar que el president de la RFEF ha sigut víctima d’un delicte, si és que ho aconsegueix demostrar. Però d’allà que comparegui com si la màfia li volgués tallar els frens del cotxe, hi ha un bon tros

El més llegit