«El PP no dilatarà la renovació del CGPJ i el Tribunal Constitucional»

Enrique López, el que va ser secretari de Justícia, Interior i Administracions Públiques del Partit Popular sota la presidència de Pablo Casado des del 13 de gener del 2020, s’ha «evaporat», al cessar juntament amb la direcció del president anterior. Això no suposaria cap misteri si no fos per un fet: és un dels polítics que va fer esforços públics per aconseguir el beneplàcit d’Alberto Núñez Feijóo a fi de sobreviure amb el nou equip, des de posar-se a la seva disposició fins a saludar el primer nomenament del nou president, el de Cuca Gamarra, com a secretària general, a qui va qualificar, paternalment, com un pas de Feijóo en la «bona direcció». Alberto Núñez Feijóo va anunciar, el 3 d’abril, a la primera reunió del comitè executiu posterior al congrés extraordinari, a Sevilla, que Esteban González Pons, vicepresident i portaveu adjunt del PP europeu, seria vicesecretari Institucional, funció a què s’afegeixen les de Justícia i Interior. Feijóo no ha aclarit si l’antiga secretaria que ocupava López –en què va succeir Rafael Catalá- seguirà endavant ni qui podria ser-ne el titular. No obstant, sí que ha definit un assumpte que ocuparà les pròximes negociacions de pactes amb el govern de Pedro Sánchez: qui les portarà és González Pons. «Reprendrem les negociacions amb el govern sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional (TC) sense dilacions», va assenyalar aquest dimecres des de Brussel·les en una conversa amb EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Davant el fet que vencen a mitjans de juny mandats de quatre magistrats del TC, entre ells els del president Pedro González Trevijano i el vicepresident Juan Antonio Xiol, González Pons va assenyalar: «Si bé no és la nostra prioritat principal i ho és per al Govern, volem iniciar els contactes una vegada que fem la nostra composició de lloc i insisteixo: no dilatarem el procés». Sobre la secretaria de Justícia i Interior a l’organigrama del PP, González Pons assenyala que segueix pendent resoldre sobre el seu futur. «No s’ha decidit encara si continuarà tal com estava configurada. Però, en qualsevol cas, si es resol que continuï i s’anomena algú al capdavant, aquesta secretaria dependrà de la vicesecretaria Institucional». És a dir: de González Pons. Interlocutor de Bolaños L’interlocutor del ministre de la Presidència del govern, Félix Bolaños, no serà, doncs, la secretaria general del PP, Cuca Gamarra, com va passar a l’època de Pablo Casado, en què el protagonisme va recaure en Teodoro García Egea, sinó Esteban González Pons. Això no suposa que Núñez Feijóo estigui absent. Fonts consultades assenyalen a aquest diari que el nou líder del PP té prevista una reunió amb el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial des del 2013, Carlos Lesmes, en pròximes dates per analitzar la situació. Lesmes, precisament, ha convocat un ple del CGPJ per al 20 d’abril a fi d’aprovar l’informe sobre l’avantprojecte de la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i la garantia dels drets de les persones LGTBI. Alguns vocals del CGPJ, incloent-hi el mateix president, comptaven que aquest podria ser l’«el ple de l’adeu» de l’òrgan dels jutges ja caducat. L’«evaporació» o mutis pel fòrum d’Enrique López suposa un canvi en el model de negociacions de renovació del CGPJ. Durant l’època de Casado es va implantar un doble canal: Bolaños-García Egea i López-Juan Carlos Campo, llavors ministre de Justícia. Ara hi haurà un sol canal directe. I abans d’acordar definitivament la possible renovació, Feijóo i Sánchez es reuniran per donar l’impuls final. La foto, vaja. González Pons no comença de zero, però, segons fonts consultades, revisarà els nomenaments en repòs dels vocals propis. I s’esperen canvis de persones. Això podria portar al PP i Unides Podem, si és que el PSOE li dona oportunitat de participar, a introduir també algunes modificacions. Substitucions garantides L’acord preliminar posat en pràctica pel PP-PSOE en algunes de les institucions renovades parcialment– per exemple, el Tribunal Constitucional– consisteix a no fer qüestionaments respectius dels candidats proposats. Segons ja hem informat, amb renovació del Poder Judicial o sense, la cobertura de les quatre vacants i d’una cinquena per malaltia al TC està pràcticament garantida. Perquè el TC ha de resoldre dos recursos d’inconstitucionalitat –del PP i Vox- contra la llei orgànica del 2021 que prohibeix fer nomenaments al CGPJ caducat. El TC podria, segons magistrats consultats, declarar parcialment inconstitucional la llei orgànica amb l’argument que nomenar els dos magistrats al TC que correspon al CGPJ no pot ser prohibit per una llei que està per sota de la Constitució, que obliga a renovar l’òrgan en termini. Això permetria a l’actual CGPJ fer les dues designacions que es completarien amb els altres dos magistrats que toca nomenar el Govern. El nomenament dels nous magistrats implicarà l’elecció del nou president del Tribunal Constitucional, segons estableix la llei orgànica d’aquest òrgan. Un canvi de president en el context d’un canvi de la majoria, que passarà del sector conservador al sector anomenat progressista. Es perfila així, segons es palpa en l’ambient, la substitució de Pedro González Trevijano per Cándido Conde-Pumpido, magistrat del TC des del 2017, exmagistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem i exfiscal general de l’Estat.

«El PP no dilatarà la renovació del CGPJ i el Tribunal Constitucional»

Esteban González Pons assegura que si bé no és la seva prioritat, el Partit Popular ho posarà tot de la seva part perquè el procés arribi a bon port

El més llegit