La legal opacitat del CNI i les seves armes secretes

«No el tenim ni l’utilitzem; i no em demani que negui per altres», diu un executiu del Ministeri de l’Interior al ser preguntat aquests dies pel Pegasus. A hores d’ara, ningú ha desmentit encara l’ús del ‘software’ israelià d’assalt a mòbils per part dels serveis espanyols d’Intel·ligència durant l’esclat del procés, malgrat que, com s’encarrega de recordar una de les fonts policials d’Informació preguntades, «pot ser que hi hagi proves de l’ús del Pegasus, però no n’hi ha de qui ha sigut; i sobre el procés hi tenia interès Espanya... i França, i Rússia, i els Estats Units, i el Regne Unit, i Alemanya, fins i tot el Marroc». En aquest cercle sense sortida roden les sospites sobre l’espionatge a dirigents independentistes, després que Defensa, el ministeri que administra el CNI, remarqués taxativament que «el Govern no treballa fora de l’Estat de dret», sense dir res més. Això no vol dir, com apuntaven les no-respostes de la ministra portaveu aquest dimarts després del Consell de Ministres, que el CNI no hagi fet servir el Pegasus. De fet, cap dirigent governamental podria confirmar ni negar que aquest ‘software’ –o el seu símil també israelià Candiru– és a la panòplia del servei d’intel·ligència: és matèria reservada tant si hi és com si no. Ho diu l’article 5 de la Llei Reguladora del Centre Nacional d’Intel·ligència. Són «informació classificada, amb el grau de secret» no només les activitats del CNI, també la «seva organització i estructura interna, mitjans i procediments, personal, instal·lacions...». És l’article a què al·ludia aquest dimecres al Congrés l’exdirector del CNI, el tinent general Félix Sanz Roldán, quan els mitjans li han preguntat pel Pegasus i ha contestat: «En absolut ho puc confirmar, ni desconfirmar». I ha afegit que «hi ha una llei clara per la qual el CNI no pot parlar dels seus mitjans, ni els seus procediments, ni les relacions amb tercers». També hi ha, tanmateix, un àmbit no judicial en què ho pot revelar: la comissió de Despeses Reservades del Congrés... sense constituir encara. Informació sense límit Informació sense límitMés enllà de l’assalt amb el Pegasus als mòbils de polítics i activistes, que es comença a donar per descomptat, avancen els dubtes sobre el límit d’aquest espionatge; o sigui, si devia mirar només aspectes estratègics, de l’objectiu de la investigació, i deixar al marge els de la vida privada o altres intimitats. Un exagent operatiu del CNI, i abans funcionari del Cesid, aclareix que no, perquè «una investigació del centre és una instrucció judicial. En una missió d’adquisició d’intel·ligència interessa tota la informació; tota. Tota la informació és pertinent. Ja després, en la fase d’anàlisi, es decideix quanta i quina informació és molt rellevant, rellevant o poc rellevant». No obstant, en altres precedents d’investigacions del CNI el resultat ha sigut pobre malgrat la suposada disponibilitat de mitjans. Fer servir–o no– el Pegasus no va impedir que la intel·ligència espanyola no trobés les urnes de l’1-O el 2017. De la mateixa manera, tanmateix, les investigacions sobre suposades activitats terroristes d’integrants dels CDR el 2019 han acreditat com el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, amb mètodes menys cridaners, esbrinava de què parlaven els seus objectius fins i tot a través de l’aplicació Signal, que es va fer popular entre els activistes independentistes. La mateixa font explica que, en el seguiment que diferents cossos de seguretat fan d’un fenomen que s’erigeix com una amenaça, «mirar els mòbils és molt important... però no menys que comptar amb informants i col·laboradors».

El més llegit