Pablo Iglesias, «whisky i cigarret de picadura» per acomiadar la política

Pablo Iglesias va baixar de l’escenari de la seu de Podem. Va pujar al terrat de l’edifici del madrileny barri de Pueblo Nuevo, va obrir una cervesa i es va abraçar amb els seus companys. Era la matinada del 5 de maig i acabava de dimitir. Citant Silvio Rodríguez s’havia acomiadat de tots els seus càrrecs, tant orgànics com institucionals. Després se’n va anar a casa amb Irene Montero. Es van abraçar i, un cop va estar sol, es va servir un whisky i es va fumar un «cigarret de picadura». «Estava molt content», resumeix l’exvicepresident al llibre ‘Verdades a la cara’, de l’editorial Navona. En una desena d’entrevistes al periodista d’Eldiario.es Aitor Riveiro, Iglesias desgrana alguns dels moments clau dels set anys que van transcórrer des que va néixer Podem al teatre del Barrio, a Lavapiés, fins que va abandonar la primera línia de la política, amb un whisky i un cigarret a la mà. «Déu meu, quina meravella. El que m’he tret de sobre», va pensar l’endemà, en la soledat del xalet de Galapagar que tants maldecaps li va donar però del qual no es penedeix. La decisió L’exlíder d’Unides Podem va dimitir pels resultats obtinguts en les eleccions madrilenyes del 4 de maig. Havia renunciat a la vicepresidència segona del Govern per competir amb Isabel Díaz Ayuso i evitar que el partit morat desaparegués del Parlament autonòmic. Això últim ho va aconseguir, però la dreta va obtenir la majoria. Va ser llavors quan va veure el moment oportú, que feia temps que esperava, per renovar els lideratges tant a Podem com en l’espai confederal. Iglesias relata al llibre de més de 300 pàgines que va ser l’estiu de 2020 quan va prendre la decisió de cedir el timó d’Unides Podem a Yolanda Díaz. La convocatòria de les eleccions a Madrid després de la moció de censura a Múrcia va suposar una finestra d’oportunitat: «S’havia de trobar el moment precís. I el moment es va presentar». Isa Serra, imputada, no podia ser la candidata; Alberto Garzón va rebutjar l’oferta; Irene Montero va fer un pas endavant, però Iglesias va acabar acceptant la responsabilitat. «Havia de fer-ho jo, per moltes raons que van començar a caure com una allau al meu cap», assegura. «En aquelles eleccions hi havia un risc real de quedar-nos fora de l’Assemblea de Madrid i, en aquestes circumstàncies, fer la transició amb Yolanda hauria sigut molt més complicat», relata Iglesias. La decisió la va prendre tres dies abans de fer-la pública amb un vídeo publicat al compte de Facebook del partit. Díaz no n’estava al corrent. «Si l’hi hagués comunicat no m’hauria deixat fer-ho», sentencia l’exdirigent morat, que recalca que l’actual vicepresidenta «es va assabentar alhora que la majoria dels espanyols». El futur Sobre la vicepresidenta, Iglesias diu poca cosa. Reconeix que té «grans expectatives electorals» i que és un «lideratge inequívoc». Però res més. Això sí, sobre el projecte que Díaz té entre mans s’atreveix a comentar algunes idees. «Tinc la meva opinió sobre quin és el paper dels partits i, en particular, d’una força política com Podem. És una opinió que ve de fa temps, que sempre ha volgut reconèixer el que aporten les organitzacions polítiques», assegura, en contra de la recepta de Díaz que els partits no s’han de situar en el centre. Però és només una opinió. La de qui veu la tempesta des de la finestra després d’haver estat sota la pluja. «Em preocupa molt la situació política, però disfruto com mai de la família i dels amics, que diuen que fins i tot se’m veu més jove. Què més es pot demanar», diu.

Pablo Iglesias, «whisky i cigarret de picadura» per acomiadar la política

L’exvicepresident relata al llibre ‘Verdades a la cara’ com va prendre la decisió de cedir el lideratge Yolanda Díaz

El més llegit