ERC avisa: o Pedro Sánchez mou fitxa davant el ‘Catalangate’, o un ‘Vietnam’ en cada votació del Congrés

«Fa un any que em van avisar», reconeix a aquest diari una de les persones espiades mitjançant el software ‘Pegasus’. «De fet, ja ni me’n recordava», sentencia. L’independentisme ha tingut temps de digerir els fets i preparar una resposta, al capdavant de la qual s’ha col·locat el president, Pere Aragonès. L’espionatge de 67 independentistes per mor de la seva activitat política i sense indicis de delicte en una democràcia és prou greu per no passar desapercebut. La resposta ha sigut preparada i gradual. Cada dia, un pas de rosca. Tot a expenses de la reacció de Pedro Sánchez, que en els cinc primers dies de crisi no ha obert la boca i ha deixat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depèn el CNI, s’exposés. De fet, sobre l’esquena de Robles descansa bona part de la tranquil·litat o tempestivitat amb què el PSOE afronti els pròxims mesos. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, preocupada pel pla econòmic del Govern central com a resposta a les seqüeles de la guerra a Ucraïna, va anticipar que seria Robles qui donaria resposta a tot al Congrés. La gradualitat en la resposta catalana ha fet que del refredament de relacions, del primer dia, s’hagi passat ja a la «inviabilitat» de donar suport parlamentari al Govern central. «En funció de les decisions que prengui o no Sánchez, el Govern i ERC prendran les seves», va explicar Aragonès, sota la mirada dels lleons del Congrés dijous. Escenari obert Tot està obert, doncs. Res decidit i tot és possible. Però si el Govern central continua responent amb un silenci eixordador a l’escàndol que ha propiciat que la presidenta de l’Europarlament ofereixi anàlisis gratis dels mòbils als eurodiputats, ERC es disposa a canviar l’escenari a Madrid. Els republicans preveuen, potser des de fa setmanes o fins i tot mesos, deixar d’oferir la pau que segueix la condició de soci preferent per moure’s a un estat de bel·licositat que suposi negociar totes i cada una de les mesures que arribin a la Cambra baixa. Un petit «Vietnam» en cada votació. Diversos ‘vietnams’ a la setmana. Tot això a un any i mig de les eleccions generals i amb un bloc de dretes més que consolidat i del qual només es pot conèixer el repartiment de forces entre el PP i Vox. ¿Per què un «Vietnam» en cada negociació i no, simplement, un no a tot? Bàsicament perquè, com ja va explicar Aragonès, la part catalana no pot ser la primera perjudicada de l’acció de càstig. L’exemple palmari són els Jocs Olímpics. Si es desitgen perquè poden ser dinamitzadors per a l’economia del Pirineu i per les inversions que hi poden recaure, tallar aquest fil amb el Govern central aniria en detriment d’aquesta part de Catalunya. Amb la mirada posada en l’horitzó immediat, apareix la votació per convalidar el decret de mesures econòmiques per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna. Es pot recordar que la condició ‘sine qua non’ d’Aragonès fa unes setmanes per acudir a la Conferència de Presidents de La Palma (illes Canàries) va ser, precisament, que es debatés i aprovés un paquet de mesures pal·liatives per als efectes de la guerra en l’economia local i unes ajudes a l’acollida de refugiats ucraïnesos, salvaguardant les competències estatutàries catalanes. A la recerca d’un cara a cara I és en aquest context on altes fonts del Govern apunten que, amb més o menys gesticulació o suspens, «es deixarà passar el decret». No és la millor setmana del món per a la realpolitik, però on n’hi ha hagut, sempre en queda. ¿Què demana ERC per deixar de remoure el vesper parlamentari? Abans que res, una reunió cara a cara entre Aragonès i Sánchez, assenyalen aquestes fonts, que, sense solució de continuïtat, insisteixen que amb la cita no n’hi ha prou, sinó que es necessita que el president del Govern central hi aporti explicacions i mesures. I depuri responsabilitats. Perquè, argüeixen des del Govern, i aquí repeteixen les paraules d’Aragonès en un mitjà estatal, «casos com aquest es resolen a Europa amb la caiguda d’algun membre del Govern o fins i tot del Govern sencer». Com dient. Els republicans consideren que la situació, en l’àmbit internacional, no és còmoda per a l’Executiu de Sánchez, ja que se l’està enquadrant en «el bàndol de Polònia i Hongria». Per ells «es va muntar la comissió d’investigació per ‘Pegasus’, però és per Espanya que es revisaran els mòbils» i afegeixen, per tancar el cercle, que el ‘The Washington Post’, el mitjà que va destapar l’escàndol ‘Watergate’, d’on s’ha pres el sufix per compondre allò de ‘Catalangate’, va publicar divendres una duríssima editorial en la qual s’assenyala que «quan les democràcies incorren en violacions de les llibertats civils tan flagrants com sembla que ha passat a Catalunya, mereixen una condemna». «Fins al moment, la resposta que ha donat el Govern del PSOE és la mateixa que la que hauria donat el PP si s’hagués trobat en aquest compromís. Ha de moure’s», exhorta un republicà, a mig camí de l’imperatiu i del desig.

ERC avisa: o Pedro Sánchez mou fitxa davant el ‘Catalangate’, o un ‘Vietnam’ en cada votació del Congrés

Els republicans poleixen la seva futura estratègia per si el Govern evita assumir responsabilitats

Esquerra s’inclina per permetre l’aprovació del decret de mesures econòmiques per la guerra d’Ucraïna

El més llegit