¿Què han d’aclarir davant el jutge els comissionistes del cas mascaretes?

Ja els hem vist i sentit en una seu judicial, la de la Fiscalia Anticorrupció. Però Luis Medina i Alberto Luceño encara no s’han vist cara a cara davant el jutge que porta el seu cas, el titular del Jutjat d’Instrucció número 47 de Madrid, Adolfo Carretero. Aquest dilluns tindran una oportunitat per explicar-li com va anar la seva participació en la venda a l’Ajuntament de Madrid de mascaretes, guants i tests d’antígens en el pitjor moment de la pandèmia a canvi de comissions milionàries. Les seves explicacions no van convèncer el fiscal Anticorrupció adscrit al cas mascaretes, Luis Rodríguez Sol, que després de gairebé 17 mesos d’investigació va decidir presentar una querella contra tots dos pels delictes d’estafa agreujada, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals. La llista es va veure després ampliada amb el d’alçament de béns, després de comprovar-se que es van desprendre dels béns adquirits amb uns beneficis astronòmics, malgrat que ja estaven sent investigats pel ministeri públic. ¿Com van contactar amb l’Ajuntament de Madrid? Un dels punts clau per saber fins on arribaran les investigacions judicials és saber com van contactar amb l’Ajuntament de Madrid per oferir-se per adquirir mascaretes a la Xina just en el moment que eren el producte més cotitzat. Anticorrupció afirma en la seva querella que «la persona que inicialment va contactar amb l’Ajuntament de Madrid va ser Luis Medina, aprofitant la seva condició de personatge conegut de la vida pública i la seva amistat amb un familiar de l’alcalde» madrileny, José Luis Martínez-Almeida. Es tracta del seu cosí «el guapo», l’advocat Carlos Martínez-Almeida. Així van arribar a la coordinadora general de Pressupostos de l’Ajuntament, Elena Collado, amb qui ja només va tractar Luceño per formalitzar els contractes i, en un moment donat, fins i tot fer broma i demanar-li una medalla per la seva tasca. El regidor madrileny afirma que el seu cosí només li va facilitar un correu electrònic a què dirigir-se i que mai ha sigut cridat a declarar per Anticorrupció, cosa que exclou qualsevol tracte de favor. ¿Per què cobren comissions tan altes? En els tres contractes firmats entre l’Empresa de Serveis Funeraris i Cementiris de Madrid i l’empresa malaia de San Chin Choon es van firmar tres contractes. Les comissions pagades per les mascaretes van ser el 60% del que va pagar l’entitat municipal, el 81% amb els guants i el 71%, amb els tests, tot i que hi havia una partida que ni servia per detectar el virus. Aquest és el punt on més poden diferir les versions dels dos imputats, perquè Medina assegura que el que ell va cobrar forma part del marge previst en aquest tipus de negocis i Luceño el va enganyar, perquè va cobrar tres vegades més que ell. Pel que fa a les mascaretes, el primer va cobrar un milió de dòlars i el segon, tres, i pràcticament en la mateixa proporció es van repartir la dels guants. En els tests és on hi ha menys diferència (915.000 dòlars va cobrar Medina i 2,1 milions, Luceño). Quan Collado, al comprovar el preu a què es venen en un supermercat, adverteix que han sigut estafats amb els guants, Luceño li torna 4 milions de la seva comissió, tot i que ho fa passar com que ha negociat amb l’empresa malaia. ¿Per què aporten documents falsos per justificar-ho? L’empresa madrilenya va pagar a la malaia un total d’11.14.330 dòlars mitjançant transferències a un compte del Malayan Banking Berhard (Maybank). Des de Malàisia, Luceño va rebre 5,1 milions de dòlars a la seva entitat bancària de Madrid, que li va demanar que justifiqués el moviment. Ell ho va fer aportant diversos documents que van resultar falsos, entre els quals una carta en què es presenta com a agent exclusiu de la companyia malaia per al subministrament i obtenció de carn congelada (inclosos productes de protecció sanitària) per a la seva importació i exportació a la Xina. Tots els va fer Luceño, segons Anticorrupció. I va repetir l’operació quan Medina es va trobar en la mateixa situació, quan el seu banc va rebre una transferència d’un milió des de Malàisia. ¿Per què van gastar tan ràpid els diners? Cap dels dos va tardar a gastar els diners rebuts. Luceño va gastar 60.000 euros en una estada en un hotel, es va comprar tres rellotges Rolex i set cotxes d’alta gamma (només un, el Ferrari, costava 355.000 euros), així com una vivenda a la localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón per 1.107.400 euros. Per la seva banda, Medina es va comprar un iot per 325.515 euros al que va posar el nom de ‘Feria’ en honor al títol nobiliari familiar i va invertir en títols financers. Per garantir la responsabilitat civil a què tots dos poden ser condemnats, el jutge Adolfo Carretero els ha imposat sengles fiances. Al no poder cobrir-les amb els béns en el seu poder, perquè se n’han desprès, va decretar l’embargament dels seus béns i en el cas de Medina de l’herència de la seva àvia que li pugui correspondre. En les seves compareixences davant el fiscal, aquest els va advertir que cometrien un nou delicte d’alçament de béns si se’n desprenien d’algun, perquè els estava investigant formalment.

¿Què han d’aclarir davant el jutge els comissionistes del cas mascaretes?

Els imputats Medina i Luceño compareixen aquest dilluns per primera vegada davant el jutge que instrueix la causa oberta en contra seu

S’investiguen els delictes d’estafa agreujada, falsedat en document mercantil, blanqueig de capitals i alçament de béns

El més llegit