Espanya negocia amb el Marroc la frontera marítima amb les Canàries

Pedro Sánchez va aterrar a Rabat absolutament convençut que el canvi de posició sobre el conflicte del Sàhara i el suport al pla autonomista marroquí serà molt beneficiós per a Espanya. No li pesa el veto del Congrés, que ahir mateix va rebutjar de manera unànime el gir de l’Executiu. Aquest gir sobre l’excolònia afecta les Canàries, i la fixació de la frontera marítima entre l’Arxipèlag i el Marroc. Tant la més pròxima, amb la costa sahariana, com la més allunyada, a 350 milles, on hi ha importants jaciments de metalls valuosos com el tel·luri i el cobalt. De les aigües de les Canàries, Sánchez va dir ahir a la nit en la seva compareixença a Rabat que Espanya i el Marroc reactivaran el grup de treball sobre delimitació d’espais marítims a la façana atlàntica amb l’objectiu d’aconseguir avenços concrets, uns acords que han d’estar emparats per les Nacions Unides. 200 milles Aquestes negociacions són clau per dirimir les competències sobre l’espai situat més enllà de les 200 milles que contempla la Zona Exclusiva Econòmica Exclusiva (ZEE) canarioespanyola, on hi ha un tresor submarí amb jaciments de tel·luri i cobalt al denominat mont Tropic. Aquests dos materials són fonamentals per a la fabricació de panells solars i bateries per als cotxes elèctrics. El Marroc, de manera unilateral, va establir a principis del 2020 una nova demarcació de les seves aigües territorials, annexionant-se l’espai marítim del Sàhara que compta amb part del mont Tropic. Així, el regne alauita estableix les seves aigües fins a les 350 milles (648 quilòmetres) de la plataforma continental. Sobre aquestes, el país africà assegura que posseeix «els dret sobirans i exclusius» dels «fons marins i del subsol amb finalitats d’exploració i explotació dels seus recursos naturals minerals, fòssils i biològics». «Drets sobirans i exclusius» La nova demarcació marroquina estableix el perímetre de les seves aigües territorials, fixat en 12 milles (22 quilòmetres), al llarg de tot el Sàhara Occidental, la sobirania del qual està pendent de resolució des que Espanya va abandonar la seva colònia el 1975. A més, el Marroc delimita les 200 milles (370,4 quilòmetres) de la seva zona econòmica exclusiva (sobre la qual el país té drets de sobirania per a la seva explotació) i incorpora les 350 milles (648 quilòmetres) de la plataforma continental (llit i subsol de les àrees submarines). La nova norma esmenta «els drets sobirans i exclusius» sobre aquesta superfície en els «fons marins i del subsol amb finalitats d’exploració i d’explotació dels seus recursos naturals minerals, fòssils i biològics». El plet amb Espanya afecta la delimitació de la mitjana marítima entre les Canàries i la costes marroquines, que els dos països tenen pendent després del fracàs de les nou rondes negociadores entre el 2003 i el 2007, i també l’ampliació de la plataforma continental que Espanya ha sol·licitat el 2014 davant la Comissió de Límits de l’ONU i que el Marroc no accepta per entendre que solapa part de les aigües sahrauís que justament ara incorpora com a pròpies al seu nou mapa de sobirania marítima. Muntanyes submarines Aquestes muntanyes submarines, a la plataforma continental, que s’han batejat com les àvies de les Canàries perquè es van originar en els mateixos processos geomorfològics que van donar lloc a l’Arxipèlag, es compten per desenes i han sigut majoritàriament descoberts al llarg de les últimes dècades. La gran majoria cauen dins de les 200 milles nàutiques de la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) canarioespanyola, de manera que és l’Estat, i per tant també les Illes, qui té la potestat per extreure-hi i explotar els recursos naturals. El problema és que la muntanya submarina que concentra, amb molta diferència, la major part del tel·luri i el cobalt és justament la que no és dins de la ZEE. Es tracta del mont Tropic, un antic volcà que s’aixeca des del llit marí, a quatre quilòmetres de profunditat, fins a quedar a mil metres de la superfície. El Tropic està a unes 250 milles nàutiques al sud-oest de l’Arxipèlag, així que queda fora de les aigües sota sobirania espanyola per tot just 50 milles. No obstant, els estats poden estendre el control de l’espai marítim més