Als ulls d’un profà, els grans mals del segle XX van ser larvats als anys 20. De la mateixa manera que l’era de benestar mai vista en la història de la humanitat va sorgir de les decisions que es van prendre en la dècada dels 50. El 1922, la inflació a Alemanya va ser del 70% com a conseqüència dels pagaments als quals havia de fer front per haver perdut la Primera Guerra Mundial. El 2022, la inflació germànica és del 7,5% com a conseqüència de la seva dependència del gas rus. El món d’avui és, en bona mesura, el resultat de la forma com va acabar la guerra freda posterior a la derrota de Hitler. El 1922 s’anaven configurant els partits comunistes a mig món, encoratjats per la Rússia de Lenin. El 2022, l’extrema dreta governarà una autonomia dins de la UE encoratjada per la França de Le Pen. El 1922, Espanya bombardejava el Marroc i el 2022 ha decidit convertir-se en el seu aliat. 100 anys després, la lluita per les matèries primeres i l’energia, l’extremisme ideològic i la geoestratègia tornen a convulsar la política. Sort que Fukuyama va proclamar el final de la història.