Jordi Sànchez: «Jordi Turull seria un gran secretari general de Junts»

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) no només no deixa Junts, sinó que marca el camí apostant per Jordi Turull com a secretari general d’un partit que creu que ha de ser més eficient i coherent davant opcions minoritàries basades en els sentiments i l’aplaudiment fàcil. Parla de la seva decisió de no continuar com a secretari general com un toc d’atenció. Però, ¿se’n va també perquè no se li ha respectat l’autoritat? No, no l’he sentit lesionada. La meva és una decisió estratègica. Junts està en un dilema: la necessitat de fer un nou pas, estructurar-nos de forma molt més eficient, integrant més les diverses sensibilitats i donant-nos una lleialtat de grup que no sempre ens hem donat prou. JxCat té la necessitat de fer un pas endavant i per això es requereix que els lideratges prioritzem la lleialtat de grup. «Hem de ser més eficients integrant sensibilitats i donant-nos una lleialtat que no sempre ens hem donat» ¿Què farà a partir d’ara? Ja ho tinc pensat. La meva voluntat és continuar treballant en equip i apostant per Junts, formant part de l’equip. El partit ha de polir com s’imagina liderant el procés cap a l’autodeterminació i com lidera l’acció del bon govern. Vostè demana ser coherent entre el que es diu i el que es fa. Quan la presidenta del Parlament va fer promeses en el cas Juvillà o sobre la culminació de la independència si torna l’expresident Carles Puigdemont, ¿s’estava faltant a aquesta coherència? El problema no va ser el cas Juvillà o la conducta de la presidenta Laura Borràs. El problema va ser del conjunt de les forces independentistes. Jo he sigut curós a no buscar l’aplaudiment fàcil si no hi pot haver un fil conductor. Hi ha persones que diuen que el 2029 serem un estat independent per la teoria de la matemàtica de la història. «La meva voluntat és continuar apostant per Junts, formant part de l’equip» Aquesta no la sabia... Sí. Quan dius això en un auditori, la gent s’emociona perquè vol que el país sigui independent. Però cap dirigent ho pot argumentar. ¿A Junts hi ha un excés d’aquest independentisme? A Junts, no. Hi ha un sector de l’independentisme molt decebut del resultat del 2018 i el 2019 quan vam ser incapaços de donar una resposta forta, i es refugia en aquesta mirada. Una mirada que s’escapa de la racionalitat i es refugia en els sentiments. Ha passat en un sector petit de l’independentisme i en un sector de l’unionisme. El més important és que la majoria dissenyem una estratègia eficaç per plantejar un nou pols a l’Estat. «Hi ha un sector de l’independentisme decebut que es refugia en els sentiments. El més important és dissenyar una estratègia eficaç» ¿Com es pot fer créixer l’independentisme, segons el seu parer? Avançant en una posició, que no hem sabut fer, de treballar entre les formacions independentistes per trobar un mínim comú denominador per plantejar a l’Estat una demanda que avui no plantegem. L’independentisme a Madrid dialoga de forma fragmentada. Hem de tornar a veure una societat civil mobilitzada i institucions que parlin de tu a tu amb l’Estat. Parlant de mobilització, l’eurodiputada per Junts Clara Ponsatí afirma que la independència sí que val una vida humana... No he sentit l’entrevista. Vinc de la cultura no-violenta. La no-violència no és indiferència ni passivitat. Hem d’estar disposats a assumir les conseqüències. ¿Què vol dir? És l’essència de la no-violència. La gestió del conflicte des del respecte als valors del teu adversari. No posar en risc la vida del teu adversari, però desencallar la injustícia que pateixes amb resistència no-violenta i desobediència. «Laura Borràs serà lleial a les decisions que prenguin. No tinc queixa de deslleialtat per la seva banda» Després de la manifestació massiva del 3 d’octubre del 2017, ¿per què no es va fer cas a la proposta que van fer Jordi Cuixart i vostè de convertir aquesta acció en una concentració permanent? ¿Qui va decidir no fer-ho? Hi haurà temps per parlar-ne en un altre moment. El 3 d’octubre perdem la gran oportunitat perquè no sabem llegir el moment històric. L’error més greu del meu activisme des de 1981 és no haver sabut llegir el 3 d’octubre què s’havia de fer. Jo tenia una proposta per a una mobilització civil permanent i massiva perquè era el factor determinant per poder guanyar l’autodeterminació. Es va decidir no fer-ho i no entraré en qui. Aquí vam perdre la gran oportunitat. Cuixart i vostè ja no seran a primera fila. Parlant de renovació, ¿Jordi Turull pot ser un bon líder de Junts? Ho és. ¿Pot ser un bon secretari general? De ben segur. ¿Vostè el recolzarà si es presenta? Primer hem de veure qui té ganes d’apostar per la secretaria general perquè no és un moment còmode. Però per no defugir la pregunta, Jordi Turull seria un gran secretari general i amb Turull hi ha altres lideratges dins el partit que poden tenir i tindran molta responsabilitat en el present i el futur. «El 3-O vam perdre la gran oportunitat. Jo tenia una proposta de mobilització permanent, però es va decidir no fer-la» ¿Laura Borràs serà lleial a la decisió que prengui quant a lideratges? De ben segur. Ha sigut lleial. ¿Ha sigut lleial amb vostè? Sí. No tinc cap queixa de deslleialtat i no he plantejat mai les lleialtats en clau personal. Vostè reivindica que Junts sigui més eficient. ¿Com és possible que es firmi un acord clau sobre immersió lingüística i que després d’algunes crítiques a Twitter el pacte trontolli? Nosaltres no hem sortit de cap pacte. Hem demanat ampliar-lo amb les entitats promotores de la llengua i la comunitat educativa. Però no vam fer prou cas a l’acord, faig autocrítica. Vam veure que el text era perfectible. «En el tema de la denúncia d’abusos, tots n’hem d’aprendre. A Eduard Pujol, demanar-li disculpes i rehabilitar-lo» ¿L’expresident Puigdemont deixarà la presidència del partit? La decisió l’ha de prendre ell, la majoria voldríem que seguís. La presidència és compatible amb la seva presidència del Consell per la República. ¿Eduard Pujol ha de ser rehabilitat després de ser expulsat per denúncies d’assetjament? ¿La dona denunciada per ell, militant del partit, ha de ser expulsada després de l’expedient que se li ha obert? Sobre l’expedient, ho haurà de discutir l’executiva, no he llegit l’informe de la comissió de garanties. S’abordarà en la complexitat d’aquests casos. És un tema, el de la denúncia d’abusos i coaccions, en què tots n’hem d’aprendre perquè generen indignació. El cas d’Eduard Pujol, com el de l’Institut del Teatre, ens ha de fer reflexionar sobre com gestionar-lo. La millor manera són les denúncies i, a partir d’aquí, veure com evoluciona. A Eduard Pujol li hem de demanar disculpes, rehabilitar-lo i facilitar al màxim la seva recuperació com actiu polític en la vida del partit.

El més llegit