¿Com, qui i quan es pot intervenir el mòbil d’una persona? ¿Pot fer-ho el CNI?

La Constitució espanyola protegeix les comunicacions personals i això inclou aquest petit ordinador que tots portem a sobre i anomenem mòbil. Per això l’escàndol que ha suposat que l’organització Citizen Lab, vinculada a la Universitat de Toronto, hagi ampliat en un nou informe la conclusió que va donar a conèixer fa uns anys de què els telèfons mòbils de 67 líders independentistes, entre els quals el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els seus antecessors, així com parlamentaris, advocats i líders sobiranistes van ser infectats amb la tecnologia de ciberespionatge israelià Pegasus, propietat de l’empresa israeliana NSO Group i només a la venda per a governs. Malgrat les males pràctiques que s’han pogut cometre, la legislació espanyola és tremendament protectora del secret de les comunicacions. En una circular de la fiscalia (document intern per unificar l’actuació del ministeri públic a tot Espanya) s’afirma que l’obligatorietat que només l’autoritat judicial sigui competent per «autoritzar el sacrifici del dret al secret de les comunicacions», tant per decretar-lo, com per controlar-ne el desenvolupament, la pròrroga i el cessament de la intervenció, «suposa un plus garantizador que va més enllà de les exigències del Conveni Europeu de Drets Humans. Imprescindible autorització judicial L’article 579 de la llei d’enjudiciament criminal estableix que «el jutge podrà acordar, en resolució motivada, la intervenció de les comunicacions telefòniques del processat, si hi hagués indicis d’obtenir per aquests mitjans el descobriment o la comprovació d’algun fet o circumstància important de la causa». Afegeix que «podrà acordar, en resolució motivada, per un termini de fins a tres mesos, prorrogables per períodes iguals, l’observació de les comunicacions postals, telegràfiques o telefòniques de les persones sobre les quals existeixin indicis de responsabilitat criminal, així com de les comunicacions que facin servir per realitzar les seves finalitats delictives». L’excepció són «en cas d’urgència», les investigacions que es realitzin per «esbrinar delictes relacionats amb l’actuació de bandes armades o elements terroristes o rebels», perquè llavors la intervenció «podrà ordenar-la el ministre de l’Interior o, en el seu defecte, el director de la Seguretat de l’Estat, comunicant-ho immediatament per escrit motivat al jutge competent, qui, també de forma motivada, revocarà o confirmarà la resolució en un termini màxim de 72 hores des que va ser ordenada l’observació». En el cas del procés, els encausats van ser processats per rebel·lia (tot i que només se’ls va condemnar per sedició), cosa que permetria aquesta via, almenys per a alguns dels presumptament espiats, però tant des d’Interior com des de Defensa s’ha negat haver utilitzat aquest programa per policia o Guàrdia Civil. Canvi legal per Perote La Lecrim es va veure completada el 2002 amb la llei reguladora del control judicial prèvia del Centre Nacional d’Intel·ligència, amb la qual es va intentar evitar que tornessin a produir-se pràctiques com les que van suposar la condemna de l’excoronel Juan Alberto Perote per l’anomenat cas de les escoltes del Cesid (antecessor del CNI). En aquesta sentència, el Tribunal Suprem afirmava que «l’existència d’una finalitat legítima, la satisfacció de la qual beneficia a tots, inclòs el mateix sistema democràtic, no pot suposar la creació d’espais d’impunitat per als qui contribueixen a assolir-la, quan en la utilització d’aquests mitjans o amb abús d’aquests, es depassin les fronteres del constitucionalment admissible s’endinsin en actuacions de caràcter delictiu». El que es va establir el 2002 va ser que qualsevol actuació que pugui afectar la inviolabilitat del domicili o al secret de les comunicacions per part del CNI havia de ser també autoritzada pel jutge, però en el seu cas, un magistrat del Tribunal Suprem designat per a aquest objectiu. Des del 2014 és Pablo Lucas, i el magistrat designat per substituir-lo en aquesta tasca en cas de ser necessari, Andrés Martínez-Arrieta. ¿Pot ser legal Pegasus? Amb la legislació espanyola a la mà la resposta a les pràctiques que han transcendit de com la tecnologia israeliana afecta la privacitat de les seves víctimes la resposta sembla clara. Però difereix segons les fonts a les quals es pregunti. Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO que la legalitat no la marca el programa o la metodologia elegida per fer la intervenció, sinó si va comptar amb autorització judicial o no i recorden que les proves obtingudes pel CNI mai poden ser utilitzades en un procediment judicial, perquè els serveis d’intel·ligència mai actuen com a policia judicial. Des de l’entorn dels independentistes afectats descarten aquesta autorització prèvia i fins i tot la participació del CNI, perquè consideren que no li hauria fet falta per recórrer a la tecnologia israeliana per intervenir les seves comunicacions. I sospiten que els seus resultats, tot i que no puguin incorporar-se legalment als procediments judicials, es filtren en informes dels cossos de seguretat de l’Estat, que sí que actuen com a policia judicial.

¿Com, qui i quan es pot intervenir el mòbil d’una persona? ¿Pot fer-ho el CNI?

La legislació espanyola sobre intervencions telefòniques és clara: només és possible amb autorització judicial

El més llegit