enllà de les 200 milles que marquen el límit de la ZEE si demostren que el llit marí és la continuació natural de la superfície terrestre. «L’argument d’Espanya és que a l’oest d’El Hierro el sòl marítim té el mateix origen volcànic que l’Arxipèlag», explica el professor de Dret de la Universitat de La Laguna Vicente Navarro Marchante. Si les Nacions Unides accepten la tesi espanyola, com sembla més que probable segons el parer de la majoria d’experts, el país i les Illes estendrien els seus dominis marítims fins a les 350 milles. I allà sí que hi està inclòs el Tropic. Però la cosa és encara més complexa, perquè el Tropic també és dins de l’espai marítim que correspondria al Sàhara Occidental, el territori del qual ocupa el Marroc de manera il·legítima. A la seva sol·licitud a l’ONU, Espanya reconeix el solapament amb una possible extensió de la plataforma continental sahrauí, que no marroquí, que se solucionaria amb el diàleg i que podria donar lloc, per exemple, a una coexplotació dels recursos del Tropic. Així que Rabat va moure fitxa i ha delimitat unilateralment les seves aigües considerant com a seves també les del Sàhara. Un embolic juridicopolític que té com a teló de fons una riquesa per confirmar i de moment inútil. El sopar amb què Mohamed VI ha complimentat el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no només marca per al monarca alauita la ruptura del seu dejuni, sinó que també segella una reconciliació entre dos països cridats a entendre’s pels seus molts interessos compartits i que esperen haver deixat enrere definitivament una de les pitjors crisis bilaterals fins ara. La invitació del rei del Marroc no hauria sigut possible sense la carta que li va enviar Sánchez el 14 de març, en la qual s’expressava el suport explícit del Govern al pla d’autonomia per al Sàhara Occidental que Rabat va presentar el 2007 i que ara el Govern considera com «la base més seriosa, realista i creïble» per a una solució. Aquestes paraules, escollides amb cura i molt celebrades per Rabat que vol ara que altres països com França emulin, van suposar el colofó a mesos d’esforços per revertir una crisi amb un teló de fons que era precisament la qüestió de l’antiga colònia espanyola i la postura del Govern sobre això. El reconeixement per part dels Estats Units, amb Trump encara de president i via Twitter, de la marroquinitat del Sàhara Occidental el 10 de desembre del 2020 va donar ales a Rabat, que, reafirmat en la seva postura, es va llançar a mirar d’empènyer altres països a seguir els passos dels nord-americans. Aquell mateix dia, i amb l’argument de la pandèmia, es cancel·lava la cimera bilateral que Espanya i el Marroc havien de celebrar una setmana després a Rabat. El pla inicial era que se celebrés al febrer, però en el dia d’avui segueix sense data, tot i que podria sortir de la visita de Sánchez. Els primers senyals de destensió van ser satisfactoris. Sánchez i Mohamed es van saludar dempeus i després es van asseure per comentar, en espanyol, el temps que havia passat sense veure’s, des del novembre del 2018 (la primera i única visita del president). El cap de l’Executiu va transmetre la salutació de Felip VI i també va felicitar el Marroc per la bona evolució de la pandèmia. El Marroc va fer públic un comunicat en el qual s’apunta que el rei marroquí i el president espanyol han reiterat la seva voluntat d’obrir una nova etapa basada en el «respecte mutu», la «confiança recíproca», la «concertació permanent» i la «cooperació franca i lleial». En aquest sentit, van acordar «posar en marxa accions concretes en el marc d’un full de ruta que inclogui tots els àmbits de l’associació, i que integri totes les qüestions d’interès comú». Aquests inclourien aspectes polítics, econòmics i de seguretat. Segons va explicar als mitjans de comunicació, el president pensa que aquesta trobada «desencadenarà coses molt positives». Com a punt de partida, Espanya es dona per satisfeta amb la inclusió en la carta que el president va enviar a Mohamed VI del respecte mutu a la «integritat territorial».

Espanya negocia amb el Marroc la frontera marítima amb les Canàries

La nova demarcació sobre les aigües territorials afecta la costa del Sàhara i els drets d’explotació dels fons marins fins a les 350 milles

El més llegit