Feijóo imposa la seva successió en un congrés amb un únic candidat per al PP de Galícia i la Xunta

Alberto Núñez Feijóo, president encara de la Xunta de Galícia i líder del PP estatal, marca el camí que cal seguir per afrontar la seva successió a Galícia. Aposta per celebrar un congrés per designar el seu relleu al capdavant del partit amb una llista única que permeti dur a terme en paral·lel el relleu orgànic amb l’institucional i deixar els dos llocs en mans de la mateixa persona, i alerta contra el «greu error» que suposaria passar d’un hiperlideratge a un poder de les baronies provincials. A mitjans de maig dimitirà com a president de l’Executiu gallec. El referent dels populars va exposar les seves preferències per afrontar el seu relleu després de 16 anys de lideratge intern i 13 de presidència de la Xunta en una entrevista en ‘La Voz de Galicia’, celebrada divendres, el mateix dia en què es va negar a concretar si apostava per un congrés després del Consello. El PP de Galícia viu un moment de tensió i incertesa, perquè Feijóo no ha concretat qui assumirà el comandament de la Xunta ni si hauria de mantenir-se el model actual amb les regnes del Govern i del partit en la mateixa persona. En aquesta conjuntura, el baró provincial d’Ourense, José Manuel Baltar, i el de la Corunya, Diego Calvo, van moure fitxa per guanyar terreny en el procés successori, i van reclamar un congrés i van evitar recolzar Alfonso Rueda, vice president primer de la Xunta, malgrat ser el favorit. Davant aquesta situació, ha crescut la sensació interna que resulta imprescindible un congrés atesa l’opció que la junta directiva del PP nomeni successor a dit, no només per mantenir la coherència de Feijóo, que va demanar el mateix model a Sevilla per rellevar Pablo Casado, sinó perquè els poders interns tinguin temps de moure fitxa i guanyar pes, com va revelar aquest diari en diverses informacions. Feijóo assumeix aquesta tesi interna. «No s’ha de tenir por dels congressos», va exposar aquest diumenge abans de donar a conèixer la seva opinió, malgrat no haver convocat la direcció gallega ni haver parlat amb tots els barons provincials, com ell mateix va reconèixer. «Crec que cal fer un congrés», va dir, i va assegurar que podria fer-se en un mes. La inèdita dimissió de Feijóo —mai un president de la Xunta no havia deixat el càrrec per voluntat pròpia— genera la necessitat d’afrontar dos processos. L’institucional i l’orgànic. En el PP gallec es creu que primer s’hauria de tancar aquest últim perquè el nou president de la Xunta no s’arrisqui a anar a un conclave i a sortir-ne debilitat si no compleix les exigències dels poders interns. Feijóo va mirar de concretar alguna cosa més expressant el seu rebuig de la bicefàlia i d’un congrés de confrontació per deixar la Xunta i el partit a les mateixes mans. «Si hi ha un acord dels companys en una candidatura de recolzament ampli, les coses podrien anar en paral·lel», va declarar. «Crec que un congrés de coincidència majoritària per al PP de Galícia és la millor fórmula per elegir el president del partit i això pot ser perfectament compatible amb una sessió d’investidura en el Parlament traçada de manera paral·lela», va opinar. Atès que aposta per dimitir de la Xunta «abans de mitjans de maig» i que el congrés del PP tardaria un mes a organitzar-se i que vol «ventilar-lo al maig», l’escenari més possible és que la direcció dels populars gallecs convoqui el conclave la setmana vinent o després de Setmana Santa. En aquest punt, Feijóo va reiterar els seus missatges d’unitat i estabilitat, tot i que també va incorporar un dard destinat aparentment als barons provincials de la Corunya i Ourense, que van agitar el vesper reclamant un congrés. Van recordar els seus resultats electorals en un moviment per reclamar més pes. «No observo cap indicador de preocupació. Ho resoldrem com ho hem resolt fins ara. Tret que no ens adonem que l’objectiu és el lideratge social, no el lideratge del partit», va alertar, abans d’advertir que una «mala successió» tindria un cost electoral en les municipals del 2023, precisament la batalla dels barons provincials. «Ens dedicarem poc temps a nosaltres i dedicarem el temps necessari als altres», va afegir després de recordar, en al·lusió només a l’oposició, que «la gent està farta de la inestabilitat, dels egos, de les frivolitats, dels problemes orgànics». El PP ha viscut des del 2009 sota un hiperlideratge més fort que el que va ostentar Manuel Fraga, que durant les seves quatre legislatures va haver de lidiar amb la guerra entre boines i birrets, i va haver de cedir pes en elaboració de llistes o designació de consellers a José Luis Baltar (Ourense) i Francisco Cacharro Pardo (Lugo), els grans barons de l’interior. A mesura que Feijóo va anar acumulant majories absolutes i aquests veterans van anar cedint terreny, el comandament del PP va quedar cada vegada més concentrat en mans del primer, que ahir va alertar contra una tornada al partit de quotes i de «les baronies provincials», just la setmana en què Diego Calvo va demanar, a ‘Faro de Vigo’, per a la Corunya, pes en l’era post-Feijóo. «Hem tingut el millor resultat en unes eleccions autonòmiques i, a més, representem una província que suposa més del 40% de la població i del PIB. És la província que més aporta a Galícia; en conseqüència, el PP de la Corunya ha d’estar representat en el PP de Galícia. Ha de tenir el seu pes específic, el que li correspon», va declarar el baró corunyès. La resposta de Feijóo va ser clara sobre la tornada de les baronies provincials. «Seria un error greu [...] Un partit que torni al passat no representarà el futur i seria un error greu. No ho recomano a ningú; no acabaria bé», va concloure.

Feijóo imposa la seva successió en un congrés amb un únic candidat per al PP de Galícia i la Xunta

El líder del PP dimitirà com a president del Govern gallec a mitjans de maig, mes en què vol tancar el seu relleu

Enquesta sobre eleccions generals: l’‘efecte Feijóo’ acosta el PP a un govern amb Vox

Núñez Feijóo supera Díaz i Sánchez en valoració i preferències

PERFIL MULTIMÈDIA | Alberto Núñez Feijóo: l’home que sabia esperar, per Antón Losada

El més llegit