¿Per què el poder judicial ha de ser renovat un mes abans del 12 de juny?

«Hem acordat reprendre les converses –per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional (TC)– i ho farem ràpid», va dir ahir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a l’expressar la seva decepció per la primera reunió –«ha sigut menys fructífera del que m’hagués agradat»– amb Pedro Sánchez. Feijóo va intentar, doncs, difuminar aquest acord per la seva presumpta frustració per la negativa del president del Govern a acceptar la proposta d’incloure en el pla econòmic de mesures per la crisi d’Ucraïna una rebaixa temporal de les retencions de l’IRPF per compensar la inflació. Aquesta difuminació ha resultat tant o més curiosa ja que dimecres a la tarda, en la seva visita al rei Felip VI al Palau de la Zarzuela, el flamant líder va apuntar que «el Partit Popular farà una política d’Estat responsable. Som un partit nascut per escriure la Constitució, dins el nostre ADN hi ha l’Espanya constitucional». Se suposa que un cop escrita, la Constitució s’ha de complir. I l’última vegada que es va renovar per cinc anys el poder judicial va ser fa nou, el desembre del 2013. El PP ha bloquejat aquesta renovació durant tres anys i quatre mesos. Quan el PP va estar a punt d’aconseguir, el novembre del 2018, un president del seu gust per al CGPJ –Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem– amb el sistema d’elecció vigent –aplicat abans pels governs de José María Aznar i Mariano Rajoy– no va posar objeccions a renovar l’òrgan dels jutges quan tocava. Fins al punt de cedir la majoria aritmètica al sector progressista a canvi de la presidència del Tribunal Suprem i el CGPJ. Va ser l’escàndol del famós whatsap del portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó, en què explicava al seu grup de 146 parlamentaris que se cedia la majoria perquè amb la presidència s’aconseguia «que les votacions no siguin d’11-10 sinó de 21-0. I a més, controlant la Sala Segona [del Tribunal Suprem] des de darrere...». Fonts solvents assenyalen que si bé Cosidó va transmetre el missatge, el seu autor va ser el llavors secretari general del PP, Teodoro García Egea. Tant el PSOE com el PP havien acordat el nom de Marchena, que va transcendir per una filtració interessada abans que els vocals fossin elegits. L’operació, gestionada per l’exministre de Justícia Rafael Catalá, que comptava amb l’aquiescència de Marchena, i la llavors ministra de Justícia, Dolores Delgado, va naufragar i va obrir un interregne anòmal que, segons s’ha apuntat, ja dura tres anys i quatre mesos. Feijóo ha de lidiar ara dins el seu camp amb la dreta mediàtica i fora amb les crítiques de Vox. «Per aquesta dreta les institucions són patrimonialment del PP, si deixes de tenir el domini perquè legalment i constitucionalment ja no et correspon a l’haver vençut el termini del mandat i pactes la renovació a què estàs obligat és que estàs entregant aquestes institucions», assenyala un magistrat consultat. Aquesta és la raó per la qual el document de pactes proposat pel Govern-PSOE a Feijóo exigeix el «reconeixement ple de la legalitat democràtica del Govern» Una altra font consultada afirma: «Hem arribat al súmmum de l’anormalitat constitucional que és demanar-li al partit de l’oposició que reconegui que el Govern és legítim. Pedro Sánchez vol començar des de zero amb Feijóo, girar full de l’etapa Pablo Casado». El Govern ha posat data a la renovació. El 12 de juny vinent vencen el nou anys de mandat de quatre magistrats del Tribunal Constitucional: Pedro González Trevijano, actual president; Juan Antonio Xiol, vicepresident; Santiago Martínez Vares i Antonio Narváez. I hi ha un cinquè, Alfredo Montoya, que ha de ser substituït per malaltia. Per cobrir les quatre vacants el Govern, segons la llei orgànica del Tribunal Constitucional, ha de designar dos magistrats i el CGPJ dos més. L’actual CGPJ ja caducat no pot fer nomenaments, segons una llei orgànica aprovada pel Congrés a proposta del Govern el 2021. Però l’esmentada llei ha sigut recorreguda pel PP i Vox. Si el CGPJ és renovat al maig, arribaria perfectament a fer els dos nomenaments que li correspon el 12 de juny. Però si no s’escull el nou CGPJ, tampoc seria insalvable per renovar el TC. Hi ha dues possibilitats. Que el TC declari parcialment inconstitucional –atenent els recursos pendents– la llei orgànica que va prohibir el 2021 al CGPJ fer nomenaments i autoritzar a complir el mandat constitucional de nomenar els dos magistrats del TC. L’altra alternativa és que el Govern esmeni la seva pròpia llei vigent i permeti al CGPJ caducat fer els dos nomenaments. Però els dos recursos deixarien malament Feijóo. Perquè començaria amb mal peu al continuar la política de bloqueig de Pablo Casado. «L’argument del canvi del sistema d’elecció no pot servir per seguir amb l’anormalitat constitucional. Perquè mai es podria aplicar per renovar aquest CGPJ. Seria per a la renovació que tindrà lloc d’aquí cinc anys. Es pot crear una ponència al Congrés per elaborar aquest projecte de modificació. ¿Però quin sentit té si hi haurà eleccions generals abans i, per tant, segons la nova majoria tot seria susceptible de canviar? Però si es vol salvar la cara, que es faci», assenyala un diputat del Congrés consultat.

¿Per què el poder judicial ha de ser renovat un mes abans del 12 de juny?

Feijóo accepta reprendre «ràpid» les negociacions sobre el CGPJ, però afirma que la reunió amb Sánchez va ser menys fructífera del que li hagués agradat

El més llegit