Quan algú circula per la carretera i tots els cotxes li venen de cara, és possible que vagi en direcció contrària. Normalment, només l’estupidesa o l’altivesa impedeixen reconèixer-ho. És coneguda la sentència britànica quan el Canal de la Mànega quedava inutilitzat per a la navegació marítima per la boira: «El continent, aïllat.» La qüestió és el punt de vista. Com a conseqüència de la invasió d’Ucraïna, la geoestratègia –que semblava superada per la globalització– ha tornat a les xerrades de sobretaula i fins i tot als xats dels cunyats. El gran tema és l’energia. Però, en aquesta matèria, no és fàcil determinar qui va en la direcció correcta. Vist des de l’Espanya més rància, sigui de dretes o d’esquerres, Pedro Sánchez va contra direcció al Marroc. Vist des del laboratori d’alquímia de la Moncloa i des de les seves terminals mediàtiques, Europa va en la mala direcció –fins al punt que Sánchez la va intentar canviar, sense èxit– i és una sort que Espanya hagi aconseguit l’«excepció ibèrica» a l’hora de fixar el preu del gas destinat a fabricar electricitat. Les dues posicions són més pròpies del «que inventin ells» que de l’opinió pública de la quarta economia de la UE